Catalunya reforçarà les urgències psiquiàtriques

El Departament de Salut, a través del Consorci Sanitari de Barcelona, va prometre als hospitals catalans mesures per alleujar la saturació dels serveis d’urgències psiquiàtriques. La principal mesura, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, és incrementar els serveis d’hospitalització domiciliària a l’Hospital Clínic i a la Vall d’Hebron, i buscar altres recursos addicionals a Sant Pau i l’Hospital del Mar.El Departament de Salut, a través del Consorci Sanitari de Barcelona, ha promès als hospitals catalans mesures per alleujar la saturació dels serveis d’urgències psiquiàtriques. La principal mesura, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, és la d’incrementar els serveis d’hospitalització domiciliària –mesura que s’aplicaria a l’Hospital Clínic i a la Vall d’Hebron– i buscar altres recursos addicionals a Sant Pau i l’Hospital del Mar.

Des de l’any passat, la gerent del Consorci, Mònica Almiñana, va mantenir reunions periòdiques amb els responsables de les àrees de Psiquiatria d’aquests hospitals. S’havia promès trobar resposta al problema que suposa que determinats pacients hagin de passar fins a tres dies esperant a les urgències psiquiàtriques.Des de l’any passat, la gerent del consorci, Mònica Almiñana, ha mantingut reunions periòdiques amb els responsables de les àrees de Psiquiatria d’aquests hospitals, als quals s’havia promès trobar resposta al problema que suposa que determinats pacients hagin de passar fins a tres dies esperant a les urgències psiquiàtriques.

Segons va avançar Almiñana a aquest diari, el reforç suposarà que, en el cas del Clínic i la Vall d’Hebron, es podrà comptar amb un segon equip de professionals que gestionarà a domicili entre 10 i 12 llits més. Es duplicarà l’actual dispositiu. "Començarem amb la Vall d’Hebron i el Clínic, on posarem un equip més, uns 10 o 12 llits aproximadament. El Clínic ja en té 12 i en tindrà 24. L’esforç és posar una unitat més", detalla.Segons ha avançat Almiñana a aquest diari, el reforç suposarà que, en el cas per exemple del Clínic i la Vall d’Hebron, es pugui comptar amb un segon equip de professionals que gestionarà a domicili entre 10 i 12 llits més. Es duplicarà, doncs, l’actual dispositiu. "Començarem amb la Vall d’Hebron i el Clínic, on posarem un equip més, uns 10 o 12 llits aproximadament. El Clínic ja en té 12 i en tindrà 24. L’esforç és posar una unitat més", detalla.

El cas de Sant Pau i el Mar

En el cas de Sant Pau i l’Hospital del Mar s’aplicaran altres mesures. "Amb Sant Pau i l’Hospital del Mar estem treballant per veure què és el que més necessiten", afegeix Almiñana. Aquests hospitals ja tenen l’atenció domiciliària funcionant més enllà del 100%. En el cas de Sant Pau, el servei d’atenció domiciliària compta amb 20 llits.En el cas de Sant Pau i l’Hospital del Mar s’aplicaran altres mesures. "Amb Sant Pau i l’Hospital del Mar estem treballant per veure què és el que més necessiten", afegeix Almiñana. Aquests hospitals ja tenen l’atenció domiciliària funcionant més enllà del 100% per la qual cosa cal buscar altres opcions. En el cas de Sant Pau, el servei d’atenció domiciliària compta amb 20 ‘llits’. A l’Hospital del Mar i a Sant Pau, l’hospitalització a domicili consisteix en una visita d’un psiquiatre i un professional d’infermeria a casa del pacient psiquiàtric. Inicialment, les visites són diàries i, posteriorment, en funció de l’evolució de la persona atesa, són menys freqüents. Durant el cap de setmana, el seguiment és telefònic.A l’Hospital del Mar i a Sant Pau l’hospitalització a domicili consisteix en una visita d’un psiquiatre i un professional d’infermeria a casa del pacient psiquiàtric. Inicialment, les visites són diàries i posteriorment, en funció de l’evolució de la persona atesa, les visites són menys freqüents. Durant el cap de setmana el seguiment és de tipus telefònic.

L’hospitalització domiciliària és una fórmula amb un doble avantatge. D’una banda, evita la saturació de les urgències i limita l’ingrés al centre hospitalari. La decisió de procedir a una hospitalització domiciliària sempre té un criteri de salut en funció de l’estat del pacient. L’altre avantatge és que permet obtenir informació valuosa del context personal i social del pacient.L’hospitalització domiciliària, segons els experts, és una fórmula amb un doble avantatge. D’una banda, evita la saturació de les urgències i limita l’ingrés al centre hospitalari, quan això sigui possible. La decisió de procedir a una hospitalització domiciliària sempre tindrà un criteri de salut en funció de l’estat de cada pacient. L’altre avantatge d’aquesta mesura és que permet obtenir una informació valuosa del context personal i social del pacient.

Segons fonts coneixedores d’aquests processos, un ingrés sempre té cert component traumàtic, per la qual cosa si el seguiment es fa a casa s’evita aquest perjudici. El grau de satisfacció de les persones ateses a casa seva és molt elevat. Les visites a domicili permeten dissenyar estratègies que no es podrien portar a terme en un ingrés hospitalari.Segons fonts coneixedores d’aquests processos, un ingrés sempre té cert component traumàtic, amb la qual cosa si el seguiment es fa a casa s’evita aquest perjudici. A més, el grau de satisfacció de les persones ateses a casa seva és molt elevat. Així mateix, les visites a domicili permeten dissenyar estratègies que no es podrien portar a terme en un ingrés hospitalari.

Un altre element de millora que el consorci va acordar amb els hospitals és l’elaboració d’un document unificat sobre l’hospitalització a domicili, en quines condicions s’ha de portar a terme. Aquestes indicacions són fruit d’un treball previ en què un enginyer de processos va monitoritzar els serveis d’urgències per valorar l’actual circuit de funcionament i determinar quin marge de millora organitzativa era possible.Un altre element de millora que el Consorci ha acordat amb els hospitals és l’elaboració d’un document unificat sobre l’hospitalització a domicili, en quines condicions s’ha de portar a terme. Unes indicacions fruit d’un treball previ en què un enginyer de processos va monitoritzar els serveis d’urgències per valorar l’actual circuit de funcionament i determinar quin marge de millora organitzativa era possible.

Tres i quatre dies d’espera

Notícies relacionades

Paneque diu als mestres que atenguin el "principi de realitat" i que no renegociaran el que ja han pactat

El TJUE recolza que Meta pagui als editors per l’ús de continguts

L’octubre passat, en el marc d’unes jornades del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers sobre salut mental, la supervisora del Servei d’Urgències de Psiquiatria de la Vall d’Hebron, Mercedes Rodríguez, va descriure les dificultats a què s’enfronten els professionals diàriament: "Atenem 6.500 urgències a l’any, unes 18 al dia, amb sis boxes, sotmesos a una gran pressió, amb saturació, poc confort i falta de privacitat, a més de poc temps i això comporta una tendència a la medicalització i l’ús de la contenció [lligar el pacient al llit] per falta d’alternatives". Les persones que acudeixen a Urgències per problemes psiquiàtrics poden estar tres o quatre o més dies en aquest espai. La situació provoca desmotivació entre els professionals.El mes d’octubre passat, en el marc d’unes jornades del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers sobre salut mental, la supervisora del Servei d’Urgències de Psiquiatria de Vall d’Hebron, Mercedes Rodríguez, va descriure amb detall les dificultats a què s’enfronten els professionals diàriament: "Atenem 6.500 urgències a l’any, unes 18 al dia, amb sis boxes, sotmesos a una gran pressió, amb saturació, poc confort i falta de privacitat, a més de poc temps i això comporta una tendència a la medicalització i l’ús de la contenció [lligar el pacient al llit] per falta d’alternatives". Advertia que les persones que acudeixen a Urgències per problemes psiquiàtrics poden estar tres o quatre o més dies en aquest espai. La situació, afegia, provoca desmotivació entre els professionals.

"Tenim més població, més persones a urgències, més problemes de salut mental però el mateix nombre de llits i de personal", descriu una font. Aquesta situació porta a la necessitat de "revisar" l’actual model. nEls responsables hospitalaris han estat constatant, amb dades diàries, que la problemàtica ha crescut en els últims anys ("tenim més població, més persones a urgències, més problemes de salut mental però el mateix nombre de llits i de personal", descriu una font). També que aquesta situació porta a la necessitat de "revisar" l’actual model de salut mental.