Illa ultima una nova estratègia per evitar grans cremes de boscos

Tot i que es pretén donar importància a la prevenció, i es dona per fet que aquesta prioritat continuarà els pròxims cursos, aquest últim any es van gastar molts més diners en extinció que en mesures per impulsar una gestió forestal sostenible. Els experts avisen des de fa temps que, a més d’abordar l’extinció, és imprescindible anticipar-se millor al foc amb més planificació territorial.

Fa gairebé un any Illa va sentenciar que hi havia massa bosc i que s’havia de reduir la massa poblada d’arbres per prevenir megaincendis. Ara, 10 mesos després d’aquelles declaracions, a més de reforçar la plantilla de bombers, tot just es comencen a establir les bases del que intenta ser un nou model de política forestal. Tot i així, el canvi de rumb, ara com ara, no s’ha traduït en una inversió superior a l’habitual en gestió durant aquest hivern.

La Generalitat va tancar el 2025 amb una despesa de 367 milions d’euros en l’àmbit de la prevenció, extinció d’incendis i salvament. El projecte de pressupostos elaborat pel Govern, que finalment no va arribar a presentar-se però que no es descarta recuperar, incrementava aquesta dotació fins a 392 milions, fet que implica un augment del 7%. Aquesta despesa, en teoria, hauria de servir per desplegar el nou Pla Bombers 2030, pensat per modernitzar la capacitat operativa del cos, però també per redoblar les polítiques forestals.

Catalunya, però, encara no separa d’una manera clara la despesa destinada a prevenció i la dedicada a extinció, una distinció necessària per avaluar més bé les polítiques públiques. La major part de les actuacions preventives depenen del Departament d’Agricultura, mitjançant la direcció general de Boscos.

En aquest àmbit, la intenció era passar d’una inversió de 28 milions a 48 milions si els pressupostos tiraven endavant. En cas contrari, es buscaran altres fórmules per fer possible aquest increment. Els números reflecteixen un salt més rellevant que en extinció, tot i que en xifres absolutes la prevenció continua molt per sota del volum de recursos destinats a apagar incendis.

El director general, Jordi Minguell, defensa que el canvi d’enfocament és imprescindible. "La idea d’invertir més en prevenció i no anar sempre darrere del foc és correcta", afirma. Ara bé, adverteix que reforçar la prevenció no implica necessàriament reduir altres recursos, perquè Catalunya disposa d’"un sol cos de Bombers per a moltes emergències".

Segons el seu punt de vista, l’extinció ha arribat a un límit: "No pel fet de tenir més mitjans podrem apagar més". És per aquesta raó que insisteix que el marge de millora és preparar més bé el territori. Catalunya té al voltant d’un 60% de superfície forestal i no és viable actuar de la mateixa manera a tot el territori. Durant l’últim hivern, s’han fet algunes cremes prescrites i actuacions de reducció de combustible. Però hi ha marge per actuar més i d’una manera més contundent a les àrees clau.

"L’estratègia consisteix a identificar els punts crítics: urbanitzacions i cases al costat del bosc, perímetres d’actuació prioritària, espais naturals i zones que poden funcionar com a interruptors per frenar la continuïtat del bosc i limitar la capacitat de propagació dels grans incendis", resumeix Minguell.

"Bona direcció"

Ferran Dalmau, enginyer forestal de la Fundació Pau Costa, considera que Catalunya va en "bona direcció". "En planificació i en l’ús tècnic del foc, va molt al davant respecte a altres comunitats autònomes", afirma.

Notícies relacionades

Les autoescoles de Lleida critiquen el pla de la DGT d’examinar un dissabte

Rodalies recupera dos milions de viatgers després de la crisi de Gelida

Però la prevenció, avisa, no requereix únicament desbrossar, sinó recuperar una mirada ecològica del paisatge. "Abans, les desbrossadores de la natura eren els herbívors i el mateix foc", assenyala. Des d’aquesta perspectiva, defensa que hi haurà casos en què caldrà acceptar que alguns incendis cremin sota control. "La planificació forestal és una part de la vacuna que podem posar al territori per evitar després grans incendis forestals", resumeix Dalmau.

Una altra línia de treball, més específica però també rellevant, depèn de l’àrea de Territori i se centra en els plans de prevenció d’incendis en espais naturals protegits. Actualment hi ha diversos documents en fase d’elaboració o revisió.