Un nou mètode científic descobreix l’arbre més alt de Catalunya: un plàtan de 54,55 metres

Les dades s’obtenen amb el sistema LIDAR durant vols de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Aquest tipus de sensors generen núvols de punts extremament densos, capaços de dibuixar la forma vertical del territori amb un gran nivell de detall. El problema és que, fins ara, transformar tota la informació en models útils per a la gestió territorial era massa complex. En canvi, ara, els investigadors han fet detallar aquest procés massiu i corregir fallades i distorsions provocades per interferències com el vol de les aus. El detall obtingut és tan precís que fins i tot s’ha aconseguit trobar l’arbre més alt detectat fins ara a Catalunya.

Evolució forestal

De fet, Xavier Pons, l’investigador que ha liderat el projecte, destaca a aquest diari les aplicacions forestals dels resultats: «Aquest sistema permetrà analitzar, amb cada vol que es faci, la velocitat de creixement de les espècies i seguir l’evolució del volum de fusta disponible o relacionar aquests canvis amb sèries històriques d’incendis». Disposar d’aquesta tercera dimensió en vertical amb tant detall pot ajudar a entendre millor la textura real del paisatge. «No només analitzem boscos, sinó també prats i matolls, que segurament seran els futurs boscos», destaca Pons.

La conclusió més cridanera de les primeres dades recollides potser és la detecció del que és (de moment) l’arbre més alt detectat fins ara a Catalunya. Es tracta d’un plàtan del parc de la Devesa de Girona, que el 2021 arribava 54,55 metres, una altura equiparable a la d’un edifici de 18 plantes. Però a més de localitzar arbres concrets, s’han analitzat les masses forestals comarca per comarca. La Vall d’Aran, per exemple, és la comarca amb les arbredes més altes, amb una mitjana de 13 metres, seguida pel Pla de l’Estany i el Ripollès. Les espècies amb més creixement, com era d’esperar, són els avets i els faigs.

El nou mètode confirma el que ja se sabia: Catalunya cada vegada té més cobertura arbrada i aquesta té cada vegada una altura més gran. «Estem creixent en vertical», resumeix Pons. A més dels arbres, s’han mesurat també les zones urbanes.

El gegant Eixample

Notícies relacionades

Linxs, ossos i llúdrigues, l’excusa per recuperar els ecosistemes al complet

La recepta de Catalunya per salvar el gall fer passa per tancar pistes i camins

A Barcelona, per exemple, els barris amb mitjanes d’altura més elevades es concentren a l’Eixample, tot i que els investigadors remarquen el notable desenvolupament vertical del Gòtic, el Raval i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Els màxims superen els 100 metres en zones on s’aixequen construccions emblemàtiques, com la Torre de Collserola, l’Hotel Arts, la Torre de Jaume I, la torre de l’hotel Meliá Barcelona Sky o la Sagrada Família.

Amb tota la informació disponible, que serà d’accés obert i es podran descarregar i consultar, es pot afirmar que la UAB té ara una espècie de bessó digital de Catalunya però centrat en aquesta tercera dimensió cap amunt. Aquest model permetrà estudiar amb més rigor, i amb un grau de precisió sense precedents, l’evolució vertical tant en entorns naturals com urbanitzats.