El professorat català es divideix pel model d’escola inclusiva

La necessitat de reformular com es desplega el decret d’escola inclusiva –sense prou recursos– ha sigut una de les demandes més repetides durant les protestes d’aquest curs. Però... ¿què demanen exactament els docents? ¿Quina és la situació, a banda del volum de nens amb etiqueta? ¿Què en diu l’acord entre CCOO i la UGT que el Govern ha començat a desplegar malgrat no tenir el suport de la majoria sindical?

La gran diferència entre el que demana USTEC –el sindicat majoritari a primària– i el que demana Professors de Secundària (Aspepc) –el que té més representació als instituts públics– és que els primers reclamen "més recursos per poder desplegar en condicions el decret de la inclusiva" i els segons, en canvi, impugnen el decret.

"La gran diferència és que USTEC creu en aquest model d’escola inclusiva i nosaltres impugnem el decret. No es tracta d’inclusió, és integració forçosa; una estafa en què s’enganya les famílies assegurant que els seus fills estaran ben atesos, quan no és així", assenyala Andreu Navarra, una de les veus públiques d’Aspepc, que té clar que "el criteri no pot ser tots el mateix, tots a la mateixa aula; això és una barbaritat".

No ho veu igual Patricia Morales, delegada d’USTEC, que defensa un augment del 50% del personal docent especialista en tots els centres (mestres d’educació especial), assegurar "com a mínim" un mestre d’audició i llenguatge (MALL) a tots els centres educatius, l’augment del 50% de personal PAE a les escoles i instituts o potenciar/crear equips psicosocials als centres educatius, per assegurar la figura del tècnic d’integració social o educador social a tots els centres educatius.

"L’atenció a la diversitat no és només als nens amb diagnòstic; ha de poder atendre la resta de la classe, que cadascun té el seu ritme. Ara el que passa és que o atens els uns o atens els altres, i tots els alumnes mereixen atenció", reflexiona Morales, per recordar que uns van més ràpid en una cosa i d’altres en una altra, i tots necessiten un acompanyament, el qual és impossible amb les ràtios actuals. Per això demanen una reducció de ràtios de 15 a primària, 20 a l’ESO i 22 a batxillerat.

El polèmic pacte de país per l’educació, signat per CCOO i UGT i rebutjat per la resta de sindicats, que continuen mobilitzats, inclou una reducció de ràtios que els sindicats contraris consideren totalment insuficient. L’acord assenyala que el curs 2026-27 "es revisaran els criteris de les ràtios actuals per adaptar-los a la tipologia d’alumnat" i recull una "progressiva reducció de ràtios en les diferents etapes educatives" d’acord amb criteris de planificació territorial, disponibilitat d’espais i adequació de recursos humans. La USTEC demanda que aquesta reducció ja es noti el curs que ve.

L’acord també inclou la incorporació de 85 mestres d’audició i llenguatge (MALL) en les SIEI + –USTEC demana com a "mínim" una per centre educatiu i la creació de 16 noves AIS –aules temporals per a nens amb trastorns mentals greus, la incorporació de monitors de suport a l’educació especial (abans anomenades vetlladors) en l’educació postobligatòria (sense xifrar quantes), el "desplegament de figures sanitàries per a cures" –també així, en genèric– i l’"actualització del Decret d’inclusió educativa".

Són aquestes unes afirmacions massa genèriques i poc concretes per a USTEC, que no es cansa de demanar més recursos per a la inclusiva "aquest mateix curs", però que, en opinió d’Aspepc, "garanteixen" un model d’escola inclusiva que rebutgen.

Dimecres la conselleria anunciava que ampliarà els recursos destinats a l’escola inclusiva amb un total de 509 noves dotacions per al curs 2026-2027. Concretament, desplegarà 93 noves unitats de suport intensiu a l’escolarització inclusiva (SIEI), 56 a primària i 37 a secundària, així com 25 unitats addicionals de SIEI+. També assenyalen que els centres d’educació especial veuran reforçada la plantilla amb 134 noves places.

Revisar el decret

Notícies relacionades

Set mesos convivint amb els seus violadors a cinc metres a Gironella: «A la meva filla en cap moment se l’ha protegit»

"Cal adaptar-se a cada situació"

Entre les 260 mesures recollides en les més de 120 pàgines que té el Pla de Govern 2024-2027, publicat el desembre del 2024, ja es recollia una de les peticions més repetides els últims temps per la comunitat educativa: revisar el decret 150/2017 de l’educació inclusiva. Un decret molt aplaudit quan es va aprovar fa vuit anys en què s’assenyala que cada nen amb una necessitat específica ha de tenir els recursos i suports necessaris al llarg de tota l’etapa educativa obligatòria per poder estudiar a l’escola ordinària, al costat dels seus companys.

Això, vuit anys després de la seva entrada en vigor, només és un dret universal sobre el paper, raó per la qual els professors ja han fet sis vagues aquest curs. La pròxima serà dimarts, i n’hi ha 15 més de previstes fins a final de curs.