El nou currículum de batxillerat esborra la «literatura catalana» i detalla la nova optativa d’Unió Europea

Així consta en l’esborrany que la Conselleria d’Educació ha publicat com a part del període d’audiència i informació pública per impulsar el nou decret. Aquest modifica el vigent amb el Botànic, del 2022, i deixa en l’aire l’ensenyament dels autors de les Balears i Catalunya, sobre els quals l’Executiu autonòmic havia plantejat un veto, tot i que posteriorment s’ha matisat assegurant que es deixa a l’elecció dels centres. No obstant, per a això, el paraigua habilitat per la Generalitat ha perdut amplitud.

Fins ara, la competència literària instava els alumnes a «llegir, interpretar i valorar críticament obres literàries d’autores i autors en llengua catalana i castellana», i reconeixia la realitat d’un àmbit lingüístic compartit més enllà dels límits territorials del País Valencià. No obstant, el nou text que entrarà en vigor el curs vinent substitueix aquesta visió global per una «lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors valencians».

Aquesta descripció d’objectius generals es concreta en etapes concretes. Així, es passa de la «lectura guiada d’obres rellevants de la literatura catalana i espanyola des de l’edat mitjana fins al segle XIX o des del segle XIX fins a l’actualitat», una per al primer curs de batxillerat i la segona part per a segon; a una «lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià, entorn dels següents moviments literaris: la Renaixença; la posguerra i literatura contemporània des dels anys 60 fins a l’actualitat».

Més enllà de la literatura, l’antic currículum reconeixia l’àmbit lingüístic del català per parlar també de l’aprenentatge com a punt de coneixement de les «varietats geogràfiques del català i el castellà». Aquesta referència s’elimina en el nou decret, que encara no ha sigut aprovat i que per la seva banda crida a portar a terme un «estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica» així com «de les principals varietats dialectals del valencià». També destaca la necessitat de «reconèixer i valorar les llengües d’Espanya i les seves varietats dialectals», circumval·lant el conflicte de la denominació.

Així serà la nova optativa

Però a més del conflicte pels autors, la redacció del futur nou decret porta la concreció de la nova optativa: Unió Europea. Es podrà triar en aquells centres educatius que l’ofereixin en algun dels dos cursos de batxillerat i s’impulsa «amb l’objectiu de donar resposta a les inquietuds dels centres educatius i el seu interès cada vegada més gran per iniciar processos d’internacionalització; i d’altra banda, per fomentar la ciutadania europea i els valors comuns del projecte europeu».

Notícies relacionades

Psicòlegs i una "corassa" emocional, els recursos dels agents que desarticulen la pornografia infantil: "És un escenari perillós i dur"

Mor el motorista accidentat a Rubí el Dilluns de Pasqua

En concret, la nova assignatura es compondrà de cinc blocs. El primer serà «la construcció de la Unió Europea», per analitzar l’origen i l’evolució des de la Segona Guerra Mundial fins a l’actualitat; el segon serà sobre les mateixes institucions i les normes que emanen de la UE; el tercer bloc es dedicarà als drets i deures de la ciutadania europea; el quart apartat «aborda els sabers bàsics sobre les possibilitats presents i futures que la Unió Europea ofereix en l’àmbit acadèmic, laboral o del voluntariat», mentre que el cinquè se centra en el País Valencià i l’impacte que té pertànyer al club dels 27.

Aquesta assignatura la impartiran aquells professors que comptin amb especialització en Economia, Formació i Orientació Laboral o Geografia i Història, tot i que el decret especifica que als centres on hi hagi professorat de l’especialitat de Geografia i Història, Economia i Formació i Orientació Laboral, s’ha de seguir aquest ordre de prelació. Per la seva banda, als centres privats, aquesta podrà ser impartida «per qualsevol docent que acrediti prou formació en la matèria segons com es defineix aquesta en la normativa bàsica reguladora de les titulacions del professorat per exercir la docència» en aquestes instal·lacions.