Els metges de família, sobre l'augment de les baixes laborals per salut mental: "No és un abús del treballador"

Els especialistes de la semFYC indiquen que l'increment de les baixes laborals per salut mental no es pot analitzar únicament des d'una perspectiva administrativa o de gestió de recursos humans, sinó com un fenomen més ampli: l'augment de l'estrès psicosocial. "L'augment de baixes per salut mental no és una fallada del metge de família, ni tampoc un abús del treballador", afirma Expósito, per a qui respon a "un model laboral més exigent, un sistema assistencial tensionat i una manca de coordinació estructural entre empreses i nivells assistencials".

Diagnòstic precoç

La societat científica defensa que la solució "no és restringir les baixes, sinó fer-les més terapèutiques, millorar el diagnòstic precoç i coordinar-nos millor amb les empreses per millorar les condicions laborals". En aquest sentit, l'Atenció Primària "forma part de la solució a aquest problema de vulnerabilitat social i no forma part del problema de les baixes".

Expósito també indica que les incapacitats temporals afecten principalment dones, col·lectius vulnerables i persones d'entre 30 i 40 anys. Detalla que "considerarem treball totes aquelles activitats humanes que siguin remunerades o no", cosa que inclou la càrrega de cures, que recau majoritàriament sobre elles i suposa una font afegida d'estrès.

Indicació terapèutica

"La feina és un determinant social de la salut", recorda el coordinador del Grup de Treball de Salut Mental de la semFYC, que adverteix que quan l'ocupació té dinàmiques d'explotació, pot derivar en ansietat, depressió i altres problemes que requereixen atenció sanitària. Factors com jornades excessives, imprevisibilitat horària, alta exigència emocional o inestabilitat contractual formen part del que denomina "precarietat integral", que implica també dimensions com la dificultat d'accés a l'habitatge o la inseguretat material tot i tenir feina.

Des del punt de vista clínic, destaca que la incapacitat temporal "no és un dret laboral, sinó que té una indicació terapèutica". Pot ser beneficiosa, per exemple, per facilitar ajustos i reduir càrrega en casos de depressió, però també pot resultar contraproduent en determinats trastorns d'ansietat si reforça l'evitació. Per això, insisteix que cal delimitar bé la seva durada i la seva funció dins d'un pla terapèutic més ampli.

Baixes denegades

Notícies relacionades

Un equip de metges descriu un cas clínic "extremadament inusual": una complicació cardíaca associada a una anestèsia habitual

Apareix un peu humà esqueletitzat a la gola del Ter

Aquest dilluns, la Fundació Economia i Salut ha celebrat la Jornada "La Incapacitat Temporal en Espanya: Sostenibilitat, equitat i governança en temps de canvi". Amb dades aportades per José María Peiró, de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques i professor emèrit de la Universitat de València, el pagament de prestacions per incapacitat temporal arriba als 16.480 milions d'euros, amb un augment del 79% des del 2019, i constitueix la segona despesa més gran de la Seguretat Social després de les pensions.

Els dies de baixa, sosté aquest expert, han crescut més en patologies de "més difícil objectivació": com les àlgies i la salut mental. Amb les dades aportades, en les baixes per salut mental de més llarga durada (superiors a 1,5 anys), la incapacitat permanent acaba sent denegada a pràcticament el 80% dels casos.