Ocupació, cures i arrels contra la despoblació

Ja de petit, Izan Rodríguez somiava ser pastor. "Un dia a classe ens van preguntar què volíem ser de grans", explica i, mentre els seus companys responien que futbolista o metge, amb només 8 anys, ja pensava en muntanya i terra: "Doncs jo vull ser pastor", responia sense tessitures. Ell és un jove gallec de 21 anys amb les idees molt clares, la seva infància va estar envoltada d’animals, ja que la seva família tenia una explotació de carn de boví, però va haver de tancar les portes el 2014.

Ara, l’Izan podrà complir el seu somni de reobrir el negoci familiar i "recuperar l’ús a les quadres, la maquinària i les terres". ¿Què li permetrà fer-ho? Ha començat la seva formació gratuïta a l’Escuela de Pastores d’Ourense impulsada per l’Asociación de Criadores de Ovino y Caprino de Galícia (OVICA), amb la col·laboració de la convocatòria Acció Social en l’Àmbit Rural de la Fundació La Caixa, un projecte que busca professionalitzar la ramaderia extensiva, dignificar la figura del pastor i afavorir el relleu generacional al medi rural. "¿Per què vull cobrar 2.000 euros si no soc feliç?", reflexiona. "Prefereixo guanyar menys, però amb gust", diu Rodríguez.

Al capdavant de la iniciativa hi ha Cristina Díaz, tècnica d’OVICA i ramadera. Segons ella, l’escola, ubicada a Ximo de Limia (Ourense), neix d’una necessitat urgent: " Potenciar el relleu generacional és una cosa que fa molta falta". Durant anys, explica, moltes explotacions han tancat no només per falta de rendibilitat, sinó perquè no hi havia gent que " tingués prou formació per poder treure’ls la rendibilitat màxima". "La idea sorgeix perquè el sector de la ramaderia extensiva a Galícia està poc professionalitzat", diu. L’objectiu és canviar aquesta percepció i demostrar que és una professió especialitzada, amb coneixements tècnics i capacitat d’innovació.

La formació combina el maneig del ramat, la sanitat animal i l’alimentació amb gestió econòmica, digitalització i sostenibilitat ambiental, i combina també la formació teòrica i pràctica en explotacions agràries en funcionament. És més, la impulsora recorda que la ramaderia extensiva compleix una funció clau en el manteniment del paisatge i la prevenció d’incendis. L’acollida va ser tanta que, abans fins i tot d’obrir oficialment, l’escola ja havia rebut moltes sol·licituds: "Vam tenir en 15 dies 37 sol·licituds, va ser un boom", expressa Díaz.

El projecte és una de les 64 iniciatives seleccionades en la convocatòria Acció Social en l’Àmbit Rural de la Fundació La Caixa, en les quals invertirà gairebé sis milions d’euros per abordar la vulnerabilitat específica de les zones rurals i contribuir a frenar la despoblació. Amb una durada de tres anys, els projectes arribaran a més de 70.000 persones a 765 municipis d’Espanya, amb especial atenció a joves, dones i col·lectius en situació de vulnerabilitat.

A Catalunya, destaca el projecte liderat per La Rosada de Cal Janet, una cooperativa sense ànim de lucre que treballa a Prats de Lluçanès per millorar la qualitat de les cures i serveis de proximitat. Ofereix atenció integral a persones grans i en situació de vulnerabilitat, promou l’autonomia personal i reforça les xarxes comunitàries alhora que fomenta l’ocupació i l’emprenedoria local. "És com una residència, però cada persona té el seu espai individual, i a més comparteixen espais comunitaris", explica Ariadna Tremoleda, sòcia fundadora de La Rosada, que aposta per crear un entorn més humà. "S’ha creat com una comunitat gestionada per una cooperativa de treballadores", afegeix.

La Fundació La Caixa aportarà més de 90.000 euros a La Rosada, que ha pogut reforçar la fase de creació cooperativa, rehabilitar infraestructures i augmentar el seu impacte social. Així mateix, un element diferencial és que s’integra totalment en la vida del poble.

Veïns i residents

L’espai acull activitats obertes com ara classes, tallers i serveis de salut, i genera així un flux constant entre els veïns i els residents. Per tant, el resultat és un model que trenca amb la idea d’aïllament. "En comptes de centrar-nos en el que la persona no pot fer, ens centrem en tot el que sí que pot aportar", declara Tremoleda. Així mateix, La Rosada incorpora una línia de formació i acompanyament per als professionals del sector, amb una especial atenció a col·lectius vulnerables.

"El sector de les cures està extremadament feminitzat i hi ha una part molt important de persones migrants, moltes en situacions irregulars", adverteix la cofundadora. És per aquest motiu que el projecte vol dignificar aquesta feina. "Oferim formació i acompanyament perquè les persones que cuiden puguin tenir més eines i sentir el valor real de la seva feina", assenyala. L’objectiu és doble. Intenta millorar la qualitat de les cures i també pretén reconèixer socialment una tasca històricament invisibilitzada.

Notícies relacionades

El Parlament impulsa un canvi legal per escurçar els litigis de l’eutanàsia

Noelia posa fi a una tragèdia que ha durat 25 anys

El projecte ja ha despertat l’interès d’altres territoris. I és que amb iniciatives com l’Escuela de Pastores i La Rosada es reforça la idea que combatre la despoblació no és només una qüestió d’habitants, sinó d’ocupació, cures i arrels. Els projectes que combinen formació, suport a l’economia local i atenció a les persones aconsegueixen revitalitzar el medi rural, i oferir a joves i famílies la possibilitat de construir el seu futur a la seva pròpia terra, com l’Izan a Galícia a l’Escuela de Pastores.

"Potenciar el relleu generacional és una cosa que fa molta falta", afirma Cristina Díaz, al capdavant del projecte que busca professionalitzar la ramaderia extensiva a Galícia"