Només el 13% de les notificacions d’abusos procedeixen de l’àmbit sanitari

Segons les dades del REMI (Registre Estatal de Maltractament Infantil) recollides per l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPAP), només el 13% d’avisos de maltractament infantil parteixen del sector sanitari. La resta procedeixen de la policia, l’entorn familiar, l’escolar o bé dels treballadors socials. "El nostre radar s’ha d’activar sempre quan el que veiem no acaba d’encaixar", assenyala Carmen Casal, vicepresidenta d’Infermeria de la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (Semes).

Notícies relacionades

El Parlament impulsa un canvi legal per escurçar els litigis de l’eutanàsia

Noelia posa fi a una tragèdia que ha durat 25 anys

El maltractament a menors es pot presentar en forma de negligència, violència psicològica, física o sexual. Els sanitaris reivindiquen el seu paper clau, tant en atenció primària com a urgències dels hospitals. El 2024 hi va haver 2.015 notificacions de casos sospitosos de maltractaments greus a menors de 3 anys, davant de 1.826 de lleus o moderats. A Espanya hi ha un protocol comú d’actuació sanitària per la violència en la infància i l’adolescència del Ministeri de Sanitat (2023) que busca unificar la resposta de l’àmbit i que cada comunitat autònoma ha adaptat a la seva realitat. "Per poder detectar és molt important que tinguem formació específica en maltractament i abusos infantils i, en el nostre cas, passar per una especialitat d’Infermeria d’Urgències i Emergències", indica Casal. "Cal tenir en compte que el maltractament no sempre és un cop. La distracció, la desnutrició, la falta de vacunes... també és una altra forma d’abús que podem detectar en el triatge", afegeix.

En el cas dels lactants i nens molt petits, diu Casal, "hi ha lesions que són banderes vermelles immediates perquè no coincideixen amb el desenvolupament motor del menor. Per exemple, si visualitzem lesions en zones protegides –un nadó de 6 mesos no gateja, ni corre, explica–, si ens trobem amb hematomes a orelles, coll, galtes o fins i tot a les natges". Parla també de "fractures inexplicables i afegeix que "mai s’ha d’oblidar la síndrome del nadó sacsejat".