Catalunya viu l’hivern més ennuvolat dels últims 16 anys

Molta gent ho comenta. No és només una sensació. Catalunya acaba de viure l’hivern més ennuvolat i amb menys sol dels últims 16 anys. Segons confirma una anàlisi del Servei Meteorològic de Catalunya, el nivell d’irradiació solar durant els mesos hivernals ha estat molt per sota de la mitjana de l’última dècada i destaca com el més baix de l’última quinzena d’anys en el conjunt de Catalunya. "S’ha de retrocedir a l’hivern entre el 2009 i el 2010 per trobar una situació similar. Des de llavors no es vivia un hivern amb tan poc sol a Catalunya", expliquen els tècnics del servei de climatologia.

Els registres confirmen que la nuvolositat ha sigut persistent des de mitjans de desembre fins a principis de febrer. Aquest fenomen ha coincidit amb el pas del tren de borrasques que ha travessat la península Ibèrica que, en tot just mes i mig, ha donat lloc a pluges torrencials, inundacions, nevades en cotes baixes i vendavals històrics en diversos punts de Catalunya. I tot això, acompanyat de cel ennuvolat i molt poca presència de l’astre. L’anàlisi de les dades recollides per les estacions meteorològiques distribuïdes per tot el territori mostra que al desembre i al gener es van registrar nivells d’irradiació solar molt per sota de la mitjana dels últims anys. Els registres indiquen que la situació va millorar al febrer, però, ja que durant aquest mes també s’ha registrat el pas de diversos fronts, el sol tampoc ha pogut brillar en tota la seva esplendor.

Des de l’Observatori Fabra

El Meteocat afirma que l’hivern passat va ser, al costat del del 2020, un dels més ennuvolats de l’última dècada en el conjunt de Catalunya. A Barcelona, els registres de l’Observatori Fabra confirmen que aquest hivern ha sigut el desè amb menys hores de sol en els últims 59 anys. La dada més cridanera recau en el mes de desembre, que destaca com el cinquè amb menys sol de la sèrie històrica, tan sols superat pels anys 1996, 1976, 1977 i 1995. "Les dades confirmen que va ser el desembre més fosc del segle a Barcelona", afirmen els especialistes. En aquesta mateixa línia, el gener també va destacar per l’elevada presència de núvols i es consolida com el tretzè amb menys hores de sol des que hi ha registres. En total, els barcelonins només van poder disfrutar de 445,2 hores de sol durant l’hivern.

A l’Observatori de l’Ebre, en el municipi de Roquetes (Tarragona), les anàlisis confirmen que l’hivern passat va ser el novè més ennuvolat a la zona dels últims 76 anys, des que es van iniciar els registres d’aquest paràmetre. En aquest cas també s’observa que el desembre va ser el més ennuvolat del període, que destaca com el vuitè amb menys hores de sol de la sèrie i també com "el desembre amb menor irradiació solar del que portem de segle XXI". Per trobar anys amb nivells similars de nuvolositat cal remuntar-se als hiverns de 1989, 1977, 1996, 1976, 1958, 1995 i 1991. El gener, per la seva banda, destaca com el dotzè amb menys hores de sol des que hi ha registres a la zona. En total, s’estima que a la regió es van registrar un total de 417,7 hores de sol en tres mesos.

L’única zona de tot Catalunya que pot presumir d’haver viscut un hivern més assolellat del normal és la província de Lleida. Els registres indiquen que a Ponent es va viure un desembre amb més hores de sol respecte a la mitjana dels últims anys, el gener es va registrar com un mes ennuvolat i al febrer es va remuntar amb valors per sobre de la mitjana per a l’estació. Els experts afirmen que aquest fenomen podria estar relacionat amb el curiós descens dels dies de boira a la regió durant aquest hivern. Això no significa que Lleida hagi viscut un hivern de sol radiant, però sí amb més hores de llum directa respecte a la mitjana de l’estació.

47 pantans a Espanya amb un ple total

Notícies relacionades

El reemborsament

El burnout esgota les mares d’adolescents

Abundància hídrica

Durant els últims tres mesos, el pas de diversos trens de borrasques han descarregat a gairebé totes les regions d’Espanya. L’aigua ha penetrat als sòls, i ha recarregat els aqüífers, però també els rius que acaben en els pantans. Per aquesta raó, la situació en la reserva hídrica estatal és d’abundància: de mitjana, els pantans es troben per sobre del 83% de la seva capacitat total. En total, els pantans espanyols emmagatzemen més de 46.500 hectòmetres cúbics d’aigua.En el dia d’avui, 47 de tots els embassaments monitoritzats pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic se situen per sobre del 100% del seu volum màxim. Es tracta d’una situació que no passava des de feia anys i menys amb tanta varietat geogràfica, ja que hi ha pantans en aquesta situació a diverses comunitats.El sud d’Espanya és el territori que més pluges ha rebut. Destaca el ple total de diversos embassaments del Guadalquivir i el Guadiana, a Castella-la Manxa, Extremadura i Andalusia. També hi ha pantans al màxim al País Basc, Navarra i Aragó.