El psiquiatre Oriol Lafau, després de superar un ictus: "És clau assumir que ja no soc el mateix d’abans"

"Vull ajudar els pacients com jo", resumeix Lafau, de 57 anys, que aquest mes comença la formació per convertir-se en formador del programa Pacient Actiu d’Atenció Primària, una iniciativa dependent de la subdirecció de Cronicitat del Servei de Salut.

El seu paper serà diferent del que ha exercit durant anys com a psiquiatre, però també molt lligat a la cura. Després de participar ell mateix com a pacient en aquest programa, ara farà el pas a l’altra banda per acompanyar persones que han patit un ictus. "Els meus cinc formadors eren persones que havien patit un ictus. I jo, com a pacient que l’ha patit, també em vull formar per ajudar altra gent", explica.

El programa es basa precisament en l’acompanyament entre iguals: persones amb la mateixa malaltia o experiència que comparteixen eines i aprenentatges amb altres pacients. En el cas de l’ictus, la formació inclou aspectes com l’alimentació, l’exercici, les emocions o l’adaptació a la nova vida després de la malaltia. Ara Lafau hi participarà ja com a docent.

La seva recuperació, admet, ha estat dura: "Ha estat un procés molt llarg, tant físicament com mentalment", explica. L’ictus li va deixar seqüeles a la part dreta del cos, li va afectar la parla, el braç i una cama. Ell era dretà i ha hagut d’aprendre a fer tasques quotidianes, com menjar, escriure o dutxar-se, amb l’esquerra. Ara com ara, continua recuperant-se: "Estic molt millor", assegura.

Tornar a la feina, comenta, ha estat un pas important per recuperar-se. "Treballar m’ha ajudat molt, però no és el més important. Per a mi ha estat clau assumir que ja no soc el mateix d’abans", explica. "Ni millor ni pitjor: soc un Oriol diferent", afegeix.

Notícies relacionades

Quim Vilamajó, escriptor i influencer amb síndrome de Down: «Puc fer les coses bé i també equivocar-me com qualsevol altre»

Elena Ibáñez, biòloga cel·lular: "Hi ha estudis que han detectat microplàstics en el semen i en els ovaris"

Explica que en aquest procés també ha après a mirar amb uns altres ulls els missatges benintencionats que solen rebre els qui travessen una malaltia greu: "Em deien que no em preocupés i que seria ràpid. Però això no ens serveix als que hem passat un ictus. No és real", afirma. En el seu cas, una de les grans lliçons ha estat entendre que la recuperació no respon a la pressa dels altres. "He après a anar més a poc a poc, al ritme que jo necessito", resumeix.

Malgrat tot, encara aquesta nova etapa amb "molta il·lusió" i es veu amb forces tant per reprendre la seva feina com a psiquiatre com per assumir el repte de formar pacients. El programa en qüestió està orientat perquè els participants adquireixin un paper més actiu en l’autocura i, després, puguin ajudar altres persones en la seva mateixa situació. També es fa amb altres malalties, com la diabetis, l’esclerosi múltiple, alguns tipus de càncer o la fibromiàlgia.