Pimec reclama a les empreses que no deixin d'apujar els salaris malgrat la guerra de l'Iran: "És urgent i necessari"

Europa, com ja va passar el 2022, es prepara per encaixar una nova pujada de preus derivada d'un conflicte bèl·lic i el consegüent encariment dels preus de l'energia. Fa quatre anys va ser Ucraïna, avui és l'Iran i la patronal Pimec ha fet la mateixa crida als seus associats —148.000 socis i 354 gremis i associacions— i al conjunt del teixit empresarial. "És urgent i necessari que pugem els salaris", ha afirmat, tal com també va reclamar quan l'IPC va començar a enfilar-se per sobre dels dos dígits en una entrevista a EL PERIÓDICO.

Un dels motors de l'economia catalana ara mateix és el consum intern, tal com constatava la Cambra de Comerç aquesta mateixa setmana en el seu informe de conjuntura, especialment en un context en què el volum d'exportacions va a la baixa i la despesa turística ha moderat el seu creixement. I perquè aquest consum intern es mantingui i no desinfli el cercle virtuós de creixement de l'economia i l'ocupació en què està instal·lat el país des que va sortir de la covid, els salaris han de continuar pujant, segons Pimec.

¿Quant han d'apujar els salaris? Aquí el líder de les pimes no s'ha volgut mullar i ha refusat concretar una forquilla d'increments. Cañete ha posat l'èmfasi en el fet que els increments han d'anar compassats amb la productivitat. Segons les últimes dades publicades per l'Idescat, la productivitat del factor treball va augmentar el 2024 un 2,2%, un punt per sota del que van apujar aquell any els sous pactats per conveni (3,2%) i sis dècimes per sota del que van créixer els preus (2,8%).

Més recursos per a l'atenció primària

Cañete ha enumerat els tres principals problemes que li traslladen actualment els seus associats: la falta de professionals qualificats, el nombre de treballadors de baixa i l'excés de burocràcia. La seva reclamació d'apujar els salaris enllaça amb la primera i, en relació amb la segona, ha fet una proposta.

Cada any, la Generalitat pot rebre fins a 60,07 milions d'euros de la Seguretat Social si millora la seva gestió de les baixes laborals. L'any passat, tal com va avançar EL PERIÓDICO, només va rebre un terç d'aquests fons a causa de l'augment del nombre d'empleats en incapacitat temporal i de la durada de les absències.

Cañete ha reclamat destinar íntegrament els fons derivats d'aquest conveni amb l'Estat a reforçar els centres d'atenció primària (CAP) i així reduir la durada de les absències i les possibles recaigudes. Pimec va publicar fa uns mesos un informe sobre l'abast de les baixes laborals, en què assenyalava que una de les principals causes de dilació és que els treballadors catalans triguen un 40% més a ser atesos per un metge que la resta d'espanyols.

Regularització de migrants

El president de Pimec ha elogiat la regularització extraordinària de migrants en curs i ha cridat a integrar-los amb "condicions dignes, drets i obligacions". "Sense migrants no hauríem cobert la demanda que tenim al país", ha afirmat Cañete.

No obstant això, el líder patronal s'ha mostrat contrari a una de les principals vies mitjançant les quals els beneficiaris estan tramitant les seves sol·licituds: els certificats de vulnerabilitat. I és que aquest document dona peu que els migrants regularitzats sol·licitin posteriorment un subsidi i la patronal anticipa que en frenarà la inserció laboral.

Notícies relacionades

Muniesa (CaixaBank) alerta d'una caiguda de la demanda de crèdit per la guerra de l'Iran: "La incertesa alentix la presa de decisions"

Sense feina per poca higiene: "La mala olor pot ser motiu d'acomiadament sense indemnització"

"Compte amb donar a tothom la certificació de vulnerabilitat", ha afirmat Cañete, reclamant més protagonisme de "les polítiques actives" (les que ajuden a trobar feina) i no de "les passives" (prestacions i subsidis).

Cañete també ha reclamat "posar llum en la foscor" i regularitzar aquests llocs de treball que avui estan "en B" i que, després de la regularització, alguns empresaris poden estar temptats de tractar de mantenir en la irregularitat per pagar sous més baixos i continuar sense pagar impostos. "No podem fer trampes al solitari, necessitem que aquestes persones s'incorporin al mercat laboral, perquè ho necessiten les persones i l'economia", ha afirmat.