Brussel·les millora les previsions de creixement d’Espanya que la guerra a l’Orient Mitjà amenaça de frenar

El PIB espanyol creixerà aquest any un 2,4%, davant el 2,3% que Brussel·les va pronosticar en les seves previsions d’hivern. Brussel·les preveu un creixement «sòlid» el 2026, però també que aquest «es desacceleri gradualment» a causa de l’impacte del conflicte a l’Orient Mitjà. De fet, l’Executiu comunitari ha corregit també lleugerament, tot i que a la baixa, el creixement el 2027 d’un 2% a un 1,9% del PIB. 

Aquest creixement, segons la Comissió, estarà recolzat per la demanda interna, un augment de les exportacions,«un sòlid acompliment del mercat laboral» i el creixement de la inversió. Brussel·les ha apuntat també en les seves previsions al «creixement de l’ocupació en un context de migració interna sostinguda» i «un nivell d’endeutament de les llars històricament baix» com a factors fonamentals, així com «la sòlida posició financera de les empreses no financeres».  

Els riscos

«Malgrat l’ incert entorn geopolític i el llast que suposen els elevats preus de l’energia, es preveu que l’activitat econòmica es mantingui relativament dinàmica el 2026», ha apuntat l’Executiu comunitari en les seves previsions. Aquest entorn geopolític, no obstant, podria tenir un impacte negatiu en la confiança, llastant la inversió i el consum privat. També ha apuntat Brussel·les al potencial impacte per al turisme de l’augment dels costos dels viatges pels preus de l’energia. 

L’estancament de l’economia podria afectar també el mercat laboral. La Comissió preveu que la taxa d’atur mantingui la seva tendència a la baixa «tot i que a un ritme menor que en el passat». Brussel·les ha calculat que aquesta taxa caurà per sobre del 10%, per primera vegada des del2008, i baixarà fins al 9,6% el 2027. 

Brussel·les ha apuntat a un lleuger increment de la inflació el 2026 com a conseqüència de l’augment dels preus de l’energia, que podria acabar traslladant-se als preus dels aliments. «Això es veurà agreujat per la contínua pressió inflacionària sobre els serveis, cosa que donarà lloc a una sòlida evolució de la inflació subjacent en els pròxims trimestres i al llarg del 2027», ha advertit la Comissió, que, no obstant, preveu que baixi fins al 2,5% l’anyvinent. 

Brussel·les preveu també que el dèficit públic s’estabilitzi el 2026, en un 2,4%,i disminueixi fins al 2% el 2027, per sota del màxim que preveuen les normes pressupostàries europees. També la ràtio d’endeutament/PIB caurà al 100% en els pròxims mesos. Tot i que tot dependrà de l’impacte de les mesures per pal·liar els efectes de la guerra a l’Orient Mitjà en sectors com el transport o l’agricultura. 

La Comissió ha apuntat a la reducció de l’IVA sobre els combustibles, l’electricitat i el gas, la rebaixa d’impostos especials o les ajudes per a empreses d’alt consum energètic, els agricultors o les famílies vulnerables. No obstant, segons els càlculs de l’Executiu, malgrat la reducció dels ingressos i l’augment de la despesa, «l ’evolució positiva dels ingressos compensarà les diferències entre els diferents conjunts de mesures». 

Brussel·les ha matisat que calcula que el dèficit es reduirà fins al 2% el 2027, sota la premissa que es vagin retirant progressivament les mesures de recolzament per les inundacions i per compensar l’augment del cost de l’energia, tornant a una política fiscal contractiva. «Amb els ingressos més elevats procedents dels impostos directes i les cotitzacions a la seguretat social, aquests factors compensaran amb escreix els augments en la despesa en defensa, els pagaments d’interessos i les pensions», ha assegurat la Comissió. 

Europa en contracció 

Espanya és la gran economia de l’Eurozona que més creix, molt per sobre d’Alemanya (0,6%), França (0,8%), Itàlia (0,5%) o els Països Baixos (1%). Només Polònia, Lituània, Bulgària, Malta i Croàcia experimenten un creixement més gran, mentre que la mitjana de la UE (11%) i la zona euro (0.9%) també estan molt per sota. 

Notícies relacionades

Kit Digital, un model que ha transformat la gestió d’ajudes

Catalunya traurà una oferta rècord de 540 places per a secretaris i interventors municipals: Dos de cada tres pobles no en tenen

L’economia europea es ressent molt més que l’espanyola per la incertesa com a conseqüència de la guerra a l’Orient Mitjà. Brussel·les preveu una desacceleració amb un pronòstic de creixement que passa de l’1,5% el 2025 a un 1,1% el 2026, cosa que suposa una revisió a la baixa de 0,3 punts. El mateix passa amb l’eurozona, la previsió de creixement de les quals l’Executiu ha revisat a la baixa fins al 0,9% el 2026 i l’1,2% el 2027, davant l’1,2% i l’1,4 % previstos anteriorment. 

Segons la Comissió, aquesta desacceleració és conseqüència directa de la guerra a l’Orient Mitjà. Abans de l’inici dels bombardejos dels Estats Units sobre l’Iran, es preveia que l’economia europea continués creixent. No obstant, «les perspectives han canviat substancialment des de l’esclat del conflicte», ha reconegut l’Executiu comunitari. Una desacceleració vinculada amb el repunt de la inflació a causa de l’alça dels preus de l’energia i la contracció de l’activitat econòmica.