La síndica de greuges investigarà els abusos sexuals dels jesuïtes a Bolívia

La síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, investigarà els abusos sexuals comesos per sacerdots catalans enviats a Bolívia. Són religiosos com Francesc Peris, professor de l’escola Casp, que a principis dels 80 va ser enviat al país andí i allí va agredir sexualment menors de l’escola Juan XXIII de Cochabamba. O com Lluís Tó, un docent de l’escola Sant Ignasi de Barcelona que, després de ser condemnat el 1992 per l’Audiència Provincial, també va ser destinat a aquest país fins a la seva mort el 2017. Els delictes dels dos sacerdots van quedar exposats en el documental La fugida (2024). Després de l’emissió d’aquest reportatge, aquest diari va tenir accés a correspondència interna entre jesuïtes que va demostrar que Tó va continuar abusant de menors a Bolívia i que la congregació religiosa ho sabia.La Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, investigarà a partir d’ara els abusos sexuals comesos per sacerdots catalans enviats a Bolívia. Són religiosos com Francesc Peris, un professor de l’escola Casp, que a principis dels 80 va ser enviat al país andí i allà va agredir sexualment menors de l’escola Joan XXIII de Cochabamba. O com Lluís Tó, un docent de la prestigiosa escola Sant Ignasi de Barcelona que, després de ser condemnat el 1992 per l’Audiència Provincial, també va ser destinat a aquest país fins a la seva mort, el 2017. Els delictes dels dos sacerdots van quedar exposats al documental ‘La Fugida’ (2024). Després de l’emissió d’aquest reportatge, aquest diari a més va tenir accés a correspondència interna entre jesuïtes que va demostrar que Tó va continuar abusant de menors a Bolívia, i que la congregació religiosa, al contrari del que havia manifestat fins ara, ho sabia.

Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, la síndica de greuges ha decidit incorporar aquest vessant bolivià a la investigació d’ofici que manté oberta sobre els abusos en els Jesuïtes de Casp després d’haver-ho sol·licitat la comunitat boliviana de supervivents d’aquests abusos. L’actuació d’ofici es va posar en marxa el 2023 arran de les acusacions i denúncies policials presentades per antics alumnes contra diversos religiosos que van exercir com a professors entre els anys setanta i els 2000. La novetat ara és que el focus s’amplia per analitzar la part d’aquesta trama que va continuar a Bolívia, on alguns d’aquests casos ja estan judicialitzats. La fiscalia boliviana va condemnar a dos anys de presó dos jesuïtes espanyols per encobrir pederàstia el 2025.Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, la Síndica de Greuges ha decidit incorporar aquest vessant bolivià a la investigació d’ofici que manté oberta sobre els abusos als Jesuïtes de Casp, a Barcelona, després d’haver-ho sol·licitat mitjançant un informe la comunitat boliviana de supervivents d’aquests abusos. L’actuació d’ofici es va posar en marxa el 2023 arran de les acusacions i denúncies policials presentades per antics alumnes contra diversos religiosos que van exercir com a professors entre els anys setanta i els 2000. La novetat ara és que el focus deixa de limitar-se als centres catalans i s’amplia per analitzar la part d’aquesta trama que va continuar a Bolívia, país on alguns d’aquests casos ja estan judicialitzats. La Fiscalia boliviana va condemnar a dos anys de presó dos jesuïtes espanyols per encobrir pederàstia el 2025.

Notícies relacionades

21 detinguts de la màfia turca per tràfic d’armes i drogues i blanqueig

Govern i Església pacten iniciar les reparacions per pederàstia

Testimonis i documentació

La decisió de la síndica dona resposta a la petició formal de la comunitat boliviana de supervivents, que ha remès a l’organisme un informe amb testimonis i documentació interna de l’orde. L’escrit, incorporat a l’expedient de la síndica, afirma que no es tracta d’"episodis aïllats", sinó d’una estructura de decisions adoptada des de l’antiga província tarragonina de la Companyia de Jesús, amb seu a Barcelona. Les víctimes demanen "aclarir les causes i els desastrosos danys dels fets delictius", amb referència a "atroces violacions dels drets humans i de la infància comeses a Bolívia per la Companyia de Jesús de Catalunya de manera sistemàtica des dels anys 50 fins ara".La decisió de la Síndica dona resposta a la petició formal de la comunitat boliviana de supervivents, que ha remès a l’organisme un informe amb testimonis, documentació interna de l’ordre i un relat articulat de com, segons el seu parer, va funcionar durant dècades una dinàmica de trasllats, silencis i encobriments entre Catalunya i Bolívia. L’escrit, incorporat ja a l’expedient de la Síndica, afirma que no es tracta d’"episodis aïllats", sinó d’una estructura de decisions adoptada des de l’antiga Província Tarraconense de la Companyia de Jesús, amb seu a Barcelona. Al document, al qual ha accedit EL PERIÓDICO, les víctimes demanen "aclarir les causes i els desastrosos danys dels fets delictius", amb referència a "atroces violacions dels drets humans i de la infància comeses a Bolívia per la Companyia de Jesús de Catalunya de manera sistemàtica des dels anys cinquanta fins ara".