La dada que preocupa els experts: el 69% dels consumidors menja aliments caducats guiant-se per l’olor i el color

Almenys el 69% dels espanyols admet consumir aliments que han superat la data de caducitat, guiant-se pel seu aspecte, olor o sabor per reconèixer si els poden prendre, segons recull l’últim Baròmetre sobre Seguretat Alimentària de l’Associació de Fabricants i Distribuidors (AECOC).

L’estudi, presentat al 23è Congrés d’AECOC de Seguretat Alimentària i Qualitat, apunta que l’etiqueta és un dels principals mitjans de contacte entre el consumidor i els productes d’alimentació. De fet, el 94% de la població afirma llegir habitualment la informació de l’etiquetatge. Segons detalla, les dades que desperten més interès són la data de caducitat, que esmenta el 81% dels enquestats, la llista d’ingredients, a la qual al·ludeix el 67%, i la informació nutricional (48%).

A més, els consumidors comprenen en gran manera els conceptes bàsics relacionats amb la seguretat alimentària. Així, el 89% dels enquestats interpreta correctament la diferència entre data de caducitat i consum preferent, tot i que, com s’ha esmentat anteriorment, aquest coneixement no sempre es tradueix en un comportament coherent i el consum de productes caducats està estès.

En aquesta línia, el 55% dels consumidors afirma consumir aliments, encara que hagi passat el termini recomanat després d’obrir-los, si considera que es troben en bon estat. Mentrestant, només un terç assegura respectar sempre el temps indicat pel fabricant.

Manipulació i conservació

Pel que fa a les mesures de manipulació i conservació d’aliments, gairebé la meitat dels enquestats assegura conèixer que aquestes pautes inclouen de manera directa en la seva seguretat alimentària. Malgrat això, el baròmetre identifica pràctiques de risc, com el fet que el 87%** deixa refredar durant hores els aliments a temperatura ambient abans de guardar-los, el 65% reescalfa les sobres més d’una vegada i el 47% descongela aliments al taulell **durant llargs períodes de temps.

Així mateix, són freqüents els hàbits alimentaris que augmenten l’exposició a possibles riscos sanitaris, com la preferència per la truita poc feta (33%) o hamburgueses poc cuinades (21%). De la mateixa manera, el 41% assenyala que guarda aliments a la nevera a la mateixa llauna en què els va comprar.

Amb tot, els consumidors mostren un elevat interès per mantenir-se informats en el relacionat amb l’alimentació i la seguretat en aquest àmbit. El 76% s’informa sobre temes relacionats amb la seguretat alimentària i, per fer-ho, confia principalment en professionals sanitaris i divulgadors científics com a fonts d’informació. D’altra banda, el 73% considera que els nivells de seguretat han millorat respecte de les tres darreres dècades i el 61% entén que el risc zero no existeix.

Pel que fa als canals on s’informen els espanyols sobre retirades de producte, els més freqüents són la televisió i la ràdio (61%) i les notícies 'online' (41%). Alhora, la televisió i la ràdio (32%) són els mitjans que consideren més fiables, seguits de les pàgines web oficials i les xarxes socials de les associacions de consumidors (25%).

No obstant això, l’estudi també detecta una clara demanda de més transparència, tant per part de la cadena alimentària com per part de les autoritats. En relació amb les alertes sanitàries, més de la meitat dels consumidors recorda haver vist notícies sobre retirades de productes l’últim any. Aquestes informacions generen reaccions diverses, ja que el 54% dels enquestats assenyala que els transmeten confiança en els controls del sistema, mentre que el 46% restant adverteix que li provoquen desconfiança i temor envers determinats aliments.

En conjunt, el baròmetre dibuixa el perfil d’un consumidor cada vegada més conscient i participatiu, que busca informació i comprèn millor els conceptes vinculats a la seguretat alimentària, tot i que manté hàbits quotidians que evidencien la necessitat de continuar reforçant la divulgació i l’educació en aquest àmbit.

Control de perills

El 23è Congrés AECOC de Seguretat Alimentària i Qualitat, en què s’ha donat a conèixer aquest informe, ha comptat amb la participació del subdirector general de Gestió de la Seguretat Alimentària de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), Victorio José Teruel, i la subdirectora general d’Acords Sanitaris i Control en Frontera del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Carmen González Martín.

Teruel ha afirmat que les polítiques de seguretat alimentària avancen des d’un model centrat en el control de perills cap a un enfocament basat en la gestió del risc. En aquest sentit, ha destacat la importància de validar de manera rigorosa la vida útil dels productes, especialment davant de la listèria, tenint en compte factors com el pH, l’activitat d’aigua, l’envasament o la temperatura de conservació.

També ha informat de l’elaboració d’una guia tècnica adreçada al sector, que recomana integrar verificacions periòdiques en els sistemes de seguretat alimentària i recolzar-se en estudis de microbiologia predictiva. A més, ha incidit en la importància de la validació de la vida útil en aliments llestos per al consum com una inversió clau en seguretat.

Notícies relacionades

Pas endavant en el Campus de Salut: així serà el nou Trueta segons el projecte guanyador

Albert Sáez, director d’EL PERIÓDICO: «Fer bon periodisme és la millor recepta contra la desinformació»

Per la seva banda, Carmen González ha afirmat que Espanya exporta prop de la meitat de la seva producció agroalimentària, una dada que evidencia la rellevància del sector en el comerç internacional. Segons ha assegurat, les importacions estan sotmeses a un sistema de control rigorós que inclou auditories als països d’origen i controls documentals, d’identitat i físics a la frontera. A més, ha destacat el reforç dels controls de mostreig, amb un increment del 25% en fruites i hortalisses per detectar plaguicides i del 38% en productes d’origen animal, en funció d’avaluacions de risc segons el país i el tipus de producte.

Respecte de l’acord amb Mercosur, González ha subratllat que segueix el mateix procediment que altres tractats i que els estàndards sanitaris, de sanitat animal, vegetal i de seguretat alimentària de la Unió Europea no són negociables, de manera que tot producte importat ha de complir la normativa comunitària.