Catalunya busca amb urgència 400 famílies per acollir menors

Les famílies d’acollida juguen un paper clau en el sistema de protecció de menors català. Són aquestes llars les que eviten que nens, nenes i adolescents, especialment els més petits, que han passat a estar sota tutela de la Generalitat es vegin obligats a viure en algun dels centres disposats per la Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància (DGGPIA), l’antiga DGAIA. Ara com ara, 772 famílies a Catalunya acullen alguns d’aquests menors a casa, tot i que Elena Lledós, directora de l’Institut Català de l’Acollida i la Infància (ICAA), adverteix que en serien necessàries "un 50% més" per poder tenir un sistema més robust. Així, Catalunya necessita de 300 a 400 famílies d’acollida més per atendre tots els menors en situació de desemparament.

D’aquestes 772 famílies acollidores, només 87 són d’urgència i diagnòstic. Són famílies que tenen cura de menors, normalment de pocs dies o mesos, mentre la DGPPIA decideix quina és la millor opció per al seu futur: si tornar amb la seva família biològica una vegada establert que no hi ha risc o passar a un procés d’adopció per part d’una altra família o un règim d’acollida més permanent. Precisament, el nadó presumptament maltractat pels seus pares que aquesta setmana ha rebut l’alta de l’hospital Vall d’Hebron es troba ara en una d’aquestes llars, a l’espera que la DGPPIA tanqui la investigació de l’entorn familiar del petit i decideixi quina és la millor opció per a ell.

Les famílies d’acollida i diagnòstic són, així, una peça important perquè el menor eviti passar els primers dies de la seva vida en un centre. "Encara tenim 260 menors de 6 anys en centres, i, d’aquests, 110 tenen menys de 3 anys", lamenta Lledós. Les xifres de menors en centres s’estan incrementant des del 2020. De fet, s’han doblat al caliu de l’augment de les situacions de vulnerabilitat i de la falta de famílies d’acollida. Aquell any, segons recull un informe de la Síndica de Greuges, feien vida en algunes de les residències de la DGPPIA 123 menors de 6 anys, 67 dels quals eren menors de 3 anys. "Als centres estan ben cuidats, però el vincle no és el mateix que en una llar", assenyala la directora de l’ICAA.

Falta de cultura

Per a Lledós, el principal motiu pel qual les xifres de famílies d’acollida no hagin anat a l’alça amb el temps és la falta d’una cultura de l’acollida familiar. "La veritat és que continua sent una gran desconeguda. Així com tothom sap el que és una adopció, no tots saben el que és l’acollida ni el que representa", lamenta Lledós. Per aquesta raó, l’Institut dirigeix campanyes i organitza tallers i sessions informatives, tot i que una de les iniciatives que més els continuen funcionant per captar noves famílies és el bocaorella.

A Sant Feliu de Llobregat, Núria Magriñà (54) i Fernando Barroso (55) ja han aconseguit que tres famílies més de la ciutat es converteixin en acollidores. Per a ells, que fa més de 10 anys que són família d’urgència i diagnòstic, seria important donar més facilitats laborals. "Ajudaria a rejovenir una mica les famílies d’acollida", reflexiona Magriñà. De fet, gran part de les famílies d’acollida catalanes, i en especial les d’urgència i diagnòstic, són persones grans que poden dedicar tot el seu temps a la cura dels nens. Per això creuen que seria positiu que, durant acollides llargues, es pogués apuntar els més petits a escoles bressol, una cosa que de moment no es permet.

Prestacions

"Fa poc es va aprovar una modificació a l’estatut dels treballadors perquè les acollides de menys d’1 any també puguin disfrutar del permís parental, així que aquí s’ha obert una finestra d’oportunitat", explica Lledós. L’Institut també treballa per millorar les prestacions que reben les famílies acollidores, que es van actualitzar per última vegada el 2024. Els imports que es reben varien segons el tipus d’acollida i l’edat dels menors. En general, tota família que acull un nen d’entre 0 i 9 anys rep 496 euros, juntament amb una prestació complementària depenent del cas específic. Dels 10 als 14 anys, l’ajuda bàsica puja fins als 532 euros. I dels 15 als 18 arriba fins als 563 euros. En el cas de les famílies d’urgència i diagnòstic, les famílies reben una quantitat de 1.196 euros al mes.

"Estem intentant establir un sistema perquè les ajudes s’actualitzin anualment amb l’IPC", anuncia Lledós. "Nosaltres ho faríem igualment perquè ens ho podem permetre", diuen, per la seva banda, Magriñà i Barroso. "Però considero que si ets una família monoporental i només pots viure d’aquesta subvenció... Si no hi ha altres tipus de prestació al darrere potser no hi arribes", explica Barroso.

Notícies relacionades

Els Mossos busquen un museu per als seus 300 anys

Cinc exalumnes denuncien abusos de l’escolapi Josep Blay

Més enllà de prestacions i facilitats per a les famílies, que s’encarrega de trobar noves famílies interessades en l’acollida són les Institucions Col·laboradores d’Integració Familiar (ICIF). Es tracta de vuit entitats sense ànim de lucre repartides per tot Catalunya que no només s’encarreguen de promocionar l’acollida, sinó també del procés que han de superar els interessats.

Són les ICIF les que estudien si les famílies, que com a pas previ han hagut de fer una petició formal, són aptes per a l’acollida. Els criteris que estudien són, entre d’altres, l’estabilitat emocional, la capacitat d’adaptació, la salut i la disponibilitat de temps. També s’asseguraran que tinguin mitjans de vida suficients i un habitatge adequat.