"Ens van trencar la infància i no hi va haver justícia"

L’Aurora (nom fictici) va veure una altra vegada a la pantalla el seu agressor, l’escolapi Josep Blay, i va definir clarament la seva sensació: "A mi el record m’ha durat tota la vida, però ell ha quedat impune. Ens va trencar la infància". Ella i Anna Berengué es van enfrontar de nou i amb valentia a una història que mai hauria d’haver passat. "Cal reivindicar que no s’ha fet justícia", va explicar aquesta última jove, que ara té 25 anys. Ella i la seva mare donen la cara en el llargmetratge.

Una altra víctima, però aquesta vegada d’Arnaldo Farré, dels maristes, no surt en el film projectat ahir però sí en un dels capítols de la sèrie: "Vaig haver d’anar a veure’l perquè ho negava i els maristes l’encobrien. L’única manera era arrencar-li la confessió", va remarcar. Una quarta víctima, Josep Maria García, va explicar que sospita que el seu fill Óscar es va suïcidar després de ser abusat sexualment per un religiós del centre Pare Manyanet: "Nosaltres volem arribar fins al final pels altres nens".

Fa dos anys, el documental La fugida va portar a col·lació la història dels sacerdots Francesc Peris i Lluís Tó, dos professors de les escoles jesuïtes de la capital catalana que van ser enviats a Bolívia després d’abusar sexualment dels seus alumnes. Ara, La fugida. Veritats ocultes s’endinsa en nous casos de pederàstia dins d’escoles religioses, deixant al descobert com els agressors han eludit la justícia i com les congregacions a què pertanyien els van protegir. Aquest documental relata de manera detallada els abusos comesos per alguns religiosos pertanyents als escolapis, a l’escola Pare Manyanet i als maristes.

La pel·lícula se centra en la investigació del periodista d’EL PERIÓDICO Guillem Sánchez, que abans de la projecció va explicar una anècdota que li va passar amb el seu fill menor quan es rentaven les dents. "El meu fill em va fer una pregunta: ‘¿Una persona que diu mentides és dolenta?’". Ell va respondre: "No, però hem de dir la veritat, tot i que costi molt". I això és el que es reflecteix al documental, en el qual, a més, destaquen les evasives –quan no excuses– dels portaveus de les congregacions religioses implicades, que presumptament van encobrir els religiosos que van abusar de menors, tant a Espanya com al Senegal, on es va desplaçar un d’ells, el missioner escolapi Manel Sales.

Protecció eclesiàstica

"És una manera de donar veu a una injustícia. Amb el que ha passat, ell [Josep Blay] segueix en llibertat. No ha entrat a la presó [va ser condemnat a 22 mesos per tres delictes d’abusos sexuals]. L’Església l’ha protegit", explica l’Anna. En el documental no només apareix ella, sinó també un home, Josep, que també va patir els abusos d’aquest escolapi molts anys abans. En concret, fa uns 40 anys, quan Blay era a Sitges. Aquesta víctima explica davant de la càmera com el tocava aquest religiós. "I un dia et veus despullat al llit", explica emocionat. "En un blog en què es parlava de Blay va aparèixer de sobte un missatge anònim que explicava que ell també havia sigut víctima", relata l’Anna. Després va saber qui era aquesta persona i, precisament, era el Josep, el de Sitges. Aquesta víctima va relatar que al poble van arribar a qüestionar-la quan van denunciar. "¿Com una nena de 8 anys es pot inventar una cosa així?", responia ara.

L’Aurora va entrar a la sala de cine amb la seva família. Té 25 anys i va patir els abusos de Blay (ella és una de les tres que el van denunciar i van aconseguir la condemna). Ella tenia set o vuit anys i va assegurar, en una conversa amb aquest diari, que la justícia no li ha alleujat el mal sofert i que li durarà, va admetre, tota la vida. Sobretot, vol que no s’oblidi el que ha passat per evitar que professors o religiosos tornin a abusar d’alumnes o menors. El seu agressor, va remarcar, "hauria de ser a la presó fins que es mori, perquè a nosaltres ens afectarà el que van fer tota la vida". L’Església, per a ella, hi ha contribuït i "fa el que vol".

Notícies relacionades

"¿I quan la mare no pugui?"

Tarragona acollirà el 2027 la futura plataforma CataLANDance

"Trencar silencis"

David Bassa, cap de documentals de TV3, va afirmar abans de la projecció de la pel·lícula que era important fer el documental "per trencar silencis i la por". L’objectiu és intentar "reparar i denunciar els abusos sexuals" que s’han comès i que "paguin" les persones que els cometen. Josep Morell, d’Ottokar, va plantejar que el que hauríem de preguntar-nos, com a societat és "què s’ha de fer amb aquesta gent que ha abusat i a la qual la justícia no ha condemnat, per exemple, si ha prescrit". I ha afirmat: "Quan la justícia no arriba o arriba tard, a les víctimes no els serveix per a res". Marc M. Sarradó, el director del documental, va rematar: "L’Església és tossuda. Nosaltres estem al costat de les víctimes".