La fe evangèlica es dispara amb festivals carregats d’espectacle

En realitat, en aquest barri de marcada presència de població estrangera, sobretot llatinoamericana, es resa i es canta a Déu en grup amb quotidianitat. Al carrer hi ha més de 20 centres evangèlics, alguns situats en unes imponents construccions, erigits per a l’ocasió i d’altres que estan situats amb discreció en naus industrials i baixos d’edificis.

Fenomen en expansió

Però Carabanchel, el barri amb més concentració de temples evangèlics de Madrid, no és pas una excepció. A Barcelona, el districte de Nou Barris acull 36 locals per resar a Déu segons els principis d’aquest credo, a Sant Andreu n’hi ha 29 i a Sants-Montjuïc, 28, la majoria d’obertura recent. Constitueixen una de les expressions més palpables del fenomen religiós més sorprenent del nostre temps: el boom que experimenta a Espanya la fe evangèlica, que avui té 4.770 centres d’oració, cinc vegades més que el 2006.

Una cinquena part se situa a Catalunya, la comunitat amb més locals evangèlics (1.010 en total), seguida per Madrid (855) i Andalusia (744). Actualment, l’evangèlica és la segona religió, després de la catòlica, amb més temples d’Espanya, molt per sobre de la següent, la musulmana, que disposa de 1.985 mesquites.

L’any passat, la Generalitat va autoritzar l’obertura de 27 centres religiosos: 24 eren evangèlics. Semblant a l’augment d’oratoris ha sigut el de fidels. El 1998, tot just el 0,2% dels espanyols es declaraven seguidors d’aquest credo, però 20 anys després, el 2018, la xifra es multiplicava per 10 i arribava al 2% de la població.

Però l’increment més elevat ha tingut lloc durant els últims cinc anys, després de la pandèmia, propulsat per l’arribada de persones migrants –sobretot de l’Amèrica Llatina–, però també per motius aliens al fenomen migratori. "Després de la covid, ha crescut l’ànsia d’espiritualitat. Molts dels que se senten perduts, troben consol en l’amor de Déu que oferim en les nostres congregacions", diu Guillem Correa, secretari general del Consell Evangèlic de Catalunya.

Un milió i mig

Aquest organisme calcula que 250.000 catalans segueixen avui la fe evangèlica i que almenys la meitat acudeix cada diumenge a un centre d’oració. A escala estatal, la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya (FEREDE) calcula que un milió i mig d’espanyols tenen aquesta fe, però no existeixen xifres oficials, en una gran part a causa d’un dels trets que distingeix aquesta religió: aquí no hi ha papes, ni jerarquies, només grups de creients que acudeixen amb regularitat a escoltar un pastor. Això dificulta el càlcul i el control del ramat evangèlic, però en facilita la propagació, perquè ningú posa impediments a la creació de noves congregacions.

Una bona part de l’impuls experimentat per la fe evangèlica a Espanya l’han protagonitzat les comunitats neopentecostals que s’han instal·lat recentment al nostre país important el model que ha triomfat als Estats Units i l’Amèrica Llatina. Acostumen a valer-se de grans cites multitudinàries per propagar la fe, com la que té lloc aquest cap de setmana a Madrid, o l’esdeveniment The Change, que va aplegar 40.000 fidels el 2 de maig a l’estadi Metropolitano d’aquesta ciutat, amb presència de l’exfutbolista Dani Alves, que va confessar la seva conversió després de passar per presó condemnat per violació. "A la presó, Crist em va fer lliure", va proclamar des d’un escenari més propi d’un concert de rock.

La irrupció d’aquests grups provoca controvèrsia en la comunitat evangèlica tradicional, present a Espanya des de 1868. Tot i que la FEDERO veu "positivament" aquest tipus de celebracions, "sempre que es facin respectant la legalitat i la convivència", en el Consell Evangèlic de Catalunya tenien dubtes.

"Sovint, darrere no hi ha grups religiosos sinó empreses interessades a fer negoci. Per això posen tant d’èmfasi en els diners i les donacions", adverteix Guillem Correa, que reconeix "els esforços" portats a terme pel Consell per evitar aquestes macrotrobades a Catalunya i critica l’"espectacularitat" que els distingeix. "Els evangelistes som molt alegres i ens encanta cantar en les nostres oracions. Però això és una cosa, i una altra muntar xous per a YouTube, com passa en aquests festivals".

Notícies relacionades

La Ustec desconvoca les vagues de professors fins dijous

Els neopentecostals tempten la dreta espanyola

Sermons sobre una caixa

Fora de les comunitats evangèliques, la posada en escena neopentecostal causa desconcert. Les últimes setmanes, a les xarxes socials han circulat nombrosos vídeos de creients fent sermons al metro o en ple carrer. "Ens xoca perquè no forma part de la nostra cultura. En el món anglosaxó no és estrany veure algú fent un sermó enfilat a un calaix, però nosaltres associem la religió a la litúrgia i a una cosa íntima, no a tanta emotivitat exposada", analitza l’historiador Mario Escobar, especialista en fenòmens religiosos. Sense citar cap credo, la Conferència Episcopal Espanyola va publicar recentment la nota doctrinal El cor parla al cor, en què alertava contra els perills de l’"emotivisme religiós". "Les esglésies evangèliques proclamen l’emotivisme i la teologia del progrés, segons la qual si creus molt tindràs èxit, normalment econòmic. Això els permet captar moltes ànimes pobres i gent senzilla", denuncia l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas.