Investigació a Alacant

Descoberta una molècula del mateix cos humà capaç de frenar la grip

La fundació Fisabio lidera la investigació juntament amb la Universidad Miguel Hernández i altres centres en què se suggereixen noves estratègies terapèutiques basades en compostos produïts pel mateix organisme

Descoberta una molècula del mateix cos humà capaç de frenar la grip

PILAR CORTES

4
Es llegeix en minuts
J. R. Esquinas

Un mecanisme natural de l’organisme humà capaç de combatre el virus de la grip fins i tot abans que arribi a infectar les cèl·lules. Aquesta és la troballa a la qual ha arribat un equip d’investigació liderat per la Fundació Fisabio, amb la col·laboració de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elche i altres centres científics, que aporta noves claus sobre com respon el cos davant les infeccions respiratòries i que, per tant, obre la porta al desenvolupament de tractaments antivirals més eficaços i amb menys risc de generar resistències.

La protagonista d’aquest descobriment és la dermicidina, una molècula produïda de manera natural pel cos humà i coneguda fins ara pel seu paper com a defensa davant bacteris i fongs. Aquest pèptid antimicrobià, present a la suor, ha demostrat també tenir activitat antiviral davant el virus de la grip, segons revela l’estudi.

Infecció

Els investigadors han comprovat que la dermicidina és capaç d’interferir directament en el procés d’infecció del virus. En concret, actua sobre l'hemaglutinina, una proteïna essencial que el virus utilitza per entrar a les cèl·lules. En unir-se a aquesta proteïna en una zona clau, provoca un canvi estructural que impedeix que el virus es fusioni amb la membrana cel·lular. És a dir, el neutralitza abans que pugui iniciar la infecció.

Aquest mecanisme resulta especialment rellevant perquè difereix del dels antivirals actuals, que solen dirigir-se a una altra proteïna del virus, la neuraminidasa. Davant d’aquests fàrmacs, el virus ha començat a desenvolupar resistències, cosa que en limita l’eficàcia. En canvi, l’anomenada dermicidina actua sobre regions del virus que gairebé no canvien entre diferents variants, cosa que podria convertir-la en una eina més robusta davant l’evolució viral.

Relacions

Un altre dels aspectes més cridaners de l’estudi és la relació entre els nivells de dermicidina i l’aparició de símptomes. Els investigadors van observar que les persones que no desenvolupen símptomes gripals presenten nivells basals d’aquesta molècula fins a sis vegades superiors als d’aquells individus més susceptibles a la infecció. A més, durant els processos respiratoris, la concentració de dermicidina augmenta de manera significativa, cosa que reforça el seu paper com a part de la primera línia de defensa del sistema immunitari innat.

Més enllà de la suor

Tot i que inicialment es pensava que aquesta substància estava limitada a la suor, l’equip ha demostrat que també es troba en altres zones clau de l’organisme, com la nasofaringe, la saliva o les llàgrimes. Aquestes àrees són, precisament, les principals portes d’entrada dels virus respiratoris, cosa que suggereix que la dermicidina actua com una barrera natural en els primers moments de l’exposició al patogen.

Participants

El treball ha comptat amb la participació de múltiples institucions, entre les quals l’Institut de Biomedicina de València, el CIBERESP, el CIBERER, la Universitat de València i el Centre d'Investigacions Biològiques Margarita Salas (CSIC). La col·laboració interdisciplinària ha estat fonamental per comprendre el funcionament d’aquesta molècula.

Una part clau de la investigació ha estat el desenvolupament de models computacionals que permeten observar com interactua la dermicidina amb el virus molecular. Aquestes simulacions han confirmat que el pèptid s’uneix principalment a una regió molt conservada de l’hemaglutinina, cosa que explicaria la seva eficàcia davant diferents subtipus del virus de la grip A.

Més implicacions

Els científics consideren que aquest descobriment no només és rellevant per a la grip, sinó que podria tenir implicacions més àmplies. Atès que el mecanisme d’acció es basa en regions conservades dels virus, és possible que principis similars es puguin aplicar a altres patògens respiratoris, com alguns coronavirus associats al refredat comú o fins i tot el virus del xarampió.

A més de la seva acció directa sobre el virus, l’equip investiga si la dermicidina podria exercir un paper addicional com a moduladora del sistema immunitari, ajudant a regular la resposta de l’organisme davant la infecció. Aquesta doble funció, la d’antiviral i immunomoduladora, la convertiria en una candidata especialment interessant per a futures estratègies terapèutiques, exposen.

Eines pròpies

Els investigadors subratllen que aquests resultats reforcen la idea que el cos humà disposa d’eines pròpies molt eficaces per combatre infeccions. Comprendre millor aquests mecanismes naturals podria ser clau per dissenyar nous tractaments inspirats en el mateix organisme, amb menys risc d’efectes secundaris i una capacitat més gran per fer front a la variabilitat dels virus.

Notícies relacionades

En aquest sentit, ja s’estan plantejant noves línies d’investigació per avaluar el potencial de la dermicidina i altres pèptids similars davant amenaces emergents, com la grip aviària. L’objectiu és desenvolupar antivirals d’ampli espectre capaços d’actuar sobre múltiples virus respiratoris.

L’estudi ha estat finançat amb fons europeus i per diverses institucions com l’Agència Valenciana d'Innovació i l’Institut de Salut Carlos III, cosa que reflecteix l’interès estratègic a avançar en noves solucions davant malalties infeccioses.