El TJUE recolza que Meta pagui als editors per l’ús de continguts
El gegant tecnològic dels EUA havia interposat un recurs contra la llei italiana que transposava la directiva europea sobre els drets d’autor.
Els editors de premsa podran exigir a grans plataformes digitals com Meta que paguin per l’ús de contingut produït pels mitjans, després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) recolzés ahir aquest model en una sentència.Els editors de premsa podran exigir a grans plataformes digitals com Meta que paguin per l’ús de contingut produït pels mitjans, després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) hagi recolzat aquest model en una sentència aquest dimarts, en resposta a una pregunta prejudicial d’un tribunal italià. El cas es remunta al 2023 i enfronta Meta amb Itàlia. El gegant nord-americà va interposar un recurs contra la legislació italiana que transposava la directiva europea sobre els drets d’autor al mercat únic digital. Aquesta directiva reconeix el dret dels editors de premsa a autoritzar o prohibir l’ús del seu contingut.El cas es remunta al 2023 i enfronta Meta amb Itàlia. El gegant nord-americà va interposar un recurs contra la legislació italiana que traslladava la directiva europea sobre els drets d’autor al mercat únic digital. Aquesta directiva reconeix el dret dels editors de premsa a autoritzar o prohibir l’ús del seu contingut per part de plataformes digitals.
La legislació italiana, que transposava la directiva, autoritza els editors a reclamar "una remuneració equitativa" negociable a canvi d’utilitzar el contingut. A més, obliga les plataformes a pactar aquesta remuneració amb les editorials, sense limitar la visibilitat dels continguts en els resultats de recerca.La legislació italiana, que trasllada la directiva, autoritza els editors a reclamar "una remuneració equitativa" negociable, a canvi d’utilitzar el contingut. A més, obliga les plataformes a pactar aquesta remuneració amb les editorials, sense limitar la visibilitat dels continguts en els resultats de recerca durant les negociacions. L’encarregada de fixar els criteris per determinar aquesta remuneració és l’Autoritat Garant de les Comunicacions. Va ser contra aquesta decisió que va reclamar Meta. A ulls de la companyia, aquest règim viola la directiva i el seu dret a la llibertat empresarial.L’encarregada de fixar els criteris per determinar aquesta remuneració és l’Autoritat Garant de les Comunicacions. Va ser contra aquesta decisió que va reclamar Meta. A ulls de la companyia, aquest règim viola la mateixa directiva i el seu dret a la llibertat empresarial.
No obstant, en la seva sentència d’ahir, el Tribunal considera que el model és compatible amb el dret comunitari. La Justícia europea al·lega que la directiva té com a objectiu garantir que els editors tenen drets exclusius sobre la publicació i reproducció dels continguts. La llei italiana que imposa una "remuneració equitativa" seria "admissible" a ulls del tribunal.No obstant, en la seva sentència d’aquest dimarts, el Tribunal considera que el model és compatible amb el dret comunitari. La Justícia europea al·lega que la directiva té com a objectiu garantir que els editors tenen drets exclusius sobre la publicació i reproducció dels continguts. Com aconseguir-ho, en darrer terme, depèn de cada país, i la llei italiana que imposa una "remuneració equitativa" seria "admissible" a ulls del tribunal.
El TJUE sentencia que aquesta remuneració és acceptable sempre que "constitueixi la contrapartida econòmica" a l’autorització a les plataformes per publicar el contingut. Els editors hauran de poder denegar aquesta autorització o concedir-la gratuïtament. També considera justificat que no pugui limitar-se la visibilitat d’aquest contingut durant la negociació, perquè el contrari suposaria una forma de pressió.
En particular, el TJUE ha sentenciat que aquesta remuneració és acceptable sempre que "constitueixi la contrapartida econòmica" a l’autorització a les plataformes per publicar el contingut en qüestió. Els editors, en qualsevol cas, hauran de poder denegar aquesta autorització o fins i tot concedir-la gratuïtament. També considera justificat que no pugui limitar-se la visibilitat d’aquest contingut durant la negociació perquè el contrari suposaria una forma de pressió.En la seva sentència, el Tribunal reconeix que les obligacions que es deriven de la legislació italiana "constitueixen una restricció a la llibertat d’empresa". No obstant, la Justícia europea considera que aquesta restricció "sembla justificada i proporcionada" en relació amb els objectius de la directiva.En la seva sentència, el Tribunal ha reconegut que les obligacions que es deriven de la legislació italiana "constitueixen una restricció a la llibertat d’empresa". No obstant, la Justícia europea considera que aquesta restricció "sembla justificada i proporcionada" en relació amb els objectius de la directiva.
Aquests objectius són garantir un funcionament "correcte i equitatiu" del mercat dels drets d’autor i la viabilitat dels editors.
