Els joves passen en 40 anys de ser el 73% al 57% dels nous conductors

En efecte, les dades apunten que els més joves d’entre 18 i 25 anys cada vegada es treuen menys el carnet de conduir de classe B. Segons xifres de la Direcció General de Trànsit, fa 40 anys (1986) es van expedir 765.420 carnets de classe B, dels quals 588.560 corresponien a menors de 25. Un 76,89% del total. Vam començar el segle amb una lleu caiguda, tant en xifres totals com en aquest grup d’edat: 602.015 permisos d’aquest tipus expedits l’any 2000, 442.141 van ser menors de 25. Un 73,44%. I el 2024, últim any del qual hi ha dades disponibles, la tendència a la baixa resulta molt més significativa: es van expedir 356.870 llicències, de les quals 203.615 corresponen al grup d’edat més jove (entre 18 i 25 anys): un 57,06% del total.

Les dades assenyalen un canvi de paradigma respecte a fa 20 anys. Així, el 2006, la Fundació RACC va publicar una macroenquesta, realitzada entre 1.211 joves d’entre 17 i 29 anys, en què la segona preocupació era disposar del carnet de conduir, només lleugerament per darrere de les relacions amb els amics i notablement per davant de tenir un pis. Entre les noies, l’interès és encara menor. De fet, en els últims 40 anys ha augmentat la bretxa en l’obtenció del carnet. Si el 1986 se’l treien el 62% de nois davant el 38% de noies, el 2024 la xifra augmenta al 67% entre els homes i cau al 33% entre les dones joves.

Són diversos els factors que podrien explicar aquest descens. Allà hi ha, per exemple, des del factor econòmic fins a la gran varietat de transports alternatius amb què es compta ara respecte a dècades anteriors. Els VMPs (patinets elèctrics), la proliferació dels VTCs (Cabify, Uber o Bolt), les bicicletes i l’aposta a les grans ciutats pel transport públic despunten com a alternatives al cotxe.

"Més que desinterès, jo ho anomenaria canvi de prioritats. Ho veig en el meu dia a dia. Hi ha un perfil molt concret de jove que prefereix gastar-se els diners en l’últim iPhone o en l’abonament d’un festival d’estiu abans que a treure’s el carnet", assenyala Lara, que aprofundeix en el fet que les alternatives de transport han jugat un paper essencial en aquest canvi de paradigma.

"Prefereixen el transport alternatiu també per seguretat. Els joves surten i saben que no poden beure i conduir, per les multes i els punts. En aquest sentit estan més conscienciats –afirma Lara–. Sempre diem que beguin el que vulguin, però que no condueixin si ho fan, i els joves sembla que ho han entès". I després hi ha el factor econòmic. "Saben que, a Madrid, si volen anar al centre, només el pàrquing ja els sortirà més car que el sopar".

Treure’s el carnet de categoria B a Espanya el 2025 costa de mitjana entre 800 i 1.600 euros, depenent de les classes pràctiques necessàries i l’autoescola. Un escenari ideal, aprovant els dos exàmens a la primera, pot rondar entre els 450 i 700 euros, mentre que suspendre (al segon suspens toca renovar papers) pot elevar el cost per sobre dels 1.500 euros.

Llistes d’espera

Un altre factor que sembla estar influint en el desinterès dels més joves cap al carnet de cotxe és el procés per obtenir-lo, cada vegada més llarg i complicat. La falta d’examinadors provoca llistes d’espera d’entre sis i vuit mesos, segons expliquen les autoescoles. La patronal del sector xifra en 1.260 el nombre de professionals necessaris per atendre de manera òptima la demanda, per la qual cosa han demanat la incorporació de 300 examinadors per reduir aquests terminis.

Al juliol, la Generalitat va publicar unes dades que indicaven que 65.148 persones es mantenien a l’espera de poder enfrontar-se a l’examen pràctic del carnet de conduir. La situació, no obstant, no és exclusiva d’Espanya. França, Itàlia, Bèlgica o el Regne Unit són altres països amb un model de gestió pública i problemes similars. Portugal ha aconseguit desfogar el problema amb un model mixt que ha donat entrada a empreses privades. No obstant, a Alemanya, la gestió és privada però aquest sistema no evita els retards.

Notícies relacionades

Resignació entre els usuaris en l’inici dels talls al Garraf

"És un cercle viciós, no tinc temps ni diners"

L’escenari encara podria empitjorar: la UE va aprovar una reforma el 2025 que permetrà obtenir el carnet de conduir de cotxe als 17 anys sota supervisió, una mesura que encara no està disponible a Espanya, però que podria provocar una saturació encara més gran.

Les dades del descens dels joves amb carnet de conduir són allà. No obstant, des de la Confederació Nacional d’Autoescoles (Cnae), el seu secretari general, Sergio Olivera, considera que les noves generacions no han perdut l’interès, sinó que han posposat el moment de treure-se’l.