Un any després de la tragèdia forestal

El País Basc insisteix en la prevenció permanent per seguir sense focs

El Govern basc va comprar el 2024 el primer, i únic, helicòpter, antiincendis

El País Basc insisteix en la prevenció permanent per seguir sense focs

Eduardo Sanz / Europa Press

1
Es llegeix en minuts

Mentre l’any passat una gran part d’Espanya lluitava per contenir la pitjor onada d’incendis en tres dècades, amb centenars de milers d’hectàrees arrasades en comunitats del nord com Galícia o Castella i Lleó, el País Basc va aconseguir esquivar els focs de gran magnitud. La comunitat va registrar xifres molt més contingudes i així va consolidar una tendència que es repeteix els últims anys, en què tot just es cremen unes desenes d’hectàrees anuals.

Per això el Govern basc, en col·laboració amb les diputacions de totes tres províncies, el 2024 va adquirir el primer –i fins ara únic– mitjà aeri, un helicòpter antiincendis que, amb desenes d’efectius, va col·laborar l’estiu passat en la lluita contra el foc en altres comunitats. Totes tres diputacions forals, que destinen conjuntament més de 100 milions d’euros a la prevenció i extinció d’incendis, lideren la lluita contra les flames a la comunitat. El Govern Basc, per la seva banda, coordina la resposta en situacions d’emergència.

Notícies relacionades

L’estratègia basca no es limita únicament a l’extinció, sinó que també aposta per una prevenció permanent basada en la gestió de la muntanya, la vigilància i la regulació de l’ús del foc. La creació de barreres naturals de cara a frenar l’avenç de les flames, les tasques de desbrossament, aclarides i podes destinades a reduir la càrrega de combustible i el manteniment d’una xarxa de pistes forestals són algunes de les mesures que porta a terme la Diputació de Biscaia. "Una muntanya crema menys, i si crema, avança més a poc a poc i es pot atacar amb eficiència", assenyalava l’any passat la diputada biscaïna de Medi Natural, Arantza Atutxa.

La propietat de la superfície condiciona l’estratègia. A Biscaia i Guipúscoa prop del 75% de les muntanyes són privades, mentre que a Àlaba passa justament el contrari. Els propietaris privats, buscant el rendiment econòmic, solen mantenir cuidades les terres, però, alhora, planten "arbres de creixement ràpid com el pi radiata o l’eucaliptus, que són espècies molt piròfiles, més que no pas els arbres autòctons com fajos i roures", adverteix l’assessor i divulgador ambiental Julen Rekondo.