Les mares barcelonines són les que es reserven més temps per a si mateixes, per sobre de les d’altres ciutats espanyoles

La enquesta té dades desagregades per ciutats, que indiquen que les mares barcelonines es troben entre les que més temps reserven per fer alguna cosa que les relaxi o els agradi (tot i que només un 30%), per davant de Madrid i Saragossa (29%), Màlaga (28%), Sevilla (27%) i València (24%). A més, estan entre les que menys abandonen el seu benestar social (un 29% de les barcelonines). En aquest sentit, només Saragossa (25%) està millor; per darrere queden Madrid (28%), València (28%), Sevilla (30%) i Màlaga (34%).

El sondeig també mostra que sis de cada deu mares de Barcelona (el 61%) intenten dur a terme una alimentació variada i equilibrada (només per darrere de Saragossa, amb un 66%) i fer exercici físic (un 52%, per darrere de Màlaga, amb un 54% i Madrid, amb un 53%). Però gairebé no dormen, només tres de cada deu descansen les set o vuit hores recomanades (a la meitat del rànquing per ciutats).

A més, en consonància amb els resultats nacionals, vuit de cada deu mares de Barcelona reconeixen sentir-se culpables quan dediquen temps per a si mateixes, perquè el temps propi continua percebent-se com un acte egoista. L’enquesta aprofundeix a més en els motius que fan que el sentiment de culpa estigui tan present i la càrrega mental i sentir que no s’arriba a tot és esmentat pel 49% de les dones (segons les dades nacionals) i pensar que hi ha coses 'més importants' a atendre pel 45%.

La pressió social

A tot això s’hi suma la pressió social, ja que en els últims anys el benestar ha adquirit una enorme importància i presència en l’espai públic, especialment a les xarxes socials, però a causa de les càrregues i la manca de temps que pateixen moltes mares, aquests missatges poden convertir-se en una pressió afegida.

A més, segons destaca l’estudi, els "discursos predominants en molts casos desplacen el focus cap a models d’autocura que no necessàriament responen a les necessitats reals ni contribueixen al benestar" perquè estan associats a "tendències de consum superficial", sense estendre’s a un conjunt d’accions "que permetin sostenir la vida en equilibri, des d’una perspectiva emocional i social", però generen "frustració i una sensació constant d’insuficiència".

Les conseqüències

Notícies relacionades

Les mares espanyoles, al capdavant en ansietat i esgotament a la UE: el 78% estan sobrecarregades

Persistixen els rols de gènere en la cura: vuit de cada 10 mares se senten culpables quan dediquen temps per a si mateixes

Tot això té efectes visibles en les dones: el 82% diu que se sent desbordada freqüentment; un percentatge similar declara irritabilitat, el 75% tristesa o desmotivació i dues de cada tres ansietat. I en el cas de l’anomenada 'generació sandvitx', aquelles dones que cuiden simultàniament els seus fills i pares dependents, la situació s’agreuja: el 85% afirma que la seva càrrega mental augmenta notablement i el 71% veu reduït encara més el seu temps personal.

Davant d’aquestes dades, la fundadora del Club de Malasmadres, Laura Baena, ha subratllat que “no és que les mares no vulguin cuidar-se, és que no poden fer-ho soles". "Quan el 99% assenyala la manca de conciliació com a fre, estem davant d’un problema estructural. L’autocura no pot continuar tractant-se com una qüestió individual quan les dades demostren que és una qüestió col·lectiva. La cura de les mares és una responsabilitat social", ha conclòs.