Catalunya impulsa una llei de transició hídrica per culminar el «canvi de model» en la gestió de l’aigua

Aquest marc es traduirà en la futura llei de transició hídrica. «És una normativa que neix amb la voluntat d’anticipar-nos a futurs escenaris i de tenir més capacitat d’adaptació a la nova realitat climàtica», ha assegurat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. L’avantprojecte de llei, del qual aquest dimarts s’ha presentat la memòria preliminar, anirà més enllà de les mesures i infraestructures planificades per als pròxims anys. «La idea és presentar un text amb una mirada integral sobre el cicle de l’aigua que estableixi les bases d’una gestió hídrica pionera i sostenible», ha afegit la consellera.

El document aprovat iniciarà ara un període d’exposició pública de dos mesos al portal de transparència, el primer pas abans d’arribar a convertir-se en una llei que l’Executiu català aspira a aprovar abans que acabi la legislatura. Fonts del Departament asseguren que el text es recolza en diagnòstics previs, aportacions tècniques i diferents processos de participació acumulats durant els últims anys.

Noves fonts d’aigua

El canvi de model no s’ha de centrar únicament en la governança ni limitar-se a sumar noves obres, sinó a actuar alhora sobre l’oferta i la demanda. El Govern, amb el director general de Transició Hídrica, Jordi Agustí, al capdavant, ha estudiat diferents experiències europees i aposta per una fórmula mixta per reforçar la seguretat hídrica, diversificar els recursos disponibles i garantir la sostenibilitat ambiental.

La llei inclourà l’ús de nous recursos com l’aigua dessalinitzada i regenerada. Sobre la utilització de l’aigua residual sanejada com a font d’aigua «prepotable», es preveu que la normativa inclogui una fórmula per poder subministrar aquesta aigua encara que la situació no sigui d’emergència, tal com ja va avançar EL PERIÓDICO. Aquesta mesura, juntament amb l’ús de les dessalinitzadores, està pensada per alleujar els aqüífers, que s’han de recuperar, i també per deixar d’extreure aigua del riu Ter i consumir-la a Barcelona. Quant a les dessalinitzadores, es manté la previsió, tot i que amb retards, per construir dues noves plantes a la desembocadura del Tordera i el Foix, i més endavant, una altra en el tram final del riu Muga (Alt Empordà).

Notícies relacionades

Ordenança de patinets pròpia per a Manresa: multes de 200 euros per no dur casc, armilla i conduir amb menys de 16 anys

Benjamín Coyos, un argentí a Barcelona pendent de la seva regularització per crear una empresa de reformes: «Vinc capacitat per intentar ajudar»

El nou esquema pretén consolidar una lògica menys vulnerable als cicles de sequera, especialment en un context mediterrani cada vegada més exposat a episodis extrems. El Govern situa Catalunya dins d’un focus de pressió compartit amb altres territoris del sud d’Europa, com Itàlia, Grècia o la resta d’Espanya, on la irregularitat de les precipitacions obliga a revisar la planificació hídrica. En aquest escenari, la llei busca convertir en estructurals alguns dels canvis activats durant la crisi.

Entre els pilars del nou model, a més de la dessalinització, la regeneració i la reutilització potable indirecta, es vol consolidar el riu Besòs com a segona font principal per a l’àrea de Barcelona. En aquest riu, de cara al 2030, es replicarà l’estratègia que ja està en marxa al Llobregat i es construiran noves potabilitzadores i regeneradores. La idea és que el 40% de l’aigua que es consumeix a Barcelona procedeixi d’aquest riu. El missatge del Govern és que ara, amb menys pressió que en els pitjors moments de la sequera, hi ha marge per desplegar amb «més serenitat» un canvi de model que permeti a Catalunya dependre cada vegada menys de la pluja.