Milers de veïns viuen "sense serveis essencials" en urbanitzacions sense legalitzar: ni clavegueram ni asfaltat a Olivella, Sant Cebrià o Corbera

"El 95% de la nostra població viu en urbanitzacions amb algun tipus de dèficit", lamenta Marta Verdejo (PSC), alcaldessa d'Olivella, municipi de 4.473 habitants proper a Sitges. Principalment, Verdejo subratlla el baix rendiment de la xarxa d'aigua, que no arriba al 40% de la seva capacitat, com el perjudici amb més afectació en un poble el sòl del qual és essencialment rural. "Les obres que es van fer al seu dia responien a una necessitat de segones residències i hi ha poques parcel·les edificades, però des de la covid el poble ha crescut molt", assegura l'edil, que remarca l'heterogeneïtat i els diferents nivells de dèficits.

Les urbanitzacions que el municipalisme català i el Govern es proposen legalitzar es van construir entre 1956 i 1981, en ple desenvolupisme franquista. I ha estat un còctel entre la manca de garanties urbanístiques, el canvi de paradigma social i una regulació molt rígida el que ha posat els alcaldes entre l'espasa de la Llei i la paret de la ciutadania, amb limitacions legals per invertir despesa pública en urbanitzacions no legalitzades —tècnicament s'anomenen 'no recepcionades'— mentre els seus habitants exigeixen equiparar-se a la resta. "Els veïns ens demanen els serveis que té Sitges, però no tenim capacitat per tirar-los endavant", rebla l'alcaldessa d'Olivella.

Pilar Díaz, delegada del Govern a Barcelona, assumeix que la preocupació per aquestes urbanitzacions és una tònica en les seves visites als alcaldes de la demarcació. "El pas del Govern és una oportunitat per caminar en la direcció que aquests milers de veïns [més de 120.000 catalans, segons va afirmar la 'consellera' Sílvia Paneque] es puguin equiparar als de qualsevol barri de Barcelona", sosté Díaz. La delegada situa en els plans de l'Executiu català la creació d'una oficina 'ad hoc' per resoldre dubtes tècnics dels ajuntaments en aquesta matèria.

"No discutim que els veïns hauran de pagar"

Un d'aquests alcaldes que va comunicar a Díaz el seu malestar és el de Sant Cebrià de Vallalta (3.855 habitants), Albert Pla (ERC). Esgotat de batallar al "carreró sense sortida de les urbanitzacions", explica, va iniciar el setembre del 2024 una reclamació municipalista —al lideratge de la qual s'hi va afegir Xavier Santos (ERC), alcalde de Sant Feliu de Buixalleu (Selva)— que ara ha cristal·litzat en un manifest de més de 80 alcaldes que reivindiquen la solució a les urbanitzacions com el "principal repte urbanístic de Catalunya" i que compten amb el suport de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).

Pla il·lustra que el 65% de la població de Sant Cebrià viu en urbanitzacions amb algun dèficit —sense clavegueram, il·luminació o asfaltatge—, amb afectació a uns 1.300 habitatges. "Hi ha afectats molts pensionistes amb realitats complicades, gent que ha sortit de l'àrea metropolitana gràcies al teletreball i una fornada de joves que es poden permetre cases que són molt potents, però que estan depreciades precisament per la manca de serveis", exemplifica l'alcalde.

Els edils entrevistats no obvien que en qualsevol dels escenaris els veïns hauran d'assumir costos: "No discutim que els veïns hauran de pagar", emfatitza Pla, tal com preveu la regulació. Sí que espera el polític que la proposta del Govern, la qual celebra "infinitament" amb l'expectativa que "no quedi en un anunci", permeti abaratir els costos dels projectes d'urbanització i faciliti el finançament dels ajuntaments. "Ara mateix, suposant un 20% d'impagaments, el meu ajuntament no podria assumir un cost d'urbanització que potser ascendeix fins als 20 milions", precisa Pla.

"Un repte majúscul de país"

A Corbera de Llobregat (16.044 habitants), a l'alcaldessa Rosa Boladeras (PSC) li preocupen els 1.200 habitatges edificats que no disposen de xarxa de clavegueram. "És el dèficit que considero més costós, tant des del punt de vista financer com del fet que no té sentit asfaltar abans de posar clavegueres", destaca Boladeras. Són 16 les urbanitzacions no recepcionades a Corbera, que fan referència a uns 1.650 habitatges habitats per unes 4.000 persones sense serveis elementals en el seu dia a dia.

Boladeras qualifica el suport del Govern com una "gran notícia", ja que les urbanitzacions amb dèficit són a Corbera "un problema estructural amb què hem hagut de bregar tots els equips de govern".

Notícies relacionades

La Noelia serà la persona més jove a rebre l’eutanàsia a Espanya

La IA detecta un 30% més de càncers de mama i tumors més avançats

La delegada Díaz dimensiona el problema com "el repte que decanta les eleccions municipals en molts petits municipis". Per analitzar l'últim precedent palpable d'implicació del Govern entorn de les urbanitzacions cal remuntar-se a una llei del 2009 impulsada per 'l'exconseller' Joaquim Nadal en el segon tripartit.

"En aquell moment, davant la crisi del 2008, es van acabar les últimes obres d'urbanització, i ara les quotes són més cares i es perceben com una despesa, no com una inversió", comenta l'alcaldessa Boladeras. Els edils coincideixen que la infinita heterogeneïtat de les casuístiques converteixen el problema en un "repte majúscul de país" davant del qual, això sí, se senten esperançats. "Necessitem que el tema sigui a l'agenda: ¿per què parlem cada dia de Rodalies i d'això no en parla ningú? També afecta moltíssima gent treballadora", rebla l'alcalde Pla.