El referent moral d’Alemanya

El filòsof i sociòleg Jürgen Habermas, l’intel·lectual més influent d’Alemanya, va morir ahir als 96 anys a Starnberg. Va ser un pensador amb un amplíssim recorregut, que va abordar des de les revoltes estudiantils del maig del 68 a pràcticament tots els debats públics oberts al seu país i a la resta del món occidental, ja siguin els atemptats de l’11 de setembre contra els EUA o la influència de les noves tecnologies en el comportament humà. Va desenvolupar conceptes com la democràcia deliberativa i va alertar contra el capitalisme desmesurat.

A escala acadèmica, probablemens sigui el filòsof que més tesis doctorals ha generat, directament o indirectament relacionades amb Teoría de la acción comunicativa i Conocimiento e interés, les seves obres més destacades. A escala de l’home del carrer, ha sigut el que a Alemanya es defineix com a "pensador crític", capaç d’incidir en tot allò que preocupa o sacseja el món.

Va ser reconegut pràcticament amb tots els guardons existents en la seva disciplina, inclosos el Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials el 2003 o el John J. Kluge del 2015, considerat el Nobel oficiós de Filosofia. Dos anys abans, al rebre al seu país l’anomenada Copa de la Sensatesa o Premi Cívic de Kassel, va alertar sobre l’obligació de tot estat de dret democràtic d’obrar amb la màxima transparència, inclòs en el treball dels serveis secrets. Al·ludia amb això l’escàndol que s’havia desencadenat llavors per les tasques d’espionatge de l’Agència Nacional de Seguretat, la NSA als Estats Units.

La seva capacitat d’anàlisi i d’intervenir en l’àmbit públic és comparable al que van tenir a Alemanya, i fins a la seva mort, els escriptors Günter Grass i Hans Magnus Enzensberger, morts el 2015 i el 2022, respectivament. La seva mort es produeix en un moment en què a Alemanya es percep una sensació d’"orfandat" en quan a instàncies morals. "Per a tots nosaltres, la força intel·lectual i la liberalitat d’Habermas eren insubstituïbles. Les seves paraules eren alhora un referent i un desafiament. Trobarem a faltar la seva veu", va dir el canceller Friedrich Merz.

Maig del 68

Notícies relacionades

El reemborsament

El burnout esgota les mares d’adolescents

Nascut l’any 1929 a Düsseldorf, a l’oest d’Alemanya, a Habermas se’l relaciona sobretot amb l’última generació de l’escola de Frankfurt de Theodor W. Adorno, amb qui va treballar a partir de 1956 en el seu emblemàtic Institut d’Investigacions Sociològiques. Dos anys abans es va doctorar a la Universitat de Bonn. A la seva època de Frankfurt es deu el seu paper com a precursor dels moviments estudiantils que van generar les conegudes revoltes del Maig de 1968.

Es va distanciar de l’ús de la violència i fins i tot va parlar de "feixisme d’esquerres", cosa que li va valer crítiques entre els que havien sigut els seus correligionaris del cercle de Rudi Dutschke, el líder de les protestes, que va ser víctima d’un atemptat el 1968 i que va morir per les seqüeles el 1979.