El Govern permetrà expropiacions per construir centrals de bombatge

El Govern vol impulsar el bombatge hidroelèctric com una de les millors opcions per emmagatzemar energia. I no cessa en el seu intent d’aplanar aquest camí a través de diversos canvis legislatius. L’últim, inclòs al reial decret llei pel qual s’aprova el Pla Integral de Resposta a la Crisi a l’Orient Mitjà, passa per permetre l’expropiació de terrenys per construir aquest tipus de centrals.

En concret, el que fa l’Executiu és incloure expressament la declaració d’utilitat pública de l’emmagatzemament a través de bombatge i les seves infraestructures associades (línies d’evacuació) en la norma aprovada aquest dijous pel Congrés dels Diputats. Això es tradueix en el fet que reconeix per llei que la construcció d’aquesta tecnologia satisfà l’interès general, cosa que justifica una expropiació forçosa de terrenys i garanteix que aquestes infraestructures es puguin portar a terme fins i tot si existeixen desacords amb els propietaris dels terrenys.

I ho argumenta perquè «a diferència d’altres tecnologies», aquest tipus d’emmagatzematge «s’ha d’ubicar als llocs on resulti tècnicament i ambientalment factible, no podent desplaçar-se d’ubicació», cosa que motiva una expropiació forçosa.

Per a la declaració d’utilitat pública de la instal·lació els promotors hauran de presentar una declaració responsable en què certifiquin haver arribat a acord sobre l’adquisició amb els particulars afectats que haurà d’arribar a un mínim corresponent al 25% de la superfície afectada pel projecte. «Únicament es podrà procedir a l’expropiació forçosa d’unes quantitats més grans de superfície en cas que l’empresa certifiqués mitjançant declaració responsable la impossibilitat d’arribar a acords amb els propietaris en el termini de 12 mesos i la instal·lació hauria sigut declarada com a instal·lació energètica estratègica», afegeix el text.

L’Executiu també ha ampliat el termini màxim per a la construcció d’aquestes instal·lacions fins als 12 anys, davant els 7 anys establerts actualment. Segons algunes fonts, construir una nova planta de bombatge suposa al voltant de 10 anys des que s’inicia el procediment administratiu fins que comença a funcionar, per la qual cosa molts promotors descartaven la posada en marxa d’aquestes instal·lacions davant la impossibilitat de complir el termini de set anys.

D’altra banda, per accelerar la tramitació administrativa i reduir els terminis per obtenir l’autorització de posada en marxa d’aquestes instal·lacions, l’Executiu planeja unificar el procediment d’obtenció de permisos en l’àmbit de l’energia i l’aigua, segons es recull en una consulta pública prèvia que finalitza l’1 d’abril.

En l’actualitat, un promotor que vulgui construir i explotar una central de bombatge ha de sol·licitar múltiples permisos davant diverses administracions. Entre aquests permisos hi ha la concessió d’ús per a emmagatzemament hidràulic d’energia davant la Direcció General de l’Aigua i l’autorització administrativa prèvia, de construcció i explotació davant la Direcció General de Política Energètica i Mines o l’avaluació d’impacte ambiental favorable, atorgada en aquest cas per la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental.

Procediment unificat

La tramitació de totes aquestes autoritzacions requereix tràmits com la informació pública i les consultes a altres administracions, cada una en el seu propi procediment reglat, de manera que el que l’Executiu pretén és desenvolupar un procediment unificat, que integri la part substantiva, la d’avaluació ambiental i la de concessió d’aigües.

Notícies relacionades

Sima Shine, analista i exmembre del Mossad:"Sense una solució a l’urani enriquit, no es pot donar la guerra per acabada"

El jutge qüestiona el bloqueig de fons de Veneçuela per a la defensa de Maduro

A més, planteja coordinar la concessió per a l’ús de l’aigua i els permisos d’accés i connexió a la xarxa perquè el projecte d’emmagatzemament hidràulic d’energia que obtingui la reserva de capacitat d’accés en un nus concret de la xarxa de transport d’energia elèctrica, sigui qui obtingui al seu torn la concessió d’aigües, per posteriorment sol·licitar les autoritzacions administratives pertinents i l’avaluació ambiental del projecte.El full de ruta espanyol en matèria energètica – el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC)– incorpora l’objectiu d’arribar a 22,5 GW de potència instal·lada d’emmagatzemament el 2030. I entre les diferents tecnologies destaca l’emmagatzemament hidràulic mitjançant centrals reversibles, per la seva elevada capacitat per emmagatzemar energia i per la flexibilitat en la seva operació. A diferència del que passa amb les bateries, el bombatge serveix per emmagatzemar energia de forma estacional. És a dir, acumular el recurs en els moments de baixa demanda com l’estiu per utilitzar-los en èpoques de més consum, com l’hivern.

Espanya compta amb 8 gigawatts (GW) d’emmagatzemament, de bateries o bombatge, i «ja hi ha propostes sobre la taula per ampliar el parc» d’aquesta tecnologia, segons va afirmar aquesta setmana la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen. Va xifrar en 7 GW els projectes d’emmagatzemament en desenvolupament. Són exemples d’això l’ampliació de la central de bombatge Aguayo II de Repsol a Cantàbria i els projectes de centrals de Naturgy a Galícia: Albarellos (Ourense); Belesar III, a Chantada (Lugo), i Filgueira (Pontevedra).