Un any després de la tragèdia forestal
València habilita un tercer torn de bombers contra el minifundisme
El Consell es reforça amb 400 agents més i eleva a 1.400 els efectius per a l’extinció
Al contrari que altres campanyes (per exemple, la del 2022) i que en el conjunt d’Espanya, al País Valencià l’any 2025 no va ser un exercici especialment catastròfic quant a incendis forestals. Hi va haver una gran quantitat de focs, però, en general, no van resultar devastadors. Excepte tres: el de Teresa de Cofrents (València), en què van cremar 504 hectàrees; el d’Ibi (Alacant), amb 185 hectàrees calcinades i el de Villena (Alacant), en què el foc va consumir 56 hectàrees. Aquests tres focs van concentrar la pràctica totalitat de la superfície cremada l’estiu passat. En tot l’any van cremar 785,77 hectàrees, de les quals 481 eren superfície poblada d’arbres, en 281 incendis. Entre les causes naturals detonadores del foc destaquen els llamps. Va passar en 92 casos. Per contra, 68 focs van ser causats de manera intencionada.
Per millorar la prevenció, el Consell va aprovar, per quart any, un fons de 7,95 milions per a feines previstes pels ajuntaments: crear tallafocs o netejar muntanyes. Unes tasques incloses en els plans locals de prevenció (PLPIF), obligatoris als municipis amb massa forestal. En el cas valencià, en són 515 de 542.
Notícies relacionadesLa prevenció inclou la millora d’infraestructures. La dana del 29 d’octubre del 2024 va deixar la seva empremta en més de 2.000 quilòmetres de pistes forestals i va obligar Medi Ambient a aprovar un pla de xoc de 93 milions pera "reparar infraestructures de prevenció", va anunciar el vicepresident i conseller de l’àrea, Vicente Martínez Mus. El programa segueix en marxa amb la intenció que aquest estiu estigui ja tot "recuperat i millorat".
La plantilla de bombers forestals valencians estava integrada per 1.000 empleats i aquest any s’ampliarà a 1.400. En el dia d’avui, s’ha executat el 70% d’aquest objectiu, que ha de completar-se en les setmanes vinents per poder desenvolupar amb normalitat l’anomenat tercer torn. El delegat d’UGT Serveis Públics en bombers forestals Vicente Santalla celebra aquesta mesura, "una aspiració històrica que sembla que es complirà". El tercer torn permet treballar un dia i lliurar-ne dos, cosa que redunda en seguretat i eficàcia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
