4 de cada 10 llars destinen el 30% dels seus ingressos al lloguer

Segons les dades desglossades, la població ha augmentat en 600.000 persones entre el 2016 i el 2024, mentre que el nou parc de lloguer construït ha crescut en 70.000 habitatges. A més, "aquesta absoluta asimetria entre oferta i demanda no és un fenomen transitori, totes les previsions de creixement demogràfic del país apunten que aquests 120.000 nous immigrants que arriben anualment a Catalunya no es frenaran en els pròxims anys. Simplement perquè el mercat de treball els necessita", va argumentar Oliver.

A això s’hi afegeix que la generació baby boomer (50-67 anys) es jubilarà sense relleu natiu a causa de la caiguda de la natalitat, fet que forçarà la necessitat de més immigració fins i tot sense creixement econòmic. El pes de la població immigrant en l’ocupació catalana –va continuar– ja supera el 30 % (amb dades del 2024), "amb el 97% de les noves feines cobertes per persones nascudes fora d’Espanya".

En aquest context, Oliver va explicar que la ràtio mitjana de lloguer sobre la renda familiar ha baixat (del 27% al 24%) perquè els ingressos disponibles de les llars arrendatàries creixen més amb l’economia (un 21% més). Ara bé, va advertir de les enormes desigualtats a l’analitzar grups específics de població. D’aquesta manera, quatre de cada deu llars catalanes de lloguer gasten més del 30% de la seva renda al pagament de l’habitatge.

"Millora la mitjana, però s’estén el drama a les llars d’ingressos baixos. No és un mercat, cal analitzar diferents mercats", va afirmar Oliver.

D’un 45% a un 19%

Les dades presentades exposen que, si s’analitza el terç amb menys ingressos, les llars destinen el 45% dels sous al lloguer, mentre que en el terç de més renda aquest percentatge es redueix fins al 19%. Les llars amb menys de 1.500 euros mensuals abonen el 44% de la seva renda en lloguer; si guanyen menys de 1.000 euros, arriba al 50%, i els queda només el 35% després de despeses bàsiques com llum i aigua. "¿Cal aplicar la mateixa norma a qui paga el 45% dels seus ingressos que a qui paga el 19%?", va qüestionar Oliver, crític amb els controls generalitzats de preus.

L’estudi –elaborat a partir de les dades de l’Enquesta de Pressupostos Familiars, EPA i projeccions poblacionals de l’INE– indica que les famílies que viuen en pisos de lloguer han passat del 22% del total el 2021 (672.000 llars) al 29% el 2024 (uns 907.000 llars) a Catalunya. Aquest augment revela, al seu torn, una marcada desigualtat: els ingressos mitjans de les llars de lloguer són "sistemàticament inferiors" als de propietat, amb el 38% de les famílies més pobres concentrades en règim de lloguer a causa que tenen menys riquesa acumulada.

Una altra de les dades destacades en l’informe presentat fa referència al perfil de risc que domina en el terç baix dels ingressos: un 63% són immigrants (56% total lloguer); un 44%, dirigits per dones; un 57%, unipersonals, i notable presència de persones de més de 50 anys.

En aquesta línia, l’autor de l’estudi va assenyalar que les dificultats d’accés de la gent jove és "sens dubte un problema", però no s’ha d’oblidar tampoc que moltes d’aquestes llars són de persones més de 50 anys, "un inconvenient que s’agreujarà quan aquestes persones abandonin el mercat laboral i el seu nivell d’ingressos disminueixi".

"Sobreregulació"

Notícies relacionades

La UE diferenciarà les alertes d’emergència dels avisos

El Govern reforça la comunicació i previsió contra les inundacions

La degana de l’Institut de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Cristina Vallejo Ros, va alertar durant la seva intervenció que l’accés a l’habitatge s’ha consolidat com la principal preocupació ciutadana a Catalunya, agreujada per la "sobreregulació" dels últims tres anys, que ha tensionat el mercat immobiliari sense resoldre els problemes estructurals d’oferta i demanda.

Vallejo va aprofitar per reclamar "un pacte d’Estat en què les forces polítiques deixin de banda la seva ideologia i treballin per una posició equilibrada sobre el dret a l’habitatge" amb equitat entre propietaris i inquilins, dades objectives i consens polític a llarg termini. "Si cada vegada que legislem engrandim el desequilibri entre propietaris i arrendataris, el que de ben segur no trobarem és aquesta seguretat jurídica que tots reclamem", va sentenciar.