Quatre municipis metropolitans se sumen a les ZBE

Com és habitual, la concreció d’aquestes noves ZBE no estarà exempta de lletra petita: els ajuntaments treballen per posar-les en marxa amb noves moratòries de sancions per a residents. Els consistoris de Sant Vicenç i Sant Feliu, sense anar més lluny, ja han aprovat inicialment les seves ordenances en els plens municipals a condició de no multar els veïns empadronats fins a l’any 2030 i 2028, respectivament. És a dir, que els cotxes sense etiqueta ambiental d’aquests veïns podran entrar a l’àrea de les ZBE sense risc de ser multats malgrat ser els vehicles més contaminants.

Per la seva banda, fonts municipals de Molins de Rei asseguren que el govern municipal "és partidari" d’establir una moratòria de cara a una ordenança l’aprovació de la qual està prevista per a abans de l’estiu, tot i que encara està en estudi. I des de l’Ajuntament de Sant Just expliquen que el consistori "no té de moment un projecte de moratòria sobre la taula", augurant així que l’ordenança s’aprovi inicialment de cara a l’estiu per implementar una ZBE que cobreixi tota la superfície municipal.

"Hem aprovat una moratòria perquè la mala qualitat de l’aire no és culpa dels veïns de Sant Vicenç, sinó que l’origen està en les infraestructures que ens travessen, com l’A-2 i la B-23, amb polígons industrials pròxims", afirma Miguel Comino Haro, alcalde de Sant Vicenç. El regidor garanteix la defensa de mesures per millorar la qualitat de l’aire, però apunta també a la "falta de respostes" del servei de bus i "la situació econòmica complexa" del municipi per justificar la moratòria.

La fórmula de les noves moratòries segueix el model de Cerdanyola del Vallès, municipi metropolità que va obrir la veda de les moratòries amb el beneplàcit de l’AMB, i al qual posteriorment s’han afegit Castelldefels o Santa Coloma de Gramenet, entre d’altres. El principal argument per justificar els ajornaments de multes es basa en les carències del transport públic per suplir el restringit vehicle privat, molt especialment en localitats amb concessions no assumides encara per l’AMB. Sense oblidar que, a un any de les eleccions municipals, els alcaldes no es troben precisament àvids d’activar una delicada mesura que no es caracteritza justament per ser rebuda amb els braços oberts per la ciutadania.

Aquesta nova fornada de ciutats d’entre 20.000 i 50.000 habitants que activen ZBE parteixen d’un any de retard, ja que el decret català que les regula exigeix que les restriccions s’apliquin "abans de l’1 de gener del 2026", cosa que no ha passat. Davant els successius retards, l’accelerada dels ajuntaments està vinculada al fet que el Govern espanyol supedita ara les ajudes estatals al transport públic a l’activació de ZBE. L’AMB, per exemple, rep uns 52 milions.

També exerceix com a palanca de la mesura un annex de la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat que a finals de l’any passat es va sumar al tragí regulatori de la mesura. En aquest document, el Govern detalla els municipis amb mala qualitat de l’aire per haver superat els valors legals de contaminació en el període 2020-2024.

Discontinuïtat

Sant Vicenç, Molins de Rei, Sant Feliu i Sant Just apareixen entre les que registren superacions, mentre que hi ha 24 poblacions més que, malgrat estar legalment obligades a implantar ZBE, en queden alliberades aquest any per no incomplir els límits de contaminació. "Soc un ferm defensor de mesures per millorar la qualitat de l’aire; en l’àmbit de les rondes de Barcelona ha funcionat molt bé", ratifica l’alcalde Comino. Tot i que, precisa el responsable de Sant Vicenç, aquestes restriccions s’han d’implementar de manera coordinada: "La nostra moratòria respon també al fet que estem envoltats de ciutats sense ZBE, com Torrelles de Llobregat o Pallejà, i aquesta discontinuïtat no tindria gaire sentit", puntualitza l’alcalde.

Els terminis d’implantació de les ZBE a Catalunya estan molt vinculats amb les restriccions a les diferents etiquetes ambientals. Fins ara, el veto a la circulació únicament s’ha aplicat als vehicles sense etiqueta. El pròxim momentum important per a aquesta política en àmbit català passarà el gener del 2028, quan la normativa catalana aplicable preveu que les ZBE s’activin també per als vehicles amb etiqueta B (groga).

Notícies relacionades

Lola Valiente, 19 anys, després d’intentar dues vegades accedir a Medicina: «Tinc un 9,4 de batxillerat, però a la sele la pressió per la nota pot amb mi»

El Govern segella un acord amb patronals i sindicats per assolir l'equiparació salarial del sector social en quatre anys

De fet, l’AMB ha inclòs la previsió del 2028 en el seu nou full de ruta de mobilitat urbana de cara al 2030. S’espera que, una vegada passades les eleccions municipals del 2027, sigui Barcelona capital la que obri la llauna de les etiquetes grogues, com ja va passar amb l’originària ZBE Rondes que compartien la capital, l’Hospitalet, Cornellà i Esplugues de Llobregat i Sant Adrià de Besòs.

La singularitat del veto als etiqueta groga, que explica les reticències dels ajuntaments, és que afecta un important segment de vehicles a les ciutats amb parcs de vehicles més envellits. Segons dades de matriculacions de la Direcció General de Trànsit (DGT), la suma de vehicles sense etiqueta i etiqueta B afecta més de la meitat del parc de vehicles a grans ciutats com Barcelona, l’Hospitalet, Terrassa, Badalona, Sabadell o Mataró.