El 80% dels joves extutelats de Catalunya no reben les ajudes per emancipar-se

Si bé és cert que hi ha molts dels joves extutelats que es posen a treballar a partir dels 18 anys, cosa que els impedeix demanar ajudes socials, o que directament, ja adults, no volen saber res del sistema que els ha acollit durant la seva infància o adolescència, les xifres presentades per la síndica, Esther Giménez-Salinas, mostren com d’insuficient és encara el sistema per ajudar els nens sense família a tirar endavant quan compleixen la majoria d’edat. «Hi ha molts joves que no saben ni que la poden demanar, i sabem que n’hi ha molts que la necessitarien», ha demanat Aida Rodróguez, adjunta de la sindicatura.

El 2023, només la meitat dels joves que van complir els 18 van sol·licitar suport a l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET) de la Generalitat. Van ser 1.300 del total de 2.700. La mateixa Sindicatura ha hagut d’atendre casos de menors que complerts els 18 s’havien quedat al carrer sense suports. Segons el parer de la síndica, els criteris són massa restrictius i no tenen en compte les dificultats que tenen els nois i noies, molts d’ells en situació de desemparament, per tramitar aquestes ajudes.

Les xifres del 2024 indiquen que només el 23% dels joves percebien la prestació econòmica a què tenien dret (el 14% si ens fixem només el mes de desembre d’aquell any) i només el 20% van accedir a un servei de vivenda ofert per la Generaliat. La Sindicatura considera que la taxa de denegació d’aquestes ajudes per a l’emancipació és massa elevada, prop del 40%. I és que una quarta dels motius de les denegacions són perquè el jove no hagi aportat prou informació, cosa que s’atribueix al joves, però cal tenir en compte la seva condició socioeconòmica i d’alta vulnerabilitat.

La minoria que sí que accedeix a aquestes ajudes passa un autèntic calvari burocràtic fins a aconseguir-les. De mitjana, els joves han d’esperar 10 mesos per saber si reben aquestes ajudes. Un de cada quatre espera més d’un any. «Això té un impacte en la cobertura de les seves necessitats bàsiques i les seves oportunitats formatives. Hi ha joves que han renunciat a trajectòries formatives més llargues i s’incorporen al mercat de treball per culpa del retard en el cobrament de la prestació», adverteix l’informe. «¿Què fan durant aquests mesos de demora? El treball ha de ser un estímul perquè quan l’acaben puguin tornar a cobrar l’ajuda, i aquesta demora no hi ajuda», ha insistit la síndica.

Calvari en el retard

El primer pagament arriba 8 mesos i mig després que els acceptin l’ajuda. Perceben imports massa elevats a causa de l’acumulació dels retards. De mitjana, hi ha joves que poden percebre un primer pagament de més de 6.000 euros. En un 10%, se superen els 10.000 euros en un mes. Un efecte que els provoca deutes amb l’agència tributària, per la gestió de l’IRPF, i que els pot comportar més problemes, ja que, segons constaten els educadors, no saben gestionar imports econòmics tan elevats. És habitual que hi hagi qui faci compres excessives, entre altres despeses poc recomanables, especialment per a la seva curta edat i la seva realitat precària.

El segon problema els arriba quan, per la seva feina o la seva realitat personal, ja no entren dins dels criteris de la prestació. Malgrat que ells hagin advertit a la Generalitat d’aquests canvis, el Govern pot arribar a tardar més de 18 mesos des que es tramita que se’ls extingeix les ajudes fins que deixen de percebre-les. Al 36% dels joves extutelats que han estat cobrant l’ajuda d’emancipació entre el 2021 i el 2023 ja els correspon la seva extinció, però més de la meitat, el 62%, encara espera la resolució. Aquesta tardança està darrere dels pagaments indeguts, les elevades quantitats que han cobrat indegudament i que després, anys després, el Govern els reclama, quan no ho hauria de fer, segons l’opinió de la sindicatura. La Generalitat ha decidit condonar aquest deute.

Notícies relacionades

La UNESCO demana pagar millor a les direccions de les escoles a Catalunya, donar-los més poder i treure’ls burocràcia

Com ha de ser la gestió dels nostres boscos, Tema del Diumenge

A l’informe, la Síndica també assenyala que ha comprovat algunes irregularitats. Per exemple, joves que ja no entren en el criteri per rebre l’ajuda però que en dos anys ningú revisa el seu expedient, falta de documentació per revisar els criteris en molts casos, també hi ha casos puntuals en què s’hauria d’extingir l’ajuda i no s’ha fet, o joves que si superen una xifra d’ingressos han d’aportar econòmicament al lloc on viuen però no se’ls demana que ho facin.

Segons la Sindicatura, tot aquest caos en la gestió s’explica perquè falten mans. El nombre de joves tutelats que compleixen la majoria d’edat no ha fet més que augmentar, mentre que el personal per atendre’ls s’ha estancat. En concret, els adolescents tutelats que compleixen 18 anys han augmentat un 557% en una dècada (dels 515 als 2.871), i d’ells, els nens que migren sols representen el 20% del total. Amb tot això, no obstant, el personal per atendre’ls només ha crescut un 25%, i ha passat dels 18 als 25 treballadors. «Hi ha una falta de dimensió en aquest sentit, i per això comporta l’externalització del 2022. Nosaltres recomanem que hi hagi més control», ha afegit Rodríguez.