ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

Els 91 nous jutges que arribaran el 2026 es repartiran per tot Catalunya

El repartiment de places judicials no només se centra en Barcelona, la ciutat que aglutina la quantitat més alta de processos oberts, sinó que es distribueixen entre 31 localitats de tot el territori.

Els 91 nous jutges que arribaran el 2026 es repartiran per tot Catalunya
3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els 91 jutges que arribaran a Catalunya el 2026 es distribuiran entre 31 localitats de tot el territori català, malgrat que la concentració més gran, a causa del volum de feina i del nombre de plets, serà a la ciutat de Barcelona (17) i a les poblacions limítrofes, segons la proposta remesa per la Conselleria de Justícia al Ministeri de Justícia.

La creació d’aquestes places va ser anunciada pel ministeri a finals de gener, en el marc del projecte de reial decret per a la creació de 500 unitats a tot l’Estat. Una de les novetats és que, almenys a Catalunya, alguns òrgans judicials que fins ara eren mixtos, és a dir, que tramitaven tant casos civils com penals, es desdoblaran i separaran, de manera que hi haurà un jutge per a cada una de les especialitats. Aquest sistema s’aplicarà en vuit localitats: Arenys de Mar, Cerdanyola, Figueres, Gavà, Manresa, Rubí, Vilanova i la Geltrú i el Vendrell. Aquests òrgans de justícia, per tant, guanyaran en eficàcia.

El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha remarcat l’impacte que tindrà aquest reforç en el funcionament de la justícia. «Això ha de permetre guanyar eficiència i que la ciutadania noti que la justícia és més àgil i ràpida. Aquestes 91 noves unitats judicials permetran escurçar els temps de la justícia i, per tant, oferir un més bon servei públic de la justícia en totes les jurisdiccions i en tot el territori», assegura. Catalunya passarà de tenir 871 jutges a tenir-ne 962. Al febrer, ERC va arribar a un acord amb el Govern de Pedro Sánchez per crear 90 noves places de jutges més a Catalunya per a l’any que ve, de manera que la planta judicial superarà els mil jutges quan s’acabi aquesta legislatura.

La idea és poder descongestionar els actuals òrgans judicials. Les dades revelen que, amb la incorporació d’aquests togats, s’avançarà a la mitjana estatal de 12,5 jutges per cada 100.000 habitants, mentre que a Catalunya serà aquest any d’11,6, xifra que suposa 0,9 punts percentuals per sota. El nombre d’assumptes continua creixent. El 2025, segons dades de la Generalitat, es van resoldre gairebé 1,3 milions d’assumptes i la previsió és que, amb les noves places judicials, aquesta xifra arribarà als 1,4 milions el 2026 (132.521 més, un 10,4% més). L’any passat, cada jutge va resoldre una mitjana de 1.456 casos, segons la Conselleria de Justícia, una xifra que reflecteix la càrrega de treball que suporten els òrgans judicials.

Del penal, al civil i laboral

Els 91 nous jutges que estaran destinats a Catalunya no només es repartiran per tot el territori, sinó també per les diverses jurisdiccions, des de la penal fins a la civil, mercantil o laboral, segons la proposta remesa per la Generalitat al Ministeri de Justícia, que és qui haurà de donar, al final, el vistiplau. I no només es distribuiran en tribunals d’instància, sinó en les audiències provincials i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La Conselleria de Justícia remarca que la proposta de distribució és «exactament» la mateixa que ha formulat el TSJC. Les dues institucions han treballat de forma conjunta per analitzar les necessitats i consensuar un sol pla. En la proposta remesa al Ministeri de Justícia tan sols s’han efectuat alguns «matisos» per garantir una distribució equilibrada. Aquest reforç anirà acompanyat de la creació de 300 noves places de funcionaris de justícia.

Notícies relacionades

Per redactar el document, la Conselleria ha tingut en compte diversos criteris, com la càrrega de treball (entrada de casos a l’any), el nivell de litispendència (la relació entre assumptes pendents i resolts), l’equilibri territorial i la disponibilitat d’espais, així com les necessitats d’adequació d’infraestructures judicials. La finalitat és reforçar els òrgans judicials que tenen una pressió més alta. Segons les estimacions del Govern, caldria fer obres en 21 edificis judicials; en 13 més es faria alguna obra menor, i en 12 només es redistribuiria l’espai. A la ciutat de Barcelona és important la incorporació de dos jutges que s’encarreguin de portar a terme l’execució de les sentències.

«Fins ara ens havíem centrat sobretot a reforçar l’àmbit penal de Barcelona per motius d’urgència i necessitat. Ara, amb aquesta nova fornada de 91 jutges, hem ajustat la proposta de manera que es reforcen totes les jurisdiccions: sortim de l’àmbit penal i anem a l’àmbit civil, mercantil, familiar... També proposem una distribució equilibrada territorialment: sortim de Barcelona i es beneficia el conjunt del territori», ha assegurat el conseller Espadaler. n