La millora de l’ocupació no arriba igual a tots els col·lectius
Dones, migrants i joves accedeixen amb menys força als contractes indefinits. Espanya és el tercer país d’Europa amb la taxa més alta d’ocupats en risc de pobresa
Les dades sobre creació d’ocupació a Espanya no paren de créixer. Avui treballen 22.463.300 persones, cosa que deixa la taxa d’atur en un 9,93%, la més baixa des del 2008. També millora l’estabilitat en els contractes: des de l’aprovació de la reforma laboral del 2021 han augmentat fins als 16 milions els treballadors indefinits, mentre que prop de 3 milions d’empleats segueixen amb algun contracte temporal. El creixement del mercat laboral, però, no arriba a tothom de la mateixa manera. Una prova d’això és que l’11,6% dels treballadors espanyols estan en risc de pobresa, una xifra que situa Espanya a la cua europea en matèria de precarietat laboral. Afecta especialment dones, joves i migrants, grups que, a més, també tenen més problemes per accedir a una feina malgrat les xifres a l’alça de l’ocupació.
Segons mostren les últimes dades d’Eurostat, l’agència europea d’estadística, només els treballadors de Luxemburg (13,4%) i els de Bulgària (11,8%) tenien més risc de caure en la pobresa laboral –és a dir, cobrar menys del 60% de la mitjana nacional– que els espanyols (11,6%). Són xifres molt llunyanes a la mitjana europea, que està en un 8,2%.
La precarietat laboral és un dels principals motors perquè el risc de pobresa afecti un quart dels ciutadans espanyols (25,7%), segons recull l’informe Foessa 2025, un estudi que cada dos anys ofereix una radiografia completa de l’estat social d’Espanya. Aquest informe assegura que el 47,5% del mercat laboral o, dit d’una altra manera, 11,5 milions de persones, pateixen precarietat laboral. No només es tracta de persones que es mantenen sota el llindar del risc de pobresa mentre treballen, sinó també d’empleats que pateixen inseguretat al seu lloc de treball o insuficiència d’ingressos.
Segons l’última enquesta de població activa (EPA) de l’INE, el 13,8% dels contractes es firmen a temps parcial. L’estudi Ocupació i pobresa, de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa a Espanya (EAPN), també ho posa de manifest. El 20,5% de les persones amb contractes parcials són pobres. A més, aquests contractes continuen sent especialment prevalents entre les dones (el 76,3%).
Salaris baixos
Tot i que no només els contractes parcials provoquen l’augment de la precarietat laboral. Un dels indicadors que remarquen més els experts en aquests casos són els salaris baixos. El 2022, el 18,8% dels treballadors tenien sous per sota del llindar imposat pels acadèmics de l’informe Foessa. L’informe Perspectives de l’ús de l’OCDE 2025: Espanya assegura que, malgrat el "notable descens de l’atur en els últims anys, el creixement dels salaris no s’ha mantingut al ritme de la inflació". En concret, apunta que l’import que arriba a les butxaques dels treballadors sí que ha augmentat des del 2023 i 2024, però que, en termes reals –ajustat a la inflació–, els sous estan un 4,2% per sota del primer trimestre del 2021. Els que en surten més perjudicats, segons l’informe Foessa, són els menors de 25 anys, que tenen un 40% més de possibilitats d’acabar cobrant poc; les dones (25-30% de possibilitats), i els treballadors estrangers (25%).
Aquests últims no són només més susceptibles de cobrar menys per la feina que fan, sinó que tenen més complicat accedir-hi. Segons l’INE, la taxa d’atur entre la població estrangera a finals del 2024 era d’un 15,79%, per sobre del 10,6% de la mitjana. En aquestes xifres no hi entren aquelles persones que encara no tenen regularitzada la situació administrativa i que per aquest motiu es veuen abocades a treballar en negre.
Notícies relacionadesEls joves també són un dels col·lectius que ho tenen més complicat per accedir a una feina digna. "S’incorporen al mercat laboral amb salaris més baixos del que ho feien les generacions prèvies", explica Daniel Rodríguez, un dels autors de l’informe Foessa. Aquesta precarietat també es tradueix en una crisi de salut mental. Ho posa de manifest l’estudi La sensació de precarietat afecta la salut mental dels joves, desenvolupat per a l’Observatori Social de la Fundació La Caixa. L’informe resol que el principal motiu que va fer que un 40,6% dels enquestats afirmessin que patien algun tipus de problema de salut física o mental per la seva inseguretat econòmica té més a veure amb la sensació de precarietat que no pas amb l’ocupació per si mateixa.
"Els joves s’incorporen al mercat laboral amb salaris més baixos del que ho feien les generacions prèvies", afirma Daniel Rodríguez, un dels autors de l’informe Foessa"
