La mitjana de punyalades i cops en els feminicidis creix més del 50%

Un estudi realitzat per Miguel Lorente, membre del grup d’experts del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), revela que la ràbia emocional i l’acarnissament dels assassins amb les víctimes de la violència de gènere s’han disparat en els últims anys. Així ho indica una comparativa de les sentències per homicidis masclistes de les últimes dues dècades. En els primers anys (del 2005 al 2013), la mitjana de punyalades, l’agressió més freqüent per cometre un feminicidi, era de 16,2, mentre que en la segona etapa analitzada (del 2014 al 2021) és de 24,5. És a dir, ha crescut un 51,2%.

I també s’han incrementat els cops, d’una mitjana de 12,7 en el primer període analitzat fins a 20,1 en l’última etapa, cosa que representa un creixement del 58%. Això suposa que des del 2005 fins a l’actualitat han disminuït un 15% els feminicidis –i fins a un 36% des del 2008, l’any en què es va registrar un rècord de 76 víctimes mortals–, però ara es cometen "amb molta més ràbia, ira i càrrega emocional", segons explica Lorente.

L’anàlisi cobra més significat enmig del greu repunt de violència masclista. Des de començament d’any han mort 14 dones i tres nens (per violència vicària), cosa que suposa la pitjor arrencada d’any des de la pandèmia. En els dos últims anys, el 2024 i el 2025, a aquestes altures de l’any havien sigut assassinades set dones, és a dir, la meitat, i cap nen l’any passat i dos el 2024, malgrat que va ser l’exercici amb més assassinats vicaris des que hi ha estadístiques. Aquest any ha mort, de moment, un menor més.

L’últim menor assassinat en el marc de la violència masclista és una nena de 3 anys presumptament penjada pel seu pare el 20 de març a Alacant. Abans que ella, va morir una nena de 12 anys a Xilxes, Castelló, juntament amb la seva mare, el 18 de febrer, i un nen de 10 va ser assassinat a cop de matxet a Tenerife, tot just dos dies després. Quant a la violència de gènere, l’última víctima és una dona de 49 anys assassinada a trets a Saragossa el 21 de març passat.

Les causes del greu repunt són variades i poden tenir l’origen en diverses situacions. Però segons Lorente, forense i exdelegat del Govern contra la violència masclista, una de les raons de l’auge de la violència masclista és el clima social actual, on hi ha un fort corrent en contra del feminisme que minimitza la violència de gènere. Aquest negacionisme és el que "està alimentant la ira i la ràbia dels violents" i provoca, segons l’especialista, que aquells homes que planegen fer mal a la seva parella o exparella "es reforcin" i, en els casos més extrems, cometin l’assassinat amb més acarnissament, com demostra l’anàlisi de les sentències sobre el nombre de punyalades i de cops.

Fallades del sistema

Alhora, les víctimes, en aquest clima alimentat pels negacionistes, desconfien de les institucions, perquè "pensen que no seran cregudes". De fet, tot i que el percentatge de denúncies prèvies ha crescut aquest any, el 64% no ha comunicat la seva situació de submissió i maltractament al sistema policial o judicial.

Notícies relacionades

La UE diferenciarà les alertes d’emergència dels avisos

El Govern reforça la comunicació i previsió contra les inundacions

No obstant, el 35,7% sí que va denunciar i les administracions no van saber protegir-les; una fallada del sistema que s’analitza en els comitès de crisi que reuneixen les autoritats cada mes que se superen els cinc feminicidis. L’últim va analitzar els sis assassinats del febrer, inclòs el triple crim masclista de Burgos, en què el presumpte autor va acabar amb la vida de la seva exparella, la mare d’aquesta i d’una veïna a través d’un incendi.No obstant, es pot dir que el 35,7% sí que ha denunciat i les administracions no han sabut protegir-les; una fallada del sistema que s’està analitzant amb lupa en cadascun dels comitès de crisi que reuneixen les autoritats amb competències cada mes que se superen els cinc feminicidis. L’últim va analitzar els sis assassinats de febrer, inclòs el triple crim masclista de Burgos, en el qual el presumpte autor va acabar amb la vida de la seva exparella, la mare d’aquesta i d’una veïna a través d’un incendi.

L’arrestat tenia antecedents per segrestar una dona i retenir una nena i abusar-ne, però estava en llibertat i sense cap tipus de seguiment especial. Davant d’això, el Ministeri d’Igualtat va demanar més control sobre els agressors reincidents i va reclamar impedir que se’ls imposin penes alternatives a la presóL’arrestat tenia antecedents per segrestar una dona i retenir i abusar d’una nena, però estava en llibertat i sense cap tipus de seguiment especial. Davant d’això, el Ministeri d’Igualtat ha demanat més control sobre els agressors reincidents i també ha reclamat impedir que se’ls imposin penes alternatives a la presó.