Llegat i inèrcia, les cartes que evitaran una crisi a Mango

"Les pàgines més brillants de Mango encara estan per escriure", prometia Toni Ruiz, conseller delegat i president de la companyia, un any després de la mort d’Isak Andic. I les xifres li han donat la raó: fins i tot sense el seu fundador al capdavant i encara amb les greus acusacions que pesaven i pesen sobre Jonathan Andic, Mango va fer del 2025 el millor any pel que fa a la seva història financera. No hi ha massa dubtes entre les fonts consultades ahir que el negoci continuarà resistint igual de bé que fins ara.

"Una cosa és quina afectació pot tenir en l’alta esfera catalana, empresarial i comercial, la figura del fill d’Isak Andic, que sens dubte quedarà tocada; l’altra és si això afectarà les vendes de Mango, i jo crec que no", aposta David Espinós, consultor en comunicació i soci fundador de Khimera.

Basa la seva tesi en cinc arguments. Un, molta gent no sap qui són els propietaris de les grans empreses. Dos, la rapidesa amb què caduquen avui dia els escàndols. Tres, que aquest enrenous acaben influint realment poc en les decisions dels consumidors. Quatre, que la família ha mantingut la imatge d’unitat i el missatge de recolzament a l’acusat en tot moment, cosa que ajuda a la reputació de la marca. I cinc, el treball fet quant a la professionalització de l’empresa i a la separació entre propietat i governança.

Aquest és, de fet, el gran llegat d’Isak Andic, que va començar a teixir aquesta estructura fa 10 anys, quan va tornar a agafar les regnes de Mango després d’un intent de retirada i va fitxar Toni Ruiz com a potencial futur director general. En aquest temps, a més, va posar les bases d’un consell d’administració en el qual ja hi ha més consellers externs que interns, cosa que atorga fiabilitat i estabilitat a la marca.

Notícies relacionades

¿A qui afecta avui, dimecres 20 de maig, la vaga de professors a Barcelona i Catalunya? ¿On toca demà dijous?

La jutge substituta que va reactivar la investigació

Experiència de compra

"El sector del comerç depèn majoritàriament del producte, del preu o de l’experiència de compra, la gent no està tant per la vida privada dels propietaris, ara bé, si la cosa s’allarga...", opina Josep Maria Brugués, professor del Màster en Comunicació Política i Institucional de la UPF-Barcelona School of Management. La seva tesi, no obstant, és que tot dependrà de com gestioni la companyia la comunicació d’aquesta crisi. La seva lectura és que han optat pel perfil baix, i per no posar més coses a sobre del que ja està sortint.