Viure sense asfaltat ni clavegueram

"El 95% de la nostra població viu en urbanitzacions amb algun tipus de dèficit", es plany Marta Verdejo (PSC), alcaldessa d’Olivella. Remarca el baix rendiment de la xarxa d’aigua, que no arriba al 40% de capacitat, com el perjudici amb més afectació en un poble en què el sòl és essencialment rural. "Les obres que es van fer al seu dia responien a una necessitat de segones residències i no hi ha gaires parcel·les edificades, però des de la covid el poble ha crescut molt".

Les urbanitzacions que el municipalisme català i el Govern es proposen legalitzar es van construir entre 1956 i 1981. I ha sigut un còctel entre la falta de garanties urbanístiques, el canvi de paradigma social i una regulació molt rígida el que ha posat els alcaldes entre l’espasa de la llei i la paret de la ciutadania, amb limitacions legals per invertir despesa pública en urbanitzacions que tècnicament s’anomenen no recepcionades mentre els seus habitants exigeixen equiparar-se a la resta.

Pilar Díaz, delegada del Govern a Barcelona, assumeix que la preocupació per aquestes urbanitzacions és una tònica en les visites que fa als alcaldes de la demarcació. "El pas del Govern és una oportunitat per caminar en la direcció adequada perquè aquests milers de veïns [més de 120.000 catalans, segons va assenyalar la consellera Sílvia Paneque] es puguin equiparar als de qualsevol barri de Barcelona", assenyala Díaz. La delegada situa entre els plans de l’Executiu català la creació d’una oficina per resoldre dubtes tècnics dels ajuntaments.

Els veïns, perjudicats

Un d’aquests alcaldes que va comunicar a Díaz el seu malestar és el de Sant Cebrià de Vallalta, Albert Pla (ERC). Cansat de lluitar en el "carreró sense sortida de les urbanitzacions", diu, va iniciar el setembre del 2024 una reclamació –a la qual es va afegir Xavier Santos (ERC), alcalde de Sant Feliu de Buixalleu– que ara ha cristal·litzat en un manifest de 80 alcaldes que reivindiquen la solució a les urbanitzacions com el "principal repte urbanístic de Catalunya".

Notícies relacionades

Així està la situació de les línies de Rodalies Renfe a Catalunya: l’R3 reobre dies abans de les obres als túnels del Garraf

Les obres als túnels del Garraf duraran almenys tres mesos

Pla il·lustra que el 65% de la població de Sant Cebrià viu en urbanitzacions sense clavegueram, il·luminació o asfaltat. "Hi ha afectats molts pensionistes amb realitats complicades, gent que ha sortit de l’àrea metropolitana gràcies al teletreball i una fornada de joves que poden permetre’s cases que són molt potents però que estan depreciades precisament per la falta de serveis", indica.

A Corbera de Llobregat, a l’alcaldessa Rosa Boladeras (PSC) la preocupen els 1.200 habitatges edificats que no disposen de xarxa de sanejament. "És el dèficit més costós, tant des del punt de vista financer com del que no té sentit asfaltar abans de posar clavegueres", destaca Boladeras. Són 16 les urbanitzacions a Corbera habitades per unes 4.000 persones sense serveis elementals. Boladeras assenyala que aquests habitatges amb dèficit són per a Corbera un "problema estructural" amb el qual han hagut de bregar tots els equips de govern.