El Govern defensa que el pla per introduir mossos als instituts és "voluntari" i que l’ha demanat la comunitat educativa

Paneque ha insistit que es tracta d’un projecte concebut per "millorar preventivament" els conflictes que es puguin produir en l’àmbit escolar i enfortir la "cohesió", i que cap dels centres on s’està aplicant ho ha fet amb caràcter obligatori, malgrat que hi ha hagut protestes de docents. Ha afegit, a més, que hi ha més centres que han sol·licitat formar part d’aquesta prova pilot. "Seria prudent esperar-ne el desenvolupament i el resultat", ha sostingut.

De fet, la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, també ha defensat la proposta en declaracions a SER Catalunya, en advertir que el que s’està "estigmatitzant és el que es pensa sobre què és un mosso". En aquesta línia, Paneque ha assegurat conèixer de primera mà "exemples d’agents tutors ben valorats" i amb un desplegament "positiu", i ha argumentat que els cossos de seguretat formen part també de dispositius d’"ajuda social" i de foment de la cohesió.

Un pols en augment

A més, davant les queixes de la comunitat educativa, que adverteix que el que cal són suports docents i no policials, la portaveu del Govern ha esgrimit que aquest programa "no anirà en detriment" d’altres, com l’ampliació de plantilles per a l’escola inclusiva acordada amb CCOO i UGT. Justament aquest pacte continua fent estralls entre els sindicats educatius majoritaris, que ja han anunciat un final de curs marcat per més vagues, cosa que suposa escalar encara més el conflicte amb la Generalitat.

Notícies relacionades

El Govern garanteix la gratuïtat de Rodalies almenys fins dilluns vinent

Josep Pujol Ferrusola corrobora la versió del seu germà sobre l’herència de l’avi: «Em van tocar 125 milions de pessetes»

Malgrat això, l’Executiu continua descartant reobrir les negociacions. "Ja ens hem mogut", ha subratllat la consellera Paneque, que, com en ocasions anteriors, ha tornat a presumir que les millores salarials aprovades la setmana passada i que entraran en vigor aquest mes de maig són un "esforç" sense parangó en l’última dècada. "Una altra cosa és que hi hagi sindicats que considerin que cal anar més enllà", ha assegurat, apel·lant també a tenir en compte que la Generalitat opera en aquests moments amb els pressupostos prorrogats del 2023.

Tot i que ha reconegut que les aturades convocades no són la "situació desitjada" pel Govern, ha deixat clar que "respecten" el dret de vaga i que la seva intenció és que els sindicats discrepants "s’adhereixin al desplegament" del que ja s’ha acordat, perquè ja es garanteix tant una millora de les condicions salarials com de la qualitat educativa. Ha recordat, en aquest sentit, els 100 milions aprovats per renovar centres antics. "Tot això no impedeix que es pugui millorar més en el futur", ha conclòs, a l’espera de si Catalunya acaba tenint nous pressupostos i, més a llarg termini, un nou model de finançament.