Treballadors acomiadats de les obres del Camp Nou s’acolliran a la regularització de migrants: "Volem continuar treballant a Barcelona"

“Ells no saben què és el servei militar, aquí no el fan”, intervé Irfan, soldador de la mateixa quadrilla que Erhan, mentre el Chat GPT processa i tradueix les paraules del seu company. Se sorprenen en saber que des del 2001 a Espanya ja no és obligatòria la 'mili', un trànsit habitual encara en molts països. Erhan i Irfan formen part d’una quadrilla d’operaris especialitzats en treballs amb metall, altament qualificats i que han estat muntant les grades i l’estructura del nou estadi blaugrana. Durant els gairebé dos anys que porten a la capital catalana s’han allotjat en un hostal a Vallvidrera, on els va ubicar Ramstar, l’empresa que els va portar des de Turquia.

Als peus del Camp Nou, admiren amb orgull l’estat actual de les obres, ja avançat i amb una forma clarament recognoscible que en breu permetrà recuperar gran part de l’aforament d’un camp en el qual fa ja uns mesos ha tornat a rodar la pilota davant de milers d’espectadors. "Creiem que hem fet una feina molt bona aquí. Som professionals qualificats", afirma Erhan.

Mentre pronuncia aquestes frases, diversos dels seus companys —Orhan, muntador d’acer i natural de Diyarbakır, Ismail, soldador vingut des de Zonguldak o Ferdi, operari nascut a Ankara— saluden un grup d’obrers que surt per una de les portes de l’estadi, casc en mà i armilla a la vista, un cop han finalitzat la seva jornada. Fa un mes aquests treballadors podrien haver estat ells.

L’empresa per a la qual treballaven, Ramstar, una de les desenes de subcontractes que operen al Camp Nou, els va acomiadar al·legant que "atès que els treballs requerits dins de l’abast de Ramstar ja s’han completat en gran mesura, l’empresa ja no necessita el mateix nivell de personal. Per aquesta raó, va ser necessària una reducció de plantilla. [...] La finalització dels seus contractes es va fer conforme als terminis contractuals acordats", segons expliquen des de Limak, la constructora i responsable de l’obra.

“Portem gairebé dos anys treballant molt dur, amb sous de 1.600 euros al mes. És poc i per això la gent acceptava fer hores extres i les jornades se n’anaven a les 10, 12, 14 o fins i tot 16 hores diàries. La nostra feina és exigent, perillosa i sempre estàvem sota pressió per acabar com més aviat millor l’obra… I després de tot aquest camí tan llarg i ardu, ens van dir que ja no érem necessaris i que si no signàvem la renúncia ens deixaven al carrer sense indemnització i pendents de cobrar tres nòmines”, expliquen.

Sense diners per enviar a casa

Les obres del Camp Nou avancen després de més de dos anys de treballs, entren en una nova fase i diverses empreses han anat cessant el seu personal. El flux de diners que aquests guanyaven per després enviar a les famílies a Turquia —o al país d’origen d’on procedissin— s’atura i els afectats intenten buscar-se la vida per continuar mantenint els seus. “L’empresa no ens va dir quant duraria la feina, ens van fer signar els contractes sense ni poder-los llegir i quan ja no ens necessitava, ens va acomiadar”, afirmen.

Aquests treballadors han denunciat Ramstar davant la Inspecció de Treball per considerar que els va portar des de Turquia sense les autoritzacions preceptives. L’autoritat laboral encara està pendent de resoldre el seu expedient. “Els treballadors de Ramstar, empresa subcontractada per Limak, que han estat treballant en el projecte compten amb els permisos de treball requerits”, repliquen des de la constructora, a preguntes d’aquest mitjà.

No són els primers a passar per una situació similar. En el cas d’una altra subcontracta turca, Extreme Works, la Generalitat li va imposar un milió d’euros de sanció per ocupar sense els permisos en regla 79 treballadors. En tots dos casos, el sindicat CCOO està assessorant els denunciants i part dels obrers d’Extreme Works ja han aconseguit regularitzar la seva situació administrativa.

Els acomiadats per Ramstar, mentrestant, estan d’‘irregulars’, atrapats entre l’opció de tornar a casa sense les pagues promeses o quedar-se i optar a la regularització extraordinària anunciada pel Govern i que pretén obrir la porta del mercat laboral formal a més de 800.000 persones a tot Espanya.

Un perfil com el seu està molt cotitzat entre les companyies de la construcció i la patronal del gremi ja s’ha mostrat plenament favorable a l’anunci del Govern. “Fa temps que reivindiquem una mesura com aquesta. La regularització és la via més eficient perquè és gent que ja és aquí i està integrada", afirmava recentment el president de la patronal de la construcció (CNC), Pedro Fernández Alén, preguntat per aquest mitjà al respecte.

Notícies relacionades

Una jubilada és obligada a tornar gairebé 23.000 euros per tenir el seu fill empadronat

La venda d’habitatges arriba a la segona xifra més alta de la història

Aquesta quadrilla d’obrers espera inquieta que arrenqui el procés de regularització. L’Executiu encara ha de comunicar-ne més detalls, si bé de moment els pocs requisits que ha publicat —estar a Espanya a 31 de desembre de 2025, portar almenys cinc mesos al país i no tenir antecedents penals— els compleixen els entrevistats per a aquest reportatge. La Seguretat Social ha avançat que, com a molt aviat, fins a principis d’abril no començarà el procés.

El temps corre en contra d’aquests treballadors, ja que el mes vinent hauran d’abandonar les lliteres de l’hostal on han estat vivint els últims dos anys. L’empresa era qui fins ara costejava el llit i ells temen no disposar de prou recursos per, sense poder treballar, aguantar diversos mesos més fins que puguin regularitzar-se.