Informe recent

La Síndica aposta per millorar les inspeccions d'edificis per evitar esfondraments mortals com el del carrer Canigó de Badalona

Insta també els ajuntaments a crear censos de promocions d'habitatges que puguin patir patologies que no es reconeguin en una ITE

El govern d'Albiol va tombar una moció al Ple municipal que demanava suport a les 400 famílies afectades, que encara viuen en cases apuntalades

La Síndica aposta per millorar les inspeccions d'edificis per evitar esfondraments mortals com el del carrer Canigó de Badalona

JORDI OTIX

4
Es llegeix en minuts
Gerardo Santos
Gerardo Santos

Ubicada/t a Badalona, Santa Coloma, Mataró, Martorell, Esplugues i Vilanova i la Geltrú

ver +

Tot i tractar-se de l'última moció en l'ordre del dia del Ple municipal d'aquest dilluns a l'Ajuntament de Badalona, la situació dels veïns afectats per l'esfondrament mortal del carrer Canigó, el febrer del 2024, ha sobrevolat des de l'inici de la sessió plenària. Els partits de l'oposició han preguntat al Síndic de Badalona, Joan Walter, per què no ha inclòs en el balanç anual que ha ofert al començament del Ple cap referència a la situació de les aproximadament 400 famílies que encara han d'escometre les necessàries obres de rehabilitació: "Assumeixo que és una mancança meva, els veïns no s'han acostat a mi i jo m'hauria d'haver acostat a ells", ha admès Walter, que s'ha compromès a contactar amb el col·lectiu d'afectats.

Ja han transcorregut 26 mesos des de l'esfondrament, que va acabar amb la vida de tres veïns de Badalona, i les obres continuen pendents. El text de la moció, presentada pels quatre partits de l'oposició a Badalona (PSC, ERC, Badalona en Comú i Guanyem), ha estat llegit per Alfonso Egea, veí del número 116 del carrer Ausiàs Marc i coordinador de la Comissió d'Afectats de l'Illa Canigó: "Algunes famílies no poden fer front a aquestes despeses, cosa que impedeix tirar endavant les obres necessàries i acaba bloquejant la rehabilitació de comunitats senceres".

Recomanacions de la Síndica

El debat de la moció ha quedat marcat per la recent emissió d'un informe al respecte per part de la Síndica de Greuges de Catalunya que, en síntesi, avala l'actuació de totes les administracions implicades en la gestió de la tragèdia i la posterior crisi habitacional. L'informe, avançat pel 'Diari de Badalona' i al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, també assenyala la necessitat de millorar les Inspeccions Tècniques d'Edificis (ITE), ja que es dona el fet que el bloc esfondrat havia passat la revisió sense problemes greus tot just dues setmanes abans de l'accident: "L'esfondrament de l'edifici del carrer Canigó —es llegeix a l'informe— va qüestionar l'eficàcia d'aquest control visual quan es tracta de construccions amb patologies estructurals ocultes". Per això, la Síndica apunta que "caldria valorar incorporar a la inspecció proves tècniques addicionals" com "mesures de la humitat, revisió estructural amb sensors i un control de les instal·lacions". En efecte, les ITE consisteixen en una revisió tècnica merament visual.

Evacuació preventiva dels veïns del bloc contigu a Canigó, 9, que es va esfondrar una setmana abans. /

ELISENDA PONS

Així mateix, la Síndica també recomana en el seu informe als ajuntaments "censar" les promocions d'habitatges que "són especialment susceptibles de tenir patologies" d'aquest tipus, atenent l'època o els materials amb què es van construir. En aquest sentit, la Síndica assenyala que "cal la previsió d'ajudes econòmiques específiques vinculades a l'execució dels programes de rehabilitació resultants de les ITE". "Cal incentivar les comunitats amb rendes més baixes a fer les inspeccions, i després a esmenar les deficiències que es detectin".

Difícil finançament

El govern municipal no ha dubtat a esgrimir l'informe de la Síndica per contraargumentar el que exposaven els veïns i l'oposició. L'oficina de la defensora de la ciutadania va iniciar una actuació d'ofici per "valorar la intervenció de les administracions competents", i també va rebre "queixes" d'alguns dels propietaris afectats referides a la dificultat que han d'afrontar les comunitats per escometre les obres, amb pressupostos que ronden el mig milió d'euros per finca. Tot i que l'informe esmenta que "són els propietaris els qui han de complir els deures d'ús, conservació i manteniment i de rehabilitar les condicions objectives d'habitabilitat dels edificis", també sosté que "el manteniment i la rehabilitació del parc immobiliari construït és una qüestió d'interès general".

Número 22 del carrer Granada de Badalona, desallotjat des de fa anys per risc estructural de l'immoble /

ELISENDA PONS

El recorregut de les administracions per aconseguir finançament per als veïns ha estat, de moment, infructuós. La dificultat principal per implementar vies de suport financer recau, sosté la Síndica, en el fet que "a la majoria d'edificis no estan constituïdes les comunitats de propietaris perquè no disposen de divisió de propietat horitzontal".

La Síndica acredita que l'Ajuntament es va reunir amb els màxims responsables d'habitatge de la Generalitat per explorar la via dels crèdits de l'Institut Català de Finances (ICF): "El préstec ha d'anar dirigit a la comunitat de propietaris en la seva totalitat sense fer cap distinció per entitats" perquè, a més, "l'ICF no pot finançar persones físiques". De tota manera, apunta l'escrit de la Síndica, "les condicions amb les quals l'ICF pot oferir préstecs són condicions també de mercat", ja que, "per llei és una entitat amb ànim de lucre" amb obligació de "mantenir la seva solvència per poder continuar duent a terme la seva activitat".

Una possible sortida

Notícies relacionades

El govern municipal també ha mantingut converses, assegura la Síndica, amb el president del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, que disposen de crèdits subscrits amb dues entitats financeres: "No van encaixar en les condicions de finançament que les famílies afectades desitjaven, ja que tant el deute com la garantia de pagament requeien sobre la comunitat". L'executiu local també va contactar amb el Consorci Metropolità de l'Habitatge per gestionar ajudes dins dels programes Next Generation. Va resultar "inviable", ja que es tracta d'ajudes directament "vinculades amb la sostenibilitat i l'eficiència energètica, cosa que incrementava el cost de les obres" i, a més, "els propietaris havien de fer front al pagament des del primer moment".

De tota manera, la Síndica assenyala una via per explorar amb l'ICF: es tracta de la realització d'un "conveni de cofinançament", que permetria a l'ens "oferir el finançament necessari, amb terminis de desemborsament llargs, sense comissions i amb un tipus d'interès reduït" als afectats.