Més de dos milions de persones grans tenen dificultats per pagar les seves ulleres, ja que poden suposar el 50% de la seva pensió

L'entitat, que fa més de deu anys va encunyar el terme 'pobresa visual' per referir-se a la dificultat que tenen moltes persones per pagar el cost d'ulleres i lents de contacte, ha volgut posar el focus en les persones grans perquè l'augment de l'esperança de vida està provocant que cada vegada n'hi hagi més que superen els 65 anys amb problemes de visió. Però, al mateix temps, un augment dels preus i del cost de la vida, a causa dels conflictes bèl·lics i altres factors, està provocant que molts sèniors destinin tots els seus ingressos a cobrir despeses bàsiques com l'alimentació i l'habitatge, sobretot en dones vídues, que viuen soles.

"Necessitem protegir aquest segment per evitar l'alt cost social que es derivaria de la seva mala visió", ha explicat Salvador Alsina, president de Visió i Vida. L'entitat ha recorregut a la taxa AROPE, que indica que el 25,7% dels espanyols està en risc de pobresa, per calcular que més de 2,1 milions de persones majors de 65 anys estan en risc de pobresa visual, "amb importants desigualtats".

De fet, Andalusia (amb una taxa del 34,7%), Castella La-Manxa (34%) o Múrcia (32,5%) superen la mitjana nacional, mentre que el País Basc (14,7%), Illes Balears (15,2%) i Navarra (16,5%) es troben lluny de la mitjana. A Catalunya la taxa és del 21,6%, la qual cosa suposa que uns 285.128 catalans majors de 65 anys podrien estar patint pobresa visual.

Aïllament i risc de caigudes

Notícies relacionades

La Cambra de Barcelona situa la C-55 desdoblada i el tren transversal com a eines clau de país

Carta d'un lector: "Noelia, gràcies per ser tan valenta"

El problema és que a aquestes edats, en moltes ocasions, s'accepta veure "una mica pitjor", com va constatar Visió i Vida en un estudi a la Galícia 'buidada', que va constatar que només el 15% de les persones revisades tenia bona agudesa visual i la resta manifestava que "per al que cal veure, en tenien prou". És a dir, la solitud, la poca accessibilitat, el cost de les ulleres o el desconeixement de les solucions fa que moltes persones grans es resignin a tenir mala visió. El problema és que no veure correctament resta autonomia als pacients i augmenta el risc de caigudes, d'aïllament i de dependència.

“Sabem que existeixen ajudes, tant nacionals com locals i regionals, i que la llei de dependència cobreix alguns casos, però necessitem oferir a adults i persones grans una cobertura estructural que els garanteixi programes de prevenció; la integració de la visió en les polítiques d'envelliment actiu i, en cas de necessitat, oferir-los una ajuda econòmica, similar al Pla VEO per a menors de 16 anys”, ha reclamat Alsina.