"Un agent no pot amb tot"

Una manera de deixar anar aquesta rèmora és mitjançant l’escriptura. Per això, 50 agents de diferents cossos policials de diversos països, entre ells Espanya, han explicat en relats en primera persona les experiències marcades pel trauma, la pressió psicològica, la pèrdua, la violència o el desgast emocional. Aquests escrits formen part del llibre 50 sombras azules, que té com a finalitat ajudar a qui pugui estar passant per moments complicats, fomentar més consciència sobre la salut mental en l’àmbit policial i promoure una cultura de suport entre companys.

"El lector hi trobarà una visió real i directa del que representa ser policia, a través de testimonis de companys de diversos països. Són històries que aborden situacions molt dures, com el contacte amb la mort, el patiment humà i el desgast emocional. Però, sobretot, mostren com s’afronten i se superen", explica a EL PERIÓDICO Olga Maeso, que, juntament amb el policia britànic David B. Lewis, coordina l’edició de l’obra.

Per als editors, que també expliquen les seves experiències, el llibre mostra que "al darrere de l’uniforme hi ha persones que sostenen situacions extremes i que també necessiten comprensió, eines i acompanyament". Maeso remarca que de vegades els agents "necessiten temps" i que al darrere de cada història "hi ha un procés personal complex: primer de tot, cal enfrontar-se al que sent cadascú, comprendre-ho i acceptar-ho, abans de poder passar-ho a paraules".

Senyal de debilitat

Per això recorda que "el principal estigma que vol superar aquesta obra és la idea que un policia ha de poder amb tot en silenci i que veure’s afectat per la seva feina és un senyal de debilitat". En aquest sentit remarca que "una cultura de fortalesa per mostrar emocions es podia interpretar com un senyal de debilitat, i això ha fet que molts professionals optem no dir res, fins i tot quan estem sostenint experiències molt dures".

L’autora remarca que la feina diària dels cossos de seguretat els "exposa a escenes d’un enorme impacte emocional: accidents mortals, assassinats, suïcidis o morts de nens, a més d’actuacions en què es juguen la vida i en què fins i tot hi ha companys que cauen en acte de servei. Quan s’arriba a entendre aquesta realitat, també s’entén com és que nosaltres pot ser que hàgim de necessitar suport per aconseguir assimilar el que vivim".

Tres agents que participen en el llibre han explicat a EL PERIÓDICO la seva experiència. Yolanda Trancho, de la Policia Nacional, explica l’impacte que va experimentar perseguint un depredador sexual en sèrie a Barcelona ja fa anys. "El patiment en les forces de seguretat es normalitza, s’amaga o se silencia. En el grup on vaig treballar, dues persones es van jubilar per depressió i una es va suïcidar", explica. L’agent considera que és "urgent" donar visibilitat a aquestes realitats.

Notícies relacionades

Ens han de preocupar els constants terratrèmols al sud de València i Alacant?

Les autoescoles de Lleida critiquen el pla de la DGT d’examinar un dissabte

L’agent dels Mossos Ariadna Tuxell diu que és "fonamental" recordar que els uniformats "no som robots", sinó "éssers humans amb cor, ferides i emocions", i assenyala que cuidar la salut mental "no és un luxe, sinó una necessitat urgent i un acte de responsabilitat". "Tenim tot el dret del món a sentir-nos vulnerables, a passar un dol després de la mort d’un ésser estimat, a experimentar estrès o ansietat sense que això s’hagi d’interpretar com si fos una debilitat", indica.

L’agent de Trànsit dels Mossos Miquel Bort narra al llibre el tràgic accident de Freginals, ocorregut a l’AP-7 el 2016 i que va acabar amb la vida de 13 estudiants d’Erasmus italianes. Comunicar una defunció després d’un accident de trànsit és "un dels moments més durs i angoixants de la nostra feina", assegura aquesta agent.