El Govern segella un acord amb patronals i sindicats per assolir l'equiparació salarial del sector social en quatre anys

A més d'aquests 600 milions d'euros que el Departament de Drets Socials preveu invertir els pròxims anys, el nou Acord de Bases preveu una reforma íntegra del sistema de finançament que beneficiï aquelles entitats que millorin les condicions laborals dels seus empleats. Per a això, el nou conveni estableix un sistema pel qual la Generalitat oferirà més ajudes a aquelles entitats que garanteixin millors salaris per als seus empleats.

Un sector precaritzat, desigual i dividit

Aquest nou acord s'anava concretant des de fa pràcticament un any i, sobretot, des del passat mes de novembre, quan un informe encarregat per la Generalitat va xifrar en una mica més de 563 milions d'euros anuals el cost de fer front a l'equiparació salarial i va apuntar a la necessitat d'una reforma profunda del sistema de tarifes. No és estrany si es té en compte que en un sector clau com ho és el social –s'enfronta al repte, per exemple, d'atendre les persones grans en un context d'envelliment generalitzat de la societat– el sou mitjà és de 18.402 euros anuals. De fet, el 46% dels poc més de 120.000 treballadors del Tercer Sector cobren menys de 19.600 euros l'any.

A més, la negociació col·lectiva tampoc no és senzilla en el sector. La gran diversitat d'activitats que abasta ha fet que actualment hi hagi 17 convenis diferents. La Generalitat vol aprofitar l'acord assolit per llançar un Acord Marc Regulador que estableixi unes bases comunes per a tots aquests convenis.

Reforma de les tarifes

Aquestes bases comunes per als convenis serien un blindatge addicional perquè la reforma del sistema tarifari que han acordat la Generalitat, totes les patronals i els sindicats CCOO i UGT –majoritaris en el sector– tingui èxit. Les tarifes són els pagaments que fa la Generalitat a les empreses o entitats del sector social que gestionen algun dels seus serveis, que varien en funció del nombre de places que es gestionen. Fins ara, els increments en aquestes tarifes socials s'han fet de manera lineal i, de fet, fins fa tres anys els augments eren tan baixos que el sector va perdre poder adquisitiu en créixer per sota del ritme de l'IPC.

A partir d'aquest 2026, després de la signatura del conveni, aquestes empreses podran calcular i acreditar el seu "indicador salarial", una xifra basada en els seus salaris mitjans actuals i en un compromís d'augment de sous que haurà de venir signat per empresa i sindicats. En funció d'aquest "indicador salarial", el Departament de Drets Socials estableix tres trams d'increment de tarifes. Així, si aquest "indicador" queda per sota dels 19.600 euros –el 60% del sou mitjà a Catalunya–, la Generalitat només augmentarà les tarifes amb l'IPC.

Notícies relacionades

El sector social de Catalunya va a la vaga aquest dijous per denunciar la seva precarització i reclamar millors salaris

Les autoritats sanitàries de Cap Verd no veuen urgent traslladar a Canàries el creuer afectat per hantavirus

A partir d'aquest primer llindar, tot varia en funció de l'àmbit de serveis de què es parli. Així, per exemple, en les entitats que gestionen residències d'ancians, un "indicador salarial" d'entre 19.600 i 21.000 euros implica un augment de les tarifes del 6,38%. Per sobre de 21.000, la tarifa puja fins al 8,34%. L'atenció a persones grans no només concentra la immensa majoria dels treballadors del sector social, sinó que es tracta de l'àmbit en què hi ha més bretxa salarial entre treballadors públics i subcontractats, un 42%.

En la resta de sectors, els llindars són una mica més alts, ja que les bretxes són una mica més reduïdes i, en general, els sous ja són una mica més elevats que els de les residències d'ancians. Així, les empreses que s'encarreguin d'atendre persones amb discapacitat canviaran de tarifa a partir dels "indicadors salarials" de 24.400; els d'atenció a la infància als 28.700 euros i els de salut mental i drogodependències als 29.500 euros.