Salvador Illa recorrerà la sentència del TSJC sobre el català a l’escola: «No permetré que ningú faci un ús polític de la llengua»

La rèplica d’Illa ha sigut tan breu com rotunda. «Defensarem el model lingüístic amb tota contundència i prendrem totes les mesures que considerem oportunes», ha assegurat just abans de confirmar que el Govern presentarà un recurs contra el text, tal com també han reclamat els sindicats educatius i entitats com Òmnium Cultural. També els partits de l’oposició han posat el crit al cel davant el que consideren un «atac» al català, i han exigit a l’Executiu una reacció urgent.

La llengua d’inclusió

El president no ha volgut deixar lloc a dubtes, i menys encara a les portes de la celebració de l’Onze de Setembre, que el seu projecte polític considera que el català ha de ser la llengua «inclusiva, pròpia i transversal» de Catalunya, i, per tant, també de la seva escola. I és que la sentència, a més d’anul·lar el català com a llengua normalment vehicular i d’aprenentatge, també tomba que el català sigui l’única llengua d’acollida de l’alumnat nouvingut, sense preveure mecanismes d’aprenentatge equilibrat del castellà.

Per al Govern, aquesta sentència és una mena d’avantsala del veredicte final que ha d’emetreelTribunal Constitucionalsobre la llei que blinda el català com a llengua vehicular a les aules. Conscient de l’estocada que pot encaixar el model educatiu català en els pròxims mesos i amb el curs ja començat, Illa ha volgut deixar clar el seu compromís amb la defensa de la llengua. La Conselleria d’Educació i la de Política Lingüística fa mesos que tenen l’encàrrec d’anticipar-se als possibles escenaris.

La difícil resposta al TC

Notícies relacionades

El TSJC anul·la diversos articles del decret que blindava el català com a llengua vehicular a l’escola

ERC canvia la seva imatge: renuncia al groc del procés i es passa al taronja i al beix

No entra dins dels esquemes del president de la Generalitat apartar-se del compliment de qualsevol sentència que arribi dels tribunals, que considera que s’ha de respectar amb independència de si la comparteix o no. Però, alhora, promet preservar el model d’immersió, per la qual cosa en cas que la sentència sigui desfavorable al català, no serà fàcil una resposta que compleixi les dues premisses. Fonts del Govern rebutgen per ara situar-se en el pitjor d’aquests escenaris. «Cal veure què diu», asseguren acollint-se a la cautela, tot i que reconeixen que aquest assumpte pot ser una bomba de rellotgeria.

En tot cas, asseguren, fa falta «un consens polític» per fer front tant a la defensa del català a l’escola com a la promoció de la llengua, que guanya parlants però que retrocedeix en el seu ús social. El Pacte Nacional per la Llengua, recorden des de l’executiu, va en aquesta direcció. I davant els partits que dubten sobre el compromís d’Illa en aquesta matèria –principalment, Junts i la CUP, que no s’han afegit a aquest consens–, recorden que ha sigut amb aquest president que s’ha creat una estratègia de país per donar un reconeixement al català.