Investigació judicial
La fiscalia demana interrogar tots els metges que van atendre el nadó maltractat pels seus pares a Barcelona
Els sanitaris del CAP, de Sant Joan de Déu i de Sant Pau en una primera visita van donar crèdit als progenitors i van atribuir els hematomes que tenia el nen a la zona genital a la col·locació d’una bossa d’orina a l’Hospital del Mar
Els advocats dels pares –cadascú en té un– han presentat un recurs contra la decisió del jutge d’empresonar-los i de retirar-los la pàtria potestat
Els pediatres que van atendre el nadó maltractat a Barcelona van atribuir els hematomes genitals a una sonda d’orina
El nadó maltractat pels seus pares va passar per un CAP i tres hospitals abans d’arribar a la Vall d’Hebron
Uci pediátrica del Hospital Vall dHebron de Barcelona. / FERRAN NADEU
La Fiscalia de Barcelona ha sol·licitat al jutge que porta el cas del nadó de sis setmanes presumptament maltractat pels seus paresl’interrogatori dels metges i infermeres de l’Hospital del Mar, Sant Joan de Déu i Sant Pau, així com del CAP Roger de Flor, que van atendre el petit, que segueix a l’uci de l’Hospital de la Vall d’Hebron, centre on es van detectar els abusos. L’1 de març, el nen –nascut el 3 de febrer– va acudir amb un episodi de tos i vòmits a l’Hospital del Mar, on se li va col·locar una bossa d’orina a la part superior de la cama esquerra per a un posterior estudi bacteriològic. Els sanitaris que el van tractar després a Sant Joan de Déu, el CAP Roger de Flor i Sant Pau –en aquest últim hospital el nadó va estar-hi dues vegades– van creure els progenitors i van atribuir els hematomes a la zona genital a aquesta bossa d’orina, segons les fonts d’EL PERIÓDICO. No obstant, tant la forense com la pediatra de la Vall d’Hebron que han declarat davant el jutge per videoconferències van afirmar que aquests hematomes són incompatibles amb la col·locació d’una sonda.
Fonts pròximes a la investigació han explicat que amb la declaració dels metges i infermeres que van atendre el petit, i que portarien a terme els Mossos d’Esquadra, el que es pretén no només és conèixer els símptomes que van tractar –això ja apareix en l’historial clínic del nen–, sinó també si van veure que algunes de les lesions podien haver sigut produïdes per maltractaments. Sobretot, els investigadors volen conèixer el comportament que van tenir els pares en aquell moment.
Interrogatori a l’entorn
Els Mossos interrogaran persones de l’entorn dels pares del menor, empresonats ell a la presó de Brians, a Sant Esteve Sesrovires, i ella a la de Wad-Ras, a Barcelona. La policia ha començat amb els avis del nadó. Els advocats dels progenitors –cadascú en té un de diferent– han presentat un recurs contra la decisió del jutge d’empresonar-los i de retirar-los la pàtria potestat.
Tant el pare com la mare es van mostrar molt units durant l’interrogatori, fins al punt que abans de ser conduïts a la presó es van abraçar. L’objectiu dels investigadors és esbrinar si en els presumptes maltractaments hi van intervenir tots dos o un d’ells està encobrint l’altre.
Agressió sexual i maltractament continu
A més de l’hematoma a la zona genital, el nadó també tenia lesions al nas, a l’anus –per això l’acusació d’agressió sexual amb penetració–, al cap, compatibles aquestes últimes amb un sacseig, segons fonts coneixedores dels fets. També tenia una fractura en el fèmur de la cama dreta que va ser detectada en la segona visita a l’Hospital de Sant Pau i que va ser la que va encendre les alarmes i va activar la derivació a la Vall d'Hebron, centre de referència en violència infantil, on el nadó havia nascut setmanes abans i on la mare treballava com a infermera. El protocol de violència infantil estableix que qualsevol hematoma en un nen, i especialment a la zona genital, és sospitós i ha d’aixecar l’alarma, una cosa que no va passar en aquest cas. L’activació del protocol es va produir quan el nen va acudir a l’hospital amb una cama trencada.
Els forenses i la pediatra que van atendre el nen a la Vall d’Hebron han descartat que les lesions derivin d’una malaltia. Els progenitors van assegurar davant del jutge que no entenien com s’havien produït. Algunes de les ferides mostraven diferent evolució; és a dir, van ser provocades al llarg del temps. Per això el delicte de maltractaments continuats.
Les fonts consultades han indicat a aquest diari que, a més de les lesions que patia el nadó, uns dels indicis valorats per la fiscalia –que va sol·licitar al jutge l’ingrés a presó dels dos progenitors– és l’estranyesa que la mare no portés el nadó directament a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on va néixer el nen i on ella treballa com a infermera. Segons les fonts consultades, el fiscal va arribar a preguntar-li per aquest fet i la mare va respondre que ella no estava contenta amb el tracte que es donava en aquest centre sanitari en comparació amb els altres tres als quals havia acudit. Els investigadors creuen que els pares no van anar directament a la Vall d’Hebron per no aixecar sospites. No obstant, el nadó va acabar en aquest centre sanitari després de ser derivat per l’Hospital de Sant Pau, on van saltar les armes al comprovar la ruptura del fèmur.
El recorregut assistencial
Entre l’1 de març i el 16 de març, dia en què es va donar la veu d’alarma, aquest nen va visitar tres hospitals i un centre de salut. Va ser visitat per diferents pediatres i infermeres, que no van veure signes d’un possible maltractament físic i sexual. La Conselleria de Salut, que està investigant els fets, considera que el protocol de violència infantil s’ha complert, a l’activar-se quan el nen va aparèixer amb una cama fracturada a Sant Pau. EL PERIÓDICO ha tingut accés al recorregut assistencial que va fer aquest nadó durant les dues setmanes prèvies a l’activació del protocol de maltractament.
Diumenge 1 de març. La primera vegada que el petit, nascut el 3 de febrer del 2026, es va visitar fora de la Vall d’Hebron va ser l’1 de març. No tenia ni un mes de vida. Els pares el van portar a l’Hospital del Mar per un episodi de tos i vòmits. El metge que el va tractar li va examinar l’abdomen i es va assegurar que no hi havia obstrucció intestinal. Al pensar que l’origen del malestar podia ser d’origen bacterià, va col·locar al nounat una bossa per recollir l’orina i fer un estudi a posteriori. Aquesta bossa se li va subjectar a la cama esquerra amb esparadrap.
Dissabte 7 de març. La segona visita va ser sis dies després. Els pares van acudir a l’Hospital Sant Joan de Déu perquè el nen presentava una febrícula de 37 ºC. Plorava molt. El nadó tenia hematomes a la zona genital, segons diverses fonts d’aquest diari, i els pares van adduir que es devia a la bossa d’orina que li havien col·locat sis dies abans a l’Hospital del Mar. Els pediatres de Sant Joan de Déu van consultar la història clínica del nen i van comprovar que, efectivament, se li havia col·locat aquesta bossa per a un estudi. Els hematomes els van semblar compatibles amb la col·locació. Van aconseguir abaixar-li la febre i el nen va tornar a casa.
Dimarts 10 de març. La tercera visita es va produir només tres dies després. Els pares van anar al CAP Roger de Flor de Barcelona perquè el nen plorava molt. Els pediatres i infermeres que el van tractar li van fer una exploració i, de nou, van preguntar per les marques i els hematomes. Com a Sant Joan de Déu, van revisar l’historial i van veure que se li havia col·locat una bossa d’orina. Els facultatius van establir que al nen calia fer-li proves de coagulació de la sang i el petit va ser derivat, aquell mateix dia, a l’Hospital de Sant Pau perquè les fessin allà. Així, també el 10 de març, el nen és visitat per primera vegada a Sant Pau. Allà els doctors, igual com els dels altres centres, van destacar els hematomes i li van fer un estudi hematològic. El nen va tornar a casa.
Dilluns 16 de març. Sis dies després, els pares visiten les Urgències de l’Hospital de Sant Pau perquè el nen tenia immòbil la cama dreta. Patia una fractura de fèmur. Els metges comencen a sospitar i, automàticament, separen els pares del nen: els mantenen en dos boxs diferents. Comuniquen als progenitors que el nen serà derivat a la Vall d’Hebron i addueixen que aquest hospital té un edifici maternoinfantil. No ho diuen als pares en aquell moment, però la realitat és que els deriven allà perquè els metges ja sospiten que estan davant d’un possible cas de maltractament físic i la Vall d’Hebron és el centre de referència especialitzat en aquesta problemàtica.
Notícies relacionadesDimecres 18 de març. Els pares es mantenen a la Vall d’Hebron, sense sortir, durant dos dies. El 18 de març, els Mossos procedeixen a detenir-los al mateix centre sanitari.
Divendres 20 de març. El jutge acorda la presó per a tots dos per un presumpte delicte de maltractament continuat, agressió sexual amb penetració —ferides a l’anus— i lesions i els retira la custòdia del nen. L’home és a la presó de Brians, a Sant Esteve Sesrovires, i la dona, a la de Wad-Ras de Barcelona.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Maltractament Barcelona Departament de Salut Hospital de Sant Pau Hospital del Mar Hospital Vall d'Hebron Nens Maltractament infantil Hospitals Centres d'atenció primària (CAP) Justícia Agresiones sexuales contra menores Mossos d'Esquadra Hospital de Sant Joan de Déu Pares Família
- Cupó del Dia del Pare de l'ONCE Un restaurant tanca les portes després de guanyar un premi de 17 milions d'euros: "Disculpin les molèsties"
- Un mes de guerra a l’Orient Mitjà Trump descobreix que la guerra a l’Iran és tot menys una «excursió»
- Nova longevitat Aquests són els cinc gràfics que expliquen per què la gent més gran de 55 anys es consolida com a motor econòmic
- Com trobar la benzinera més barata: el radar de l’OCU per estalviar diners
- Setmana amarga Meloni, davant el final de la seva ‘invencibilitat’: purgues internes i el fantasma d’eleccions anticipades
