Espanya té el doble de persones treballant a les 20.00 que la UE

Dinem tard i allarguem més que ningú la pausa d’aquest àpat; sortim de treballar quan la resta d’Europa ja sopa; sopem quan els altres es preparen per ficar-se al llit i, de resultes de tot això, dormim mitja hora menys i la conciliació es converteix en un exercici endimoniat. Per exemple, segons les últimes dades disponibles a l’Eurostat, un de cada tres empleats espanyols encara és a la feina a les set de la tarda. De fet, a les vuit del vespre, el 10% de la població total encara treballa, un percentatge que dobla països com ara França, Itàlia i Alemanya.

"Es tracta d’un canvi cultural urgent, perquè aquests horaris generen molt malestar: el 56% de les dones i el 51% dels homes afirmen que els resulta difícil conciliar feina i vida, i això és un problema social i estructural, no una qüestió d’organitzar-se millor la vida", apunta la politòloga Marta Junqué, directora de Time Use Initiative, una consultoria que impulsa polítiques de l’ús del temps que promouen la salut, la productivitat i la conciliació. El problema, diu, és que quan la qüestió començava a treure el cap en les polítiques públiques va arribar la covid i, després de la pandèmia, hi ha hagut "altres temes que han sigut més prioritaris en l’agenda política".

Reconfiguració de la jornada

El diagnòstic és clar: la pausa del migdia és massa llarga i la jornada s’allarga fins al punt que anem gairebé amb dues hores de retard respecte als nostres veïns europeus. De fet, en l’última dècada s’han fet proves pilot en diversos municipis catalans que avalen una reconfiguració horària que podria tenir, segons els especialistes, tres palanques d’acció.

La primera, mantenir l’horari més ajustat al natural (el "d’hivern"), que va més de bracet amb els anomenats ritmes circadiaris (els bioritmes del cos). La segona, impulsar la mobilitat pública amb l’objectiu que deixi de ser un "lladre de temps", apunta Junqué. I la tercera, reestructurar la jornada laboral per, seguint l’exemple europeu, "promoure la compactació, la reducció de jornada [les 35 hores setmanals per als funcionaris estatals entraran en vigor a l’abril] i la flexibilització de les entrades i sortides". Les dades de l’Eurostat assenyalen que a Espanya no es treballen més hores, però en canvi sí que es fan de manera més estesa al llarg del dia.

Una de les arrels d’aquest cercle viciós es remunta al franquisme, ja que el 1940 es va instaurar un fus horari que no correspon a la geografia del país i que suposa una hora d’avançament respecte al Sol a l’hivern i dues a l’estiu. També d’aquella època, indiquen els especialistes, ha quedat el tic de la jornada partida: llavors era habitual treballar en una empresa al matí i en una altra a la tarda, cosa que ha deixat d’herència descansar més estona per dinar i, a més, fer-ho més tard, cosa que acaba allargant la jornada. I no és un costum mediterrani. Fins i tot Itàlia té els horaris laborals més compactats: sopen abans i també se’n van abans a dormir. De fet, és l’extensió de la jornada la que provoca, per un efecte cascada, que el comerç i la restauració vagin igualment més tard.

Acabar de treballar abans

Per sincronitzar rellotges biològics, socials i laborals, 60 experts (d’acadèmics a interlocutors socials o responsables públics) van participar en l’estudi que va coordinar Time Use Initiative i que va esperonar la llei d’usos del temps –actualment en un calaix–. El document, exhaustiu, descrivia així com havia de ser una "jornada racional": acabar de treballar a les 18.00, avançar el tancament del comerç a les 19.00 i el de l’horari del prime time televisiu perquè s’acabi a les 23.00 (ara comença a les 22.30) i endarrerir el començament de l’horari lectiu d’universitats i de secundària.

Especialistes com el biòleg i expert en neurociència David Bueno alerten que els adolescents –els bioritmes dels quals es retarden fins a dues hores respecte a nens i adults – es lleven massa aviat, dinen massa tard i, entre horaris intempestius d’extraescolars i ús tardà de pantalles, no reposen prou hores, factors que penalitzen el rendiment acadèmic i la salut física i mental. "Hi ha un gran desajust: quan els adolescents comencen les classes, els seus cervells no estan al cent per cent i l’aprenentatge no és tan eficient", explica. En això insisteix la psicòloga social i experta en usos del temps Sara Berbel, que apunta que aquest jet-lag contribueix en el fet que es detectin més "problemes de salut en nens i adolescents per falta de son" que en altres països de l’entorn europeu. De fet, la Generalitat té pendent un estudi de la jornada escolar que podria portar a una eventual reforma que, d’entrada, els professors rebutgen.

Notícies relacionades

Dormiu, dormiu, maleïts

Accident crític a la C-55: un cotxe dona tres voltes de campana i acaba bolcat en un camp

Més enllà dels adolescents, hi ha dos grups de població als quals penalitza bastant l’horari made in Spain: d’una banda, les dones –que encara carreguen amb la doble jornada: la laboral i la familiar– i, de l’altra, la població amb menys recursos. "Amb la falta de temps general i sense serveis públics potents, els que tenen capacitat econòmica poden contractar cangurs i ajuda a casa o permetre’s el cotxe particular –apunta Junqué–. Els que no ho poden fer, però, tenen més risc de patir l’anomenada pobresa del temps".

"Les dues hores de retard respecte d’Europa –diu Berbel– a acabar la feina i anar a dormir augmenten l’estrès, l’insomni i, doncs, la medicació. De fet, un estudi apunta que les espanyoles són les dones que dormen menys d’Europa". Per treballar els horaris des de l’eix de gènere, el Govern impulsa la Xarxa Catalana del Dret al Temps i l’Agenda Catalana per la Conciliació i la Corresponsabilitat.