Novetats del curs 2026-2027

Catalunya decideix eliminar els àmbits a 4t d’ESO

Els centres hauran d’oferir Matemàtiques A, més generals, i Matemàtiques B, més complexes i encarades al batxillerat científic o tecnològic.

Catalunya decideix eliminar els àmbits a 4t d’ESO
3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El currículum de 4t d’ESO a Catalunya introduirà el curs 2026-2027 tres canvis: un, desapareixen els àmbits – queda anul·lada la frase "podem planificar i crear àmbits, agrupacions, d’aquelles àrees que es considerin oportunes per impartir-les de manera integrada"–; dos, els centres hauran d’oferir al seu alumnat totes les optatives recollides en el currículum –i acabar realitzant només les que tinguin mínim 10 inscrits– i tres, s’introdueix el desdoblament en Matemàtiques, oferint unes Matemàtiques A, més generals, i unes Matemàtiques B, més complexes, pensades per a l’alumnat que tingui clar que vol fer batxillerat científic i tecnològic.

Tots aquests canvis són en compliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el decret 175/2022 (el decret del currículum) que atén el recurs presentat (i guanyat) pel sindicat Professors de Secundària (Aspepc).

El canvi que ja porta més cua és la introducció de les Matemàtiques Complexes (B), que ja funcionen com a matèries separades als instituts de tot Espanya. La conselleria ha deixat en mans dels centres com aplicar aquest desdoblament, tot i que els ofereix tres alternatives. La primera, desdoblar per fer un grup més de Matemàtiques. De dos grups A i B (amb 30 i 30 alumnes), passarien a tres grups: dos de Matemàtiques A, amb 22 i 23 alumnes, i un tercer grup de Matemàtiques B, amb 15 alumnes. En aquesta opció cada centre dedica quatre hores més de docència de Matemàtiques en global.

La segona, consistiria que de les quatre hores de Matemàtiques a 4t d’ESO, tres es farien de forma conjunta amb les ‘saberes’ comunes en les dues Matemàtiques, i es desdoblaria només la quarta hora setmanal. En aquesta opció, cada centre dedica una hora més de docència de Matemàtiques per grup.

.I la tercera opció seria fer una feina diferenciada també en la quarta hora setmanal, però sense desdoblament, a partir de la codocència; és a dir que en aquella hora hi hauria dos professors a l’aula. Opció en la qual cada centre dedica una hora més de docència de Matemàtiques per grup.

L’alumne elegirà

Serà l’alumnat qui triï quina matèria vol estudiar – ajudat sempre per l’orientador del centre – i l’elecció serà per a tot el curs. "Només en casos excepcionals, i sempre que l’organització del centre ho permeti, un alumne o una alumna pot sol·licitar el canvi de tipus de Matemàtiques durant el primer mes de curs. Aquesta sol·licitud ha de ser validada per la direcció del centre, una vegada escoltats el tutor o tutora i l’equip docent", apunten les consignes que han començat a rebre els centres.

Segons fonts del Departament, cada centre, en virtut de la seva autonomia pedagògica i organitzativa", pot determinar quina de les mesures s’ajusta millor al seu projecte educatiu i a les seves característiques. "El Departament acompanyarà els centres en la seva aplicació", apunta.

Ignasi Fernández, secretari i advocat d’Aspepc, apunta que deixar en mans dels centres el desdoblament i obrir la porta que només se separen els grups una hora a la setmana o que ni tan sols s’arribin a separar és "una presa de pèl i una burla del mandat judicial".

Notícies relacionades

"Ja hem superat els límits de la paciència. Hem esperat un curs sencer per poder-ho fer bé, de forma cuidada, i en l’últim moment ens trobem que ofereixen aquestes tres opcions en comptes d’oferir dues matèries diferenciades, com assenyala la sentència; ens sentim insultats", assenyala Fernández, que ha demanat l’execució de la sentència al TSJC perquè sigui aquest el que es pronunciï.

Quant a la resta de canvis, els centres que ja han rebut la informació –molts encara no en disposen– veuen amb preocupació el fet d’haver d’oferir totes les optatives, per impartir després les que tinguin 10 alumnes (fins ara les optatives ofertes es deixaven a criteri dels centres). "Elegiran optatives que després no es podran oferir perquè no tindran 10 alumnes... és absurd i un maldecap enorme a nivell organitzatiu", lamenta una docent.

Temes:

Educació