Un estudi alerta del possible efecte advers de reduir la jornada per llei

Investigadores de la UPF recopilen experiències en diversos països de la UE i conclouen que treballar menys hores pot retroalimentar els rols de gènere.

Un estudi alerta del possible efecte advers de reduir la jornada per llei
4
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un estudi d’un equip d’investigadores de la UPF ha analitzat 16 experiències de diversos països europeus amb treballadors del sector privat i públic que, sense perdre sou, han reduït la jornada laboral. L’objectiu que perseguia la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, amb el projecte de llei per reduir la jornada laboral a Espanya a 37,5 hores setmanals va ser tombat pels partits de la dreta.Aquest 2026, un altre equip d’investigadores de la UPF acaba de publicar un altre estudi que analitza 16 experiències de diferents països europeus, amb treballadors del sector privat i públic i que han reduït la seva jornada laboral sense perdre sou. L’objectiu que perseguia la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, amb el seu projecte de llei per reduir la jornada laboral a Espanya a 37,5 hores setmanals i que els partits de la dreta van tombar.

L’anàlisi, dirigida per la sociòloga Mireia Utzet i amb la participació de l’Hospital del Mar Research Institute i de l’Institut de Recerca Sant Joan de Deu, conclou que reduir per llei la jornada laboral té uns efectes positius per a la salut dels treballadors. Dormen més i millor, fan més exercici físic, estan més satisfets amb la seva vida, es declaren més feliços i poden implicar-se més en els seus éssers estimats.L’anàlisi, dirigida per la sociòloga Mireia Utzet i amb participació de personal de l’Hospital del Mar Research Institute i l’Institut de Recerca Sant Joan de Deu, conclou que reduir per llei la jornada laboral té molts efectes positius per a la salut dels treballadors. Dormen més i millor, fan més esport físic –cosa que redunda en menor risc de malaltia a futur-, estan més satisfets amb la seva vida, es declaren més feliços i poden implicar-se’n més amb els seus éssers estimats, entre d’altres.

Els impactes en salut mental són positius, amb menys estrès i més satisfacció. Un experiment amb infermeres va demostrar que, si feien menys hores a la setmana, el nombre de baixes mèdiques disminuïa, sobretot entre les més grans de 50 anys.Els impactes en salut mental són especialment positius, amb menor estrès i més satisfacció generalitzada. Ara que l’augment de les baixes laborals i la seva cronificació són en el focus del debat públic, un experiment concret, portat a terme amb un grup d’infermeres, va demostrar que si feien menys hores a la setmana, el nombre de baixes mèdiques entre elles disminuïa, especialment entre les més grans de 50 anys.

De tota manera, malgrat que hi ha unanimitat sobre la relació entre no treballar tant i més bona salut, part de les investigacions alerten que el temps alliberat no l’utilitzen igual homes que dones. Ells fan servir un percentatge més alt d’aquestes hores en ells mateixos, mentre que elles reforcen la cura dels seus éssers estimats. L’impacte en el cas de les dones és positiu, perquè no tenen tant desgast, ja que disposen de més hores per cuidar els seus. Però els rols de gènere es retroalimenten.No obstant, malgrat que existeix unanimitat sobre la relació entre treballar menys i una millor salut, part de les investigacions també alerten que el temps alliberat no l’utilitzen igual els homes que les dones. Ells fan servir un percentatge més gran d’aquelles hores que deixen de treballar en ells mateixos, mentre que elles reforcen la cura dels seus éssers estimats. L’impacte en el cas de les dones és positiu, perquè pateixen menys desgast, ja que tenen més hores per cuidar-se dels seus i no van tan escasses. Però els rols de gènere es retroalimenten.

Notícies relacionades

"Pensar que reduir la jornada es tradueix directament en més paritat és una fal·làcia", diu Utzet. "La nostra societat gira al voltant del treball productiu i això no es capgirarà reduint la jornada i prou. Els resultats ens ensenyen que homes i dones no entenen el mateix per conciliació i no pensen de la mateixa manera el temps fora de la feina", afegeix."Pensar que reduir la jornada es tradueix directament en més paritat és una fal·làcia", explica la primera autora de l’estudi, Mireia Utzet, en conversa amb EL PERIÓDICO. "La nostra societat gira entorn del treball productiu i això no es revertirà només reduint la jornada. Els resultats ens ensenyen que homes i dones no entenen el mateix per conciliació i no pensen de la mateixa manera el temps més enllà del treball", afegeix.

Diverses experiències analitzades mostren que gairebé set de cada deu participants "no van informar de cap canvi substancial en la distribució de les tasques domèstiques, la qual cosa suggereix que les dones van continuar assumint una major part de les responsabilitats de la llar". "Reduir la jornada és positiu, però és una mesura que ha d’anar acompanyada de moltes d’altres i que requerirà anys per reequilibrar les relacions entre homes i dones", assenyala Utzet.