Els alumnes catalans acaben l’ESO amb un nivell insuficient d’anglès malgrat estudiar-lo durant 10 anys a l’escola

L’estudi, liderat per Elisabet Pladevall –professora i investigadora en lingüística aplicada, especialitzada en l’adquisició i ensenyament de l’anglès com a llengua estrangera– constata que hi ha una bretxa de desigualtat en l’aprenentatge de l’anglès que es consolida durant l’escolarització –els resultats dels nens de famílies amb menys recursos són pitjors a 4t d’ESO que a sisè de primària– i conclou que el repte no és tant començar abans, sinó «aprendre millor». Recomana consolidar primer el català i el castellà i començar amb l’anglès més tard, més hores i en grups més petits.

«Acumular anys d’ensenyament es tradueix sovint en un aprenentatge reiteratiu i poc efectiu, que genera frustració i dificulta la gestió pedagògica a les aules», adverteix Pladevall, que remarca que és impossible ensenyar bé una llengua estrangera amb les actuals ràtios.

L’experta recomana intensificar l’estudi de l’anglès a cinquè de primària, amb cinc hores setmanals (tres de classes més tradicionals i dues mes lúdiques i incloure la participació dels nens en projectes internacionals).

A ulls de Pladevall, aquest endarreriment de l’ensenyament de l’anglès –si és que no es fa una immersió completa– serveix també per a les extraescolars. L’experta recomana a les famílies que fan un gran esforç per pagar una extraescolar d’anglès als seus fills d’educació infantil que estalviïn aquests diners per pagar-los un viatge a l’estranger quan sigui més gran.

Les xifres són concloents. L’organització actual no funciona: un 20% de l’alumnat no arriba a l’expressió oral més bàsica, una competència considerada clau en l’aprenentatge d’una llengua estrangera.

L’evolució entre sisè de primària i quart d’ESO mostra, a més, un deteriorament significatiu: el percentatge d’estudiants amb baix nivell d’anglès gairebé es duplica, al passar del 14% al 25%, mentre que l’alumnat amb nivell alt cau del 60% al 46%.

Més enllà de la mala estratègia global, l’autora insisteix que les diferències socials tenen un pes determinant en aquests resultats. Els centres d’alta complexitat obtenen 17 punts menys que els de baixa complexitat en les proves de competències bàsiques: 61 punts davant 78,3. D’acord amb l’informe, l’anglès és la competència bàsica en la qual s’observen més desigualtats en funció de la complexitat del centre educatiu (per la qual cosa una altra de les mesures que planteja són extraescolars gratuïtes als centres amb pitjors resultats).

De fet, el document posa també el focus en el paper de les activitats extraescolars. Un terç dels nens i adolescents realitza classes d’anglès fora de l’horari escolar, majoritàriament en acadèmies o centres privats. Aquesta situació converteix el domini de l’anglès en una competència que depèn de la capacitat econòmica de les famílies, quan s’hauria de garantir des del sistema educatiu.

Els objectius

Malgrat la preocupant fotografia, l’informe afirma que la millora dels resultats és possible i que Catalunya pot arribar als estàndards fixats pel Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües. En concret, planteja com a objectiu que tot l’alumnat arribi, com a mínim, al nivell A2 a primària, al B1 a l’acabar l’ESO i al B2 a batxillerat.

Per aconseguir-ho, el document parteix del context específic català, on l’exposició social a l’anglès és més limitada que en altres entorns, i proposa set polítiques basades en l’evidència científica i en l’experiència de centres educatius i programes ja en funcionament. Mesures que permetrien garantir una millora generalitzada de l’aprenentatge de l’anglès sense dependre dels recursos econòmics de les famílies, defensen. Aplicar-ho –calculen– requeriria una inversió estimada de fins a 58 milions d’euros, que equival al 0,8% de l’actual pressupost d’educació, i es podria desplegar de manera progressiva.

Millorar la formació permanent

Entre les mesures proposades, l’informe planteja millorar la formació permanent del professorat i recuperar les estades a l’estranger, amb l’objectiu de reforçar les seves competències didàctiques i actualitzar les metodologies d’ensenyament de l’anglès.

Notícies relacionades

Catalunya elimina els "àmbits" a 4t d'ESO i deixa en mans dels instituts com introduir les Matemàtiques A i B

El Govern defensa que el pla per introduir mossos als instituts és "voluntari" i que l’ha demanat la comunitat educativa

El document també proposa crear un programa de mentoria i acompanyament als centres educatius, amb presència quinzenal, per assegurar l’aplicació dels estàndards europeus i millorar les pràctiques a l’aula.

Una altra de les recomanacions és ampliar la presència d’auxiliars de conversa, de manera que tot l’alumnat disposi d’almenys una hora setmanal de suport. El desplegament començaria pels centres d’alta i màxima complexitat, on les dificultats en l’aprenentatge de l’anglès són més acusades.