Centre guardonat

Un claustre motivat i una aliança amb el Macba: la fórmula exitosa contra la segregació d’una escola de Barcelona

L’escola Sagarra de Gràcia ha passat en una dècada de ser un centre segregat a rebre el Premi Ciutat de Barcelona pel seu projecte artístic

En aquesta escola l’art no és una matèria aïllada, sinó que es treballa en totes les disciplines, de les ciències a l’anglès

Las tres maestras que conforman el equipo directivo de la Escola Josep M. de Sagarra de Barcelona.

Las tres maestras que conforman el equipo directivo de la Escola Josep M. de Sagarra de Barcelona. / Pau Gracià

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’escola Sagarra ha passat en poc més d’una dècada de ser un centre poc sol·licitat pel veïnat de Gràcia, districte on s’ubica, a aconseguir aquest febrer el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de cultura i educació pel seu potent projecte artístic (gràcies a l’afany i la dedicació del seu compromès claustre). Però el característic trofeu amb la ‘B’ de Barcelona que exhibeixen a l’entrada perquè el vegi i se’l senti seu tota la comunitat educativa no és ni de lluny del que Maria Pujol, directora de l’escola, està més orgullosa. «Ara som una escola més del barri, el nostre alumnat és divers i reflecteix la realitat del nostre entorn. Hem aconseguit revertir la segregació escolar», apunta satisfeta.

Asseguda al seu costat, Núria Torres, la cap d’estudis, somriu i assenteix, igual que Maite Asens, la secretària docent i «comissària» del centre, que fa d’enllaç entre el claustre i el departament d’educació del Macba, que els assessora i ajuda a muntar les instal·lacions, decidir com exposar...

Relació duradora

Van començar a recórrer aquest camí el 2012, quan se’ls va proposar participar en el programa Magnet d’innovació impulsat per la Conselleria d’Educació i la Fundació Bofill, que consisteix a agermanar, ‘magnetitzar’, una institució de prestigi de la ciutat –en el seu cas, el Macba– amb una escola segregada per intentar revertir la situació. L’enamorament entre el Sagarra i el Macba va ser tal que, tot i que en principi el programa té una durada de quatre anys, el seu agermanament continua viu anys després.

Treballar amb art contemporani obre la ment i genera pensament crític; fa que aprenguis a escoltar el que diu el company i a expressar el que tu penses

Núria Torres.

Cap d’estudis

Al principi es van proposar com a claustre que hi hagués «almenys» un projecte per curs vehiculat a través de l’art i ho van aconseguir «amb moltes reunions d’equip i molt assessorament i acompanyament». A partir d’allí, l’art es va anar colant a totes les aules, en totes les matèries.

La importància d’un claustre motivat

La Maria posa en relleu que tot el que s’ha aconseguit ha sigut possible gràcies al compromís i la dedicació del claustre. «En un percentatge molt alt, per no dir la totalitat, tenien ganes de fer coses», recorda la directora, que reivindica també com a peça clau en tot el procés de transformació el fet que una persona del departament educatiu del Macba comencés a formar part, una vegada al mes, dels claustres artístics de l’escola.

Es tracta de trobades en les quals les mestres exposen els temes que treballaran –les plantes, el cicle de l’aigua...–i ella els recomana artistes que treballen aquests temes des de diferents perspectives. «Això ens ha anat molt bé. També va venir un dia tot l’equip d’exposicions del museu a ensenyar-nos una altra manera de mostrar els projectes, que és la que ara utilitzem», afegeixen, convençudes que els continguts curriculars són molt importants, però també ho és tenir la capacitat de posicionar-se i d’expressar-se, una cosa que, estan convençudes, l’art contemporani els ajuda molt a treballar.

Obra ‘Chinkachiy’, d’Alán Carrasco, a l’escola Sagarra de Barcelona. /

Pau Gracià

La cap d’estudis posa un exemple: si a infantil treballen el cos humà, ho vinculen amb una artista que treballi el cos, com Esther Ferrer i Fina Miralles. «Treballem el currículum com qualsevol escola, però l’art ens serveix per presentar el tema, desenvolupar-lo o tancar-lo», assenyala. No tenen una assignatura de plàstica, sinó que l’art ho ocupa tot.

Estructurar el pensament

«L’art contemporani obre la ment i genera pensament crític; escolto el que diu el meu company, no és el que jo penso, però ho accepto, i també puc expressar el que jo crec», prossegueix Torres, que afegeix que «comunicar l’aprenentatge estructura el pensament». «Abans sempre ho fèiem oralment, i els que s’expressaven bé, fantàstic, però l’art ens ha ajudat a donar espai a diferents maneres de comunicar: la musical, la corporal, la plàstica, la ‘performance’...», apunta la directora, que afegeix que «aquí entra el respecte a la diversitat».

Obra col·lectiva creada per alumnat de tots els cursos de l’escola Sagarra de Barcelona. /

Pau Gracià

En aquest context, l’escola va entrar primer al programa Espai C –iniciativa que instal·la el taller d’un artista a l’escola durant un curs perquè l’alumnat observi de prop el procés de creació– i, més tard, al Fora de Reserves, que consisteix a treure del museu una obra que estava a les reserves del Macba i a exposar-la en un centre educatiu.

Notícies relacionades

Aquest és el tercer any que l’escola participa en aquesta iniciativa, acollint l’obra ‘Chinkachiy’ (2019), d’Alán Carrasco, artista visual l’obra del qual se centra en la manera en què es construeixen els relats oficials, la memòria/oblit i la iconoclàstia.

Al voltant de l’obra, serigrafiada en una paret del centre, l’escola ha generat tota una sèrie d’activitats des d’infantil fins a 6è de primària, exposada també als passadissos.