El Besòs busca com encaixar ‘fàbriques d’aigua’ i natura

Per encaixar de forma ordenada totes les peces futures d’aquest riu cridat a convertir-se en la segona aixeta metropolitana, el Govern ha encarregat un informe. El document, que elabora una consultora externa i estarà llest al novembre, analitzarà tots els elements que han de coexistir al Besòs i el seu impacte.

A partir de les conclusions, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, es desenvoluparà el complex Pla de Resiliència del Besòs, que especificarà com han de coordinar-se entre elles totes les accions previstes en el curs fluvial per evitar friccions.

En el naixement del riu, a més d’un teixit industrial potent, centrat sobretot en la farmacèutica fina, destaquen dues depuradores, la de Montornès i la Llagosta, pendents d’incorporar un tractament terciari per produir aigua regenerada. En els pròxims anys, la regeneració d’aigua residual per ser tornada al riu i captada més avall serà una realitat. Més avall, ha plantejat la construcció de nous pous i ja s’està utilitzant l’aigua del Rec Comtal per potabilitzar-la a la planta de Trinitat. Un dels dubtes és saber quanta aigua es pot arribar a utilitzar en aquesta zona, tant del Rec Comtal com de l’aqüífer.

Futures potabilitzadores

En aquest espai, també s’hi afegeixen les obres per desdoblar la canonada d’ATL que connecta Cardedeu amb Barcelona, que actualment estan en procés. Més avall, la depuradora de Montcada també té pendent desenvolupar un tractament extra per produir aigua regenerada i s’ampliarà per tractar els fangs produïts per la de depuradora del Fòrum. Tot això implica una acumulació de canonades i conduccions al riu que pot arribar a complicar alguns dels plans de recuperació ambiental impulsats per Montcada, Santa Coloma i el Consorci Besòs Tordera. Així mateix, també està previst abordar el desallotjament de part de les barraques i horts del Pla del Besòs.

Aquí, cal afegir noves infraestructures: la nova potabilitzadora de Montcada, qüestionada per l’Ajuntament, i la futura potabilitzadora de Barcelona, encara no hi ha una ubicació clara determinada, a més de la de Trinitat, en via de ser ampliada aquest any. La zona coincideix amb el parc fluvial, freqüentat pels veïns de Santa Coloma, Barcelona, Sant Adrià i Badalona, i els refugis de biodiversitat creats pel consistori colomenc per aconseguir que l’ecosistema fluvial sigui la llar de més espècies reproductores, cosa que obliga a preservar el cabal del riu malgrat que aquest s’utilitzi per potabilitzar aigua a Trinitat.

A la desembocadura, a més de grans plantes com la incineradora de Tersa, destaca l’actual depuradora, que en un futur ha de regenerar aigua i bombar-la riu amunt perquè sigui potabilitzada. I a prop del riu, a més del parc fluvial, es projecta un pla ambiental per a la desembocadura i fins i tot altres construccions com el hub audiovisual de les Tres Xemeneies.

Aquesta confluència de projectes, que quedarà enumerada oficialment el novembre vinent quan la companyia Engisic acabi l’encàrrec de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), està pendent de ser ordenada de manera cohesionada. "Fa temps que insistim en la necessitat de planificar el futur d’aquest riu, del qual també extreuen aigua moltes empreses del Vallès", assenyala Albert Solà, gerent del Consorci Besòs Tordera en declaracions fetes a aquest diari.

Notícies relacionades

El TS confirma els 10 anys de presó per al pederasta de La Salle

Els metges tornen a parar contra de l’Estatut Marc

"El pla de resiliència és una oportunitat perfecta per afrontar el repte i inventariar totes les accions previstes al riu", afegeix. Per Solà, és imprescindible localitzar les obres en "l’espai i el temps" i veure com fer-les compatibles. Per exemple: ¿quin sentit té fer un refugi de biodiversitat en un lloc on dos anys després es construirà una potabilitzadora? No és una cosa que hagi passat, però és necessari analitzar tot el que es farà al Besòs per actuar conjuntament.

"Hem de pensar com quedarà el riu quan tot s’acabi", afirma Solà, que confia que totes les administracions implicades –la Generalitat, els Ajuntaments, les operadores hídriques i el consorci– siguin capaces de treballar d’una manera coordinada per encaixar totes les actuacions en un riu fortament canalitzat i envoltat d’un entorn urbà altament densificat.