Espanya continua apagant focs en comptes de prevenir-los

Durant el mes d’agost, responsables polítics nacionals i autonòmics van assegurar que s’havia de millorar la coordinació i també accelerar les mesures per fer una gestió forestal que contribuís a reduir conseqüències greus després del pas de les flames. Al cap de nou mesos, ¿què és el que ha canviat i què hi ha que continuï exactament igual?

Els experts consultats per EL PERIÓDICO, malgrat reconèixer que aquest canvi de paradigma no es pot produir d’un any per l’altre, adverteixen que el nucli del problema encara està intacte. "Espanya disposa d’un sistema massa centrat a apagar incendis i poc preparat per evitar que el territori cremi", assenyala Ferran Dalmau, enginyer de muntanyes i membre de la Fundació Pau Costa, centrada en la gestió d’incendis forestals.

Fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, en canvi, defensen que s’han fet passos importants en restauració, coordinació administrativa, bioeconomia forestal i planificació climàtica.

Pacte d’Estat

El Govern va presentar una nova proposta de pacte d’Estat davant l’emergència climàtica, elaborada després d’un procés participatiu amb més de 1.300 actors i gairebé 4.000 aportacions. Entre els seus eixos principals hi ha l’extensió d’un model de gestió forestal adaptat a l’actualitat.

Sobre el paper, el pacte recull algunes de les demandes que fa anys que els especialistes plantegen: una gestió activa de la muntanya, cremes prescrites, un ús planificat del foc de baixa intensitat, ramaderia extensiva i extensiva, pasturatge i foment dels paisatges en mosaic.

Malgrat tots aquests anuncis, però, Dalmau posa el focus en la falta d’execució sobre el terreny: "La declaració d’intencions és interessant, però ha d’anar acompanyada de fets, i fa falta invertir-hi més recursos". L’expert avisa que és "clau" disposar d’uns pressupostos que incloguin una dotació per a les polítiques de prevenció d’incendis. "Arrosseguem una inèrcia de 40 anys d’abandonament rural, i la situació no es pot capgirar d’un dia per l’altre, però de moment les mesures són més estètiques que estructurals", indica.

"Sistema reactiu"

Segons la Fundació Pau Costa, Espanya continua atrapada en "un sistema reactiu": "Actuem quan ja tenim l’incendi a sobre". "És urgent començar a dissenyar quin paper ha de tenir el foc en el nostre medi natural, com ja fan el Canadà, els Estats Units o Austràlia", afegeix Luis Berbiela, enginyer de muntanyes.

"No necessitem més avions, sinó més gestió", apunta Dalmau. Els últims càlculs suggereixen que Espanya hauria d’invertir com a mínim 1.000 milions d’euros a l’any en prevenció, cosa que permetria gestionar, "per començar", l’1% de la superfície forestal. No obstant, el 2022, la inversió en prevenció va ser tan sols de 175 milions, segons l’última dada disponible. La despesa dels últims tres anys encara no està prevista ni ha sigut facilitada a aquest mitjà.

I moltes comunitats autònomes, que ostenten la major part de les competències sobre incendis forestals, computen juntes la prevenció i l’extinció, cosa que impedeix saber quants diners es destinen realment a preparar el territori abans de l’estiu.

El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient recomana dedicar dos terços de la despesa a planificació, prevenció, preparació i recuperació, i només un terç a la resposta. Tot i això, les últimes xifres comparables disponibles encara estan molt lluny d’aquest equilibri: la inversió en prevenció s’acosta als 175 milions d’euros, mentre que la despesa en extinció es calcula que arriba fins als 417 milions.

Mesures ja aplicades

Més enllà de les feines de gestió forestal que han abordat algunes autonomies, la legislació bàsica, la coordinació, els fons, els indicadors comuns i la transparència estadística depenen sobretot de decisions estatals. De fet, un reial decret aprovat l’agost passat diu que la lluita contra els incendis no es pot limitar a la reacció durant les èpoques de més risc i que s’ha d’estendre durant tot l’any.

Fonts del ministeri assenyalen que, des de l’estiu del 2025, el Govern ha avançat en diverses línies. La primera va ser la restauració de les zones afectades: el ministeri va anunciar 34,5 milions d’euros per a actuacions hidrologicoforestals als territoris castigats pels grans incendis. Sobre aquestes tasques, Josep Maria Espelta, investigador del CREAF, adverteix que s’han de portar a terme tenint en compte la biodiversitat de la zona: "Molt sovint, és convenient mantenir la fusta morta al bosc, i no replantar amb nous arbres sinó deixar que l’ecosistema evolucioni i es recuperi de manera natural".

El segon gran bloc és la coordinació. El gener del 2026, el Consell de Ministres va aprovar una normativa per reforçar l’operabilitat dels dispositius, la seguretat del personal i la cooperació entre les diverses administracions. La norma inclou una qualificació homogènia d’unitats d’extinció, un protocol comú per a mitjans aeris, una sèrie d’indicatius de ràdio unificats, simbologia comuna en mapes operatius i, finalment, estàndards d’equips de protecció individual.

A l’abril, a més, el Govern va organitzar a la serra de Gata, a Almeria, un exercici conjunt amb unes 240 persones d’Extremadura, Castella i Lleó, el ministeri, la Guàrdia Civil i l’UME per assajar la resposta davant un incendi que afectés més d’una comunitat autònoma. En paral·lel, la Fundació Biodiversitat, que depèn del ministeri, ha engegat una convocatòria FEDER dotada amb 42 milions d’euros per a projectes d’impuls a la bioeconomia, la restauració, la connectivitat ecològica, la prevenció d’incendis, la lluita contra la desertificació i la generació d’ocupació rural.

Pobles i perímetres

Notícies relacionades

Extremadura neteja muntanyes i posa més punts d’aigua per a les dotacions

El País Basc insisteix en la prevenció permanent per seguir sense focs

Dalmau recorda que, quan es tracta de gestionar la muntanya amb aquestes actuacions, és clau prioritzar. "El més urgent són les zones d’interfície urbana i forestal, en què les cases i els nuclis de població condicionen tota l’emergència". "Si no, mentre protegeixo una casa, no puc decidir com afronto el foc", especifica. "El foc forma part natural dels ecosistemes forestals, i la natura ha desenvolupat mecanismes per adaptar-se a aquestes pertorbacions; no obstant, els éssers humans encara no hem aconseguit fer-ho de la mateixa manera", assenyala Berbiela.

Els segons punts marcats en vermell són els perímetres dels pobles i les àrees estratègiques de gestió, com barrancs i punts concrets on una actuació prèvia pot frenar l’avanç del foc. Sobre aquesta qüestió, Dalmau assenyala que encara falta una dotació pressupostària clara en la majoria de comunitats autònomes per estructurar la prevenció.