Menys del 30% dels joves catalans tenen el català com a llengua habitual i «d’identificació»

Quant a la llengua d’«identificació» –la que s’esmenta quan et pregunten quina és la teva llengua–, el castellà supera també en gairebé 10 punts el català entre els més joves. Mentre que només el 28,7% de la població d’aquesta franja d’edat respon tenir el català com a llengua d’identificació, un 37,8% afirma que el castellà; i el 16,9%, català i castellà.

I, si es té en compte la llengua «inicial» –l’abans anomenada materna, la primera en què la persona s’introdueix en la parla–, només el 30,9% dels enquestats entre 15 i 29 anys tenen el català. Un 44,5%, el castellà, i un 12,3%, «altres llengües».

«La llengua dels profes»

L’informe d’usos lingüístics s’ha publicat aquest 2025, però s’ha elaborat a partir d’una enquesta realitzada entre el setembre del 2023 i l’abril del 2024. Les dades avalenel diagnòstic que es fa des de les aules i que apunta que la situació del català entre els joves, lluny de millorar, sembla que continua empitjorant. El professorat dels instituts catalans –especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona, on més es pregunta, d’altra banda– fa anys que alerta: l’ús del català en una part molt important dels centres és residual fora de les classes.

La professora Cristina Sans assenyalava en una entrevista a aquest diari fa ja alguns mesos que «l’alumnat veu el català com la llengua dels profes, i es reboten». «Igual que arriba un moment en què tots es pentinen i vesteixen igual, la moda és també parlar en castellà», afegia.

Compartia visió el professor Alejandro López: «En el moment en què tenen mòbil, només consumeixen Youtube i TikTok, i els seus referents parlen castellà, castellà i castellà».

Segons l’informe ‘Les dinàmiques del català entre els joves: reptes, principis i arguments per a l’acció’, publicat també pel mateix Govern el novembre del 2023, un dels reptes per a la promoció del català és el fet que l’elecció lingüística està fortament relacionada amb la llengua inicial i d’identificació, de manera que l’ús social del català depèn molt de la presència de parlants nadius de català (Sorolla i Flors-Mas 2020). «Una part molt significativa dels joves amb poca vinculació amb el català només utilitzen aquesta llengua de manera reactiva en contextos molt catalanitzats o, més comunament, no la utilitzen en absolut», apunta aquest document editat pel Departament de Cultura (el novembre del 2023 encara no existia la Conselleria de Política Lingüística).

Notícies relacionades

Vuit de cada deu universitaris no han rebut formació en comunicació oral, competència laboral bàsica

El cas de l’Oriol, un adolescent que pateix una malaltia rara que podria revertir-se a partir del 2026

«A l’hora d’explicar aquesta falta d’adopció del català es combinen identificacions i imaginaris lingüístics, falta de competència i escassa exposició a contextos socialitzadors que afavoreixin l’activació de l’ús del català», prossegueix el mateix estudi, que apunta també que hi ha un segment de joves que, «tot i que han adquirit àmplies competències en català gràcies a l’escola», l’activen molt poc perquè el seu entorn amb prou feines els convida a utilitzar-loo perquè comparteixen creences que fan del català una llengua emocionalment distant o, a tot estirar, instrumental.

Per a molts d’altres, indica el mateix document, sobretot en el cas de joves nascuts en certs entorns socials molt castellanitzats o directament nascuts fora de Catalunya, la falta d’ús té a veure amb un coneixement escàs de la llengua, combinat amb el fet que sovint «dominen més el castellà, que sol funcionar com a llengua franca», que és la que es fa servir com a vehicle de comunicació en una comunitat on hi ha més d’una llengua possible.